9 de juliol de 2021
0 comentaris

L'”Ada del Molino”

L’ajuntament de Barcelona, dirigit per l’Ada Colau, acaba de comprar el conegut local “El Molino”. Estava tancat i barrat feia uns quants anys i sembla que el propòsit és que, mitjançant un concessió, torni a programar  espectacles de varietats i afins. Aquest local quan fou fundat s’havia dit “Le Moulin Rouge”, tot imitant el seu homònim de París, però a l’adveniment del franquisme va ser l’obligat a canviar la seva denominació, i , per tant, el “rouge” va desaparèixer -faltaria més-“, i igualment el mot francès “moulin” fou eliminat, per restar com a “El Molino”, tal com prescrivien els cànons de l’època. I així ha romàs durant els anys, fins avui, quan a l’ajuntament ningú no ha caigut en la necessitat de normalitzar el seu nom i batejar-lo com, per exemple, “El Molí”, o, si molt m’apureu , restituir-li el seu nom original i tornar-li a dir “Le Moulin Rouge”…. Però no, una visió rutinària, , grisenca i, al capdavall, d’un espanyolisme ranci, acomodatici i de baixa volada ha estat el que ha prevalgut, personificat per la mateixa alcaldessa, que ni ha caigut en el fet idiomàtic i que, significativament anava abitllada amb una mascareta amb els colors de l’Arc de Sant Martí, molt respectables, tot i que “casualment” , i en contrast, l’alcaldessa no  ha lluït mai en el seu vestuari les quatre barres…. Com tampoc no deu ser casualitat que el monument a la sardana, de Montjuïc, no gaire lluny de “El Molino”, dugui mesos sense ser restaurat des que fou destrossat per uns bàrbars unionistes. Qüestió de prioritats i de “sensibilitats”, per dir-ho eufemísticament… Tot i que al capdavall ja no ens hauria de sorprendre.

Joaquim Torrent

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!