Actualitat sobre ENGINYERS BCN i l'enginyeria

La suma de 2014 és set. El número set és considerat un número màgic, cabalístic, astral, i que dóna poder. Doncs a veure si és veritat i en aquest any que acabem d?encetar tant el col·legi, com la professió i el país fem un pas endavant per millorar. Pel que fa al Col·legi tenim tot una sèrie de projectes que volen respondre a les necessitats dels col·legiats i de la corporació. A tall d?exemple, potenciarem la nostra presència a les xarxes socials, continuarem treballant en el projecte dona per donar més visibilitat a les dones enginyeres, facilitarem l?accés a la borsa de treball a través de dispositius mòbils, donarem una empenta a l?especialitat de disseny industrial, impulsarem la mentoria i l?emprenedoria, a més de celebrar l?Any del Manteniment, entre altres coses. Ara bé, tot plegat estarà supeditat al Pla Estratègic que estem elaborant, del qual ja tenim enllestida la fases d?anàlisi i en la que hem analitzat la situació externa (entorn, sector, …) i la situació interna (organització, economia,…), que ha donat com a resultat un document de 45 pàgines. Per a la següent fase, la de diagnosi, ens agradaria comptar amb la col·laboració de col·legiats perquè entre tots siguem capaços de fer el millor diagnòstic possible, ja que és la clau per continuar amb èxit les següents fases d?elecció d?estratègies i de decisions operatives.

Pel que fa a la professió hem de ser, com no, optimistes i deixar el pessimisme per a temps millors.  Pel que sembla comença a haver-hi indicis de recuperació econòmica i hem de saber estar atents a les noves oportunitats de feina que vagin sortint. Des del Col·legi ens comprometem a donar tot el suport possible a l?activitat professional dels col·legiats (formació, assessorament, defensa de la professió davant dels tribunals, difusió de la professió,…). Ara bé, cadascú de nosaltres hem de saber adaptar-nos a la realitat canviant i això vol dir tenir una actitud proactiva per dotar-nos de les millors condicions per afrontar els canvis. I pel que fa al país, el 2014 serà un any important ja que el govern, amb el suport de la majoria de grups parlamentaris, ha convocat una consulta per decidir el seu futur. Nosaltres repetim el que ja vam dir en la campanya electoral: participarem en els esdeveniments del país, perquè pensem que el futur del Col·legi i del país són indestriables.

Per acabar voldríem fer esment d?un fet que nosaltres considerem força greu. Se?ns va demanar que com a col·legi féssim un article d?opinió per la revista Técnica Industrial, publicació del ?Consejo General de Colegios? (COGITI). El vam fer i no ens l?han volgut publicar amb l?argument que no s?ajustava als continguts tècnics de la revista, cosa totalment falsa, ja que en la revista s?han publicat articles que parlen de temes semblants al del nostre. Aquesta acció és coneix com a censura, que des de la Revolució Francesa només es pot entendre des de posicions totalitàries. Trobareu l?article en la revista Theknos d’aquest mes

Un bon consell d?un amic ens pot ajudar a tirar endavant. Un bon Consell de col·legis també. El Consell de Col·legis de Catalunya va ser creat el 1995 arran de la segregació del col·legi de Catalunya en sis col·legis: Girona, Lleida, Manresa, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i el nostre. No és gens fàcil coordinar sis sensibilitats diferents i més si hi ha una desigualtat com en el nostre cas: Barcelona és massa gran en comparació a la resta. Aquest és un element important, que no l?únic, que provoca que la gestió sigui complicada. També potser que a vegades hi hagi hagut un cert centralisme barceloní i a la vegada una incomprensió dels petits en vers el gran. Però tot això ha de ser aigua passada. Els interessos dels col·legiats i de la professió han de passar per sobre de tot plegat. Des de la nostra Junta de Govern volem impulsar el funcionament del Consell perquè ara més que mai el necessitem per avançar. I ja no valen excuses. Les distàncies s?han escurçat. Internet permet la comunicació immediata i multimèdia i, tot s?ha de dir, la conjuntura econòmica ens empeny cap a la suma. La convergència d?esforços dels sis col·legis en un sol punt ens donarà un potencial i una visibilitat que ara no tenim.

