Bloc Tibidabo

Amb l’enterramorts Isla a la Generalitat queda ben palès que aquesta institució no és més que un òrgan administratiu més al servei de l’Estat i que pel que fa als catalans nacionals no en podem esperar gaire cosa, més aviat al contrari;  si de cas a qui representa és als espanyols ètnics i assimilats, i els seus descendents, residents a Catalunya, nosaltres restem en darrer lloc. Ara, no siguem ingenus, amb “er” passava tres quarts del mateix, i quant a Junts aquests estaven atenallats per interessos  empresarials i oligàrquics, amb la qual cosa en la pràctica la defensa dels drets nacionals i del territori sempre quedava relegada -només cal veure la indiferència davant la margjnació del català a l’ensenyament o el cas Hard Rock-. De fet no és que les coses hagin canviat, sinó que s’han clarificat i es mostren ben bé tal com son, en tota la seva nitidesa, sense embolcalls confusionaris, el Poder apareix ben bé tal com és, igual que en el llenç anomenat  “estudi  del retrat del Papa Inocenci X de velázquez” fet per Francis Bacon, en tota la seva cruesa,  i alteralitat aliena en el nostre cas.

Només ha canviat l’aparença, perquè en realitat els governets anteriors participaven de la mateixa indiferència suïcida i del mateix desenvolupisme irracional que tan nefastos han estat per al manteniment del país i de la catalanitat. Ara almenys tenim el consol que no hi ha maquillatge possible i que ningú es pot fer el  desentès o l’innocent, al·legant que estem mal fixats o que “no n’hi ha per tant”… Tornem a ser al punt de partida del procés, o fins i tot a la situació anterior. Un cop cremats els protagonistes i amb uns resultats ben magres i negatius no queda més que replegar-se,  girar full i intentar iniciar una nova etapa, amb nous actors, tocant de peus a terra i sabent que hem estat minoritzats demogràficament,  i que si no hi ha un canvi literalment radical -d’arrel- el futur com a país ii societat es presenta ben magre.

Joaquim Torrent

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!