Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

27 d'octubre de 2021
0 comentaris

Reflexions per a botiguers

 

És un fet que a les botigues usualment quan algún client parla en castellà automàticament el dependent, si és catalanoparlant, es passa al  castellà. Evidentment és un hàbit nociu per a la llengua i fonamentat en rutines que tenen l’origen en la repressió i marginació secular de la nostra llengua. Però  objectivament no és lògica  ni racional aquesta actitud, provinciana i submissa.

Arreu del món la llengua auxiliar és l’anglès -i el seu ús és un fet inaturable- , a partir d’aquesta premisa i tenint en compte que no sempre és possible fer servir la llengua pròpia quan aquesta -com és el cas del català- no forma part de les principals, cal assumir que cal en algunes ocasions, i especialmente en zones turístiques o prop de centres de comunicacions, fer servir una altra llengua: evidentment aquesta és l’anglesa.

Normalment, en els casos que llengües per nombre de parlants  semblants a la nostra, o fins i tot  més petites, s’han constituit com a “llengua nacional” associades a un estat propi, els usuaris d’ aquestes llengües parlen als comerços la llengua pròpia amb els nadius o amb estrangers arrelats i l’anglès amb la majoria dels estrangers. Cosa que també passa a Flandes, on fan veure que no coneixen  el francès i aquest no s’hi inteposa; és clar que allà la pressió ambiental del francès no és equiparable a la de l’ espanyol aquí, d’aquí que fer veure que no es coneix l’espanyol, en el nostre cas, sigui més dificultós i problemàtic. Tot i això sí que hauríem de tendir a una política de fer servir davant els clients el català i l’anglès –i fins i tot amb dibuixos o signes- , tot prescindint de l’espanyol, ja que és precisament a través d’aquesta llengua que es va arraconant progressivament el català. A més,  l’anglès no és llengua étnica de  cap grup important a casa nostra i no implica submissió decimonónica a cap tercera llengua. Tinguem-ho, doncs,  permanentment ben present, sempre pensant, però, que l’única llengua pròpia és el català, i que l’anglès és una cosa auxiliar,  de gent de pas i, evidentment, no integrada…

Joaquim Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!