D?altra banda, com a col·legis catalans, en general, no ens sentim còmodes dins l?estructura del Consejo General, que aplega tots els col·legis de l?Estat. Des de Catalunya demanem coses tan lògiques com que les aportacions econòmiques al Consejo, tinguin en compte les necessitats de finançament del Consell. És a dir, que no volem pagar dos cops pels mateixos serveis. No hi ha manera. Per mostra un botó. A l?hora de fer al·legacions a la llei de Serveis i Col·legis professionals, el Consejo, com és lògic, s?hi va apuntar. Nosaltres també. Els serveis jurídics d?Enginyers BCN van fer un escrit d?al·legacions que vam presentar en nom del Consell. Per què? Perquè resulta que les nostres al·legacions divergeixen de les del Consejo, entre altres coses pel desacord amb el major protagonisme que la llei atorga als Consejos, en detriment dels Consells. Estem pagant el mateix servei dues vegades.

Però a banda dels serveis jurídics, un bon Consell també ha de poder oferir serveis d?acord amb la nostra realitat: una formació en línia actualitzada i en català, publicacions periòdiques de qualitat, acreditacions i certificacions professionals adaptades a la professió, una borsa de treball de gran abast, campanyes de màrqueting d?àmbit nacional, etc. Cal dir que l?economia d?escala és un factor clau per assolir els millors nivells de qualitat i de rendibilitat. Però primer caldrà que tots els col·legis, del més petit al més gran, apostem per potenciar el Consell amb recursos suficients, però sobretot amb la voluntat inequívoca de fer-lo funcionar. Per nosaltres no quedarà.

El setembre és l’inici de curs escolar però també d’altres cursos. Nosaltres, la Junta de Govern, també iniciem un nou curs com a responsables de portar endavant el Col·legi. Vam prendre possessió dels càrrecs tot just el 21 de juny i, amb l’agost pel mig, es pot dir que quan de veritat comencem el mandat és a partir d’aquest mes de setembre. Amb tot, els dies transcorreguts els hem aprofitat per situar-nos, per informar-nos, i n’hem tret una conclusió: la realitat és sempre més complexa del que hom s’imagina. La gestió del dia a dia del Col·legi no és gens fàcil i absorbeix una quantitat de temps i esforços considerable. Un Col·legi professional no és ni una empresa ni un estament oficial. Aquesta característica demana un model de governança específic que cal saber aplicar. Altrament, la professió està immersa en un entramat de lleis i normatives que obliga els nostres serveis tècnics i jurídics a treballar amb eficàcia per poder garantir el seu exercici amb normalitat.

Però no obstant això, com a Junta no volem renunciar als nostres projectes, a les nostres il·lusions. Partim d’un feina feta durant anys que ha portat el Col·legi a poder encarar el futur amb certa confiança. Ara bé, els temps van canviant i ens porten a nous escenaris que caldrà gestionar amb intel·ligència i decisió. Sense anar més lluny, la llei de Serveis i Col·legis Professionals pot ser una espasa de Dàmocles si s’acaba aprovant amb el redactat inicial del PP. Podríem dir que, amb l’excusa de la Directiva de Serveis, el govern central vol desarticular els col·legis tal i com els entenem avui. Sembla ser que li fa nosa la nostra independència dels poders públics, la nostra solvència econòmica, la nostra capacitat d’influència en la societat.

En definitiva, sembla que als actual mandataris espanyols els molesti la nostra existència. Doncs no els ho posarem fàcil. Els serveis jurídics del Col·legi han elaborat un extens document d’al·legacions a la llei, que es presentarà en nom del Consell de Col·legis. D’altra banda, el conseller de justícia Germà Gordó vol plantar cara. Així ens ho va fer saber en la trobada de degans que va tenir lloc el 31 de juliol passat. Considera que la llei envaeix competències de la Generalitat i que, com no podia ser d’altra manera, té un fort esperit centralista. Per tant, si no volem perdre allò que tenim, si volem mantenir els serveis necessaris perquè els col·legiats puguin desenvolupar la professió en condicions, si volem ser una garantia de seguretat per la societat, hem de continuar amb les estructures i les competències actuals. Si la legalitat de l’Estat espanyol ens va en contra, potser ha arribat el moment d’acollir-nos només a la legalitat catalana i deixar de perdre el temps batallant contra legalitats hòstils i llunyanes. En continuem parlant.

Per mi és un honor poder escriure a partir d’ara aquest observatori com a tercer degà del Col·legi de Barcelona. Abans m’han precedit l’Antonio Carrillo i en Joan Ribó, que al llarg de vuits anys cadascú han deixat constància en aquesta pàgina del Theknos de molt bones idees, propostes i reflexions. Espero poder estar a la seva alçada.

