Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent //

Es  parla molt, darrerament, de trastorns i patiments soferts per immigrants, que, certament, existeixen, en canvi ningú no parla de l’altra cara de la moneda, és a dir, d’aquells que sense canviar de lloc de residència pateixen al seu voltant, i en la majoria d’aspectes de  la seva vida  quotidiana, les múltiples transformacions  -econòmiques, urbanístiques, socials, lingüístiques…-  derivades de l’actual sistema políticoeconòmic  imperant, i que els toca rebre els efectes de desplaçaments  massius, de  la destrucció del paisatge i dels llocs emblemàtics on  han crescut,  i, cosa que és molt greu, de  la desaparició dels seus referents culturals i fins i tot  idiomàtics.  No se  m’ocorre una denominació millor per descriure tota la patología i els  trastorns experimentats pels qui reben passivament totes les transformacions esmentades que la de “síndrome d’Ishi” -Ishi va ser el darrer representant de la seva  tribu , a Califòrnia-.  Un conjunt de símptomes que usualment  s’intenta fer veure que no existeix per part de determinats  mitjans. I no només això sinó que qualsevol esment als canvis brutals de l’entorn, especialment d’ordre demogràfic i idiomàtic és sistemàticament silenciat i menystingut per aquests mateixos mitjans, i fins i tot equiparat a una suposada ”xenofòbia”, arribamt fins i tot  a acusar vetlladament qui es queixa d’ afí a una fantasmagòrica “extrema dreta”;  una tàctica que recorda els mètodes goebbelians, que feien passar sistemàticament la víctima per botxí i li carregaven tots els neulers. És realment indignant que això passi i que en lloc de parlar obertament i lliurement de totes les qüestions se silenciïn persones que són víctimes col.laterals d’una situació no desitjada; una situació , per a més inri, que no afecta les elits perquè elles viuen territorialment a part i tenen els seus propis circuïts exclusius…

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!