Bloc Tibidabo
Joaquim Torrent
30 de juny de 2025
Sense categoria
0 comentaris
Alacant, un cas de manual
Alacant és realment “un cas de manual”, concretament de -bàsicament- colonització de poblament, com el Donbass, Algèria, Sud-àfrica, etc., en aquest cas concret reeixida amb èxit per als colonitzadors, amb tot un seguit d’etapes consecutives. Primer passen a manar, després aculturalitzen i fagociten les capes dirigents, després fan que la resta de la població imite aquestes capes i també que renegue de les seues raïls i talle comunicacions amb poblacions afins, i finalment duen a terme una colonització demogràfica massiva, amb gent més prompte pobra, procedent de la metròpoli, els quals, però, tenen assegurada la seua llengua i poder-la imposar, com a peons de la colonització -i vertaders colons que són-, als autòctons, els quals ja estigmatitzats han interioritzat que no poden fer servir la parla pròpia amb la gent nouvinguda: resultat, desaparició de la personalitat, cultura i llengua autòctones, suplantades per les del poder dominant i dels nous pobladors, fins al punt que aquests es veuen legitimats a imposar llengua i referents al seu antuvi ii conveniència, i a menysprear la parla ancestral dels autòctons, que passa a ser vista com una cosa indigna i de categoria inferior, i que de cap de les maneres han d’assumir ni ,molt menys, passar als fills. Un clàssic,, vaja. Un vell mètode, permanentment vigent i amb una llarga tradició arreu del món… Tot un procés que des del Principat faríem bé de mirar amb atenció, atès que ens afecta molt més del que ens pensem, de fet ens fa d’espill del que pot esdevindre d’ací a pocs anys si tot continua igual. Cada colp hi ha més i més símptomes inquietants i moltes de les ciutats del Prnicipat s’estan conevertint progressivament en nous Alacants, on la llengua va desapareixent cada dia; i fins i tot a llocs suposadament emblemàtics, com els establinents “Bonpreu”, un fidel reflex dels canvis sociodemogràfics que estem patint i on cada colp el castellà es fa més i més present. I això només és una simple mostra, al transport, a les platges, als centres d’ oci, arreu!, passa el mateix. De fet molts llocs del Principat ja són a la coa perquè des d’instàncies “democràtiques espanyoles“ qualsevol dia puguen ser qualificades com a “territoris lliures de català”. Ves per on, el somni humit del vell dictador és a punt, paradoxalment, de realitzar-se, i, formalment, i en teoría, en “democràcia”, beneïda per les forces vives europees, sense solució de continuïtat amb altres etapes històriques. Joaquim Torrent
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!