Bé doncs, permeteu-me que avui, i sense que serveixi de precedent, parli una mica de mi mateix. Vaig entrar a la Junta de Govern el 1997 com a vocal i també vaig aportar el meu gra de sorra en la confecció de la revista que teniu a les mans, que, només faltaria, no té res a veure amb la d’aleshores, que encara era en blanc i negre. Van ser vuit anys interessants on vaig viure en primera persona la transformació del Col·legi en una corporació moderna, avançada i cada cop més connectada amb la societat. Els següents vuits anys vaig assumir la responsabilitat d’organitzar i desenvolupar les accions comunicatives del Col·legi, que, mal m’estar el dir-ho, ens han servit per posicionar-nos com un Col·legi capdavanter en l’àmbit de l’enginyeria. Ara se m’obre una nova etapa col·legial en la qual hi diposito tota la meva il·lusió. Seran quatre anys intensos on espero ser el més útil possible a la corporació i a la professió, ja que són indestriables una de l’altra.

I perquè em conegueu una mica més, us diré que crec fermament en el lideratge col·laboratiu, crec en el treball en equip, crec en la responsabilitat, el compromís i l’eficiència i, sobretot, crec en les persones. Tinc l’immensa sort d’haver aplegat una Junta de Govern formada per un equip humà i professional incomparable, amb el qual farem molta feina. Si som capaços, que ho serem, de treballar amb les mateixes ganes, coordinació, eficàcia i bon rotllo que durant la campanya electoral, el futur del Col·legi està garantit. Perquè, no ho oblideu, ens vam presentar per fer el Col·legi del futur. No arribem en temps fàcils, en som conscients, però amb el bagatge de l’experiència i amb l’empenta de la joventut, no ens espanta cap repte.

Bé, un cop passada la ressaca electoral, volem acabar el seguit de blocades que hem fet durant la campanya amb un agraïment a tothom que ha cregut que el nostre projecte era el més adequat per tirar endavant el Col·legi, per fer el Col·legi del Futur. Estem molt il·lusionats i desitjosos de començar a treballar per dur a terme el programa electoral que vam presentar. Si no hi ha cap canvi de darrera hora, divendres 21 a les 12 del migdia tindrà lloc la presa de possessió de la nova Junta de Govern. A partir d’aleshores, per tots els membres de Junta començarà una etapa de les nostres vides que anirà íntimament lligada al nostre estimat Col·legi. Segurament, si no hi cap canvi conjuntural important, seran més de 1400 dies vinculats a una institució amb 55 anys d’història, que ha sobreviscut a tot tipus de vaivens i situacions. Farem tot el possible perquè continuï sent així. No serà fàcil, no cal amagar-ho, però estem convençuts que amb el vostre suport ens en sortírem. D’aquí a quatre anys ENGINYERS BCN continuarà avançant amb força per complir els seus màxims objectius: ser útil als col·legiats i a la societat.

            Però no només volem comptar amb els nostres votants, sinó que també amb tota la resta del col·lectiu, començant per els membres de les candidatures rivals, continuant pels seus votants, seguint per tots els col·legiats que no van participar en la contesa electoral, i acabant amb els empleats del Col·legi. Tots plegats formem la gran família de professionals que confiem en la institució. Entre tots la farem créixer i nosaltres hi posarem el coll. No en tingueu cap mena de dubte.

            Us podem assegurar que si com a Junta de Govern treballem amb la mateixa eficàcia, dedicació, entusiasme i generositat que durant la campanya electoral, els resultats estan garantits. Estem convençuts que no només serà així, sinó que millorarem el rendiment com a conseqüència lògica de la major compenetració i coneixement que ens donarà la feina del dia a dia. Per tant, us volem adreçar aquest missatge de confiança en el futur i dir-vos que no patiu, el Col·legi continua en bones mans.

Moltes gràcies a tothom, i a reveure.

Us mantindrem ben informats

La informació és un pilar fonamental de tot professional. Per això el Col·legi sempre ha apostat fort per facilitar als col·legiats una informació professional actualitzada i de qualitat. Així doncs, mantindrem la publicació mensual Theknos com a eina bàsica de comunicació, tot procurant afegir continguts i seccions que millorin la seva utilitat, així com augmentar la participació dels col·legiats en