Bloc Tibidabo

Joaquim Torrent

13 de juny de 2025
Sense categoria
2 comentaris

Moncada, una aproximació a la seva obra literària

Aquest 13 de juny es compleixen 20 anys de la desaparició de Jesús Moncada, un dels grans, i  un bon motiu, doncs, per a recordar  la seva obra i les seves fonts d’ inspiració.

Moncada fou primer de tot un cronista elegiac d’una època i un món ja desapareguts, actuà com a notari  d’un gran trasbals. Sovint els crítics han emfatitzat la influència de Faulkner i García Márquez exercida sobre Moncada, així com la seva adscripció  al realisme màgic. Ell, però, en algunes declaracions se’n desmarcava.  Si de cas caldria matisar-ho; en el sentit que entre els narradors hi poden haver coincidències en els seus itineraris i poden compartir, de manera no deliberada, moltes experiències vitals, a banda que  en  la literatura  hi  ha  força  vasos comunicants i interrelacions indirectes i insospitades. Així, no ens hauria de sorprendre que a Moncada se li hagin atribuït influències dels més variats autors, entre els quals, a més dels més repetits i coneguts, Perucho, Porcel, Clarín -pel paral·lelisme entre Torrelloba i Vetusta-, i fins i tot Poe o Kafka…

Certament, Faulkner i García Márquez, com Moncada, són creadors de mons propis, de geografies mítiques, encara que a diferència d’ell, que parteix d’un lloc en un espai i un temps molt concrets -Mequinensa-, els seus universos personals responen a una denominació inventada, tot i que  no deixen de reflectir la realitat, ja que incorporen molts elements autobiogràfics. També és innegable l’existència de l’element “màgic” en l’obra moncadiana, d’aquí que tampoc resulti tan desencertat adscriure’l en certa manera, i admetent la seva singularitat,  dins el moviment del realisme màgic. I més si tenim en compte la influencia exercida, especialment als inicis, sobretot en els reculls de narracions “Històries de la mà esquerra i altres contes” i “El cafè de la granota”, per Pere Calders, retornat de Mèxic, posseïdor  d’una gran imaginació,  fantasiosa i irònica, i lector i admirador de Massimo Bontempelli, introductor del realisme màgic a Itàlia, el qual és considerat un dels primers autors d’aquest moviment literari.

No hauríem de perdre de vista, però, aquestes clarificadores declaracions de l’ autor:

“”Bé, jo em sento molt més a prop de gent europea que ha tirat pel mateix camí com pot ser Villalonga amb “Bearn” o Giusspe Tommasi di Lampedusa amb “Il Gattopardo”. Malgrat el que s’ha dit, a mi la literatura hispanoamericana no m’ha atret d’una manera especial, tret d’un autor que sí que m’ha interessat fortament: Alejo Carpentier. Sobretot a “El siglo de las luces”. De la mateixa manera podem parlar de la Ferrara de Giorgio Bassani, la seva ciutat i entorn de la qual basteix tot el seu món literari “”(P. Romera i E. Rosales, “Conversa amb Jesús Moncada”. Tresmall).

Com veiem, Moncada admet un influx directe del cubà Alejo Carpentier -qui, evidentment no és aliè a Faulkner ni a altres escriptors llatinoamericans-, amb qui té uns evidents paral·lelismes. I si bé aquest no crea un món propi en sentit estricte sí que incorpora molts  elements de la seva infantesa en el món rural, amb una gran influència de l‘element afrocubà i de la tradició oral. Així mateix fou influït pel surrealisme i té un gran sentit de l’evolució històrica, tot posant al descobert la violència del Poder, cosa que no  li impedeix, però, recórrer a la imaginació, la  fantasia  i la sorpresa; per a ell allò “real meravellós”  -concepte molt semblant al de “realisme màgic”,  sinó el mateix-  constitueix una  perspectiva  més de la història,  és a dir,  no és necessàriament una ficció.

Pel que fa a Villalonga i Lampedusa són també cronistes d’un temps que s’apaga, com el mateix Moncada quan certifica la mort de Mequinensa sota les aigües. Per això no ens hauria  e sorprendre l’admiració moncadiana per aquests dos autors. Com tampoc la que mostra per Bassani, qui des de la seva ciutat de província basteix tot un món i ens fa la crònica d’un temps determinat a través de les vivències d’uns personatges amb una gran subtilesa psicològica.

Com hem apuntat, a Moncada li desagradava que només es tingués en compte l’element “màgic” de la seva producció literària, i ell mateix no s’està de fer-nos veure com “Camí de Sirga” és una obra on es reflecteixen fets molt concrets i inserida en la realitat… I no li manca raó, ja que tot i el component fantasiós té molt en compte les coordenades temps i espai i els aspectes reals i quotidians, això sí, puntejats per una imaginació prodigiosa que clava les seves arrels en l’imaginari col·lectiu i la memòria oral, mitjançant l’evocació dels desapareguts cafès mequinensans i  la botiga paterna, en una atmòsfera poètica, suggerent, sorpresiva i un pèl onírica; sempre amb el marc mític de la seva Mequinensa natal  -menys a “La galeria de les estàtues” i a “Dante S.A”, novel.la  pòstuma i inacabada, obres on “lo poble” és substituït per Saragossa i Barcelona, respectivament-.

 Mequinensa, vila singular,  amb tot un món de minaires, llaguters, agricultors i petits comerciants, avui irremissiblement desaparegut sota les aigües de l’embassament, símbol implacable del “progrés”, una força irrefrenable i violenta que tot  ho  transforma  i afecta  totes  les  classes  socials. Unes  classes      socials que Moncada no dubta a disseccionar minuciosament i implacablement a través d’uns personatges plens de vida i d’humanitat, sacsejats per la luxúria, les relacions de poder i l’omnipresent i quotidiana presencia de la mort, els quals conformen una acció coral descrita a través d’una visió sarcàstica i humorística que s’acarnissa despietadament amb les anomenades classes dirigents, aliades amb les “forces vives”, tot mostrant-nos les seves repressions, fariseisme i desoladora mesquinesa i brutalitat, amagades rere la careta d’una falsa respectabilitat, en una obra immortal i que restarà per a sempre.

Joaquim Torrent

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site is protected by reCAPTCHA and the Google Privacy Policy and Terms of Service apply.

The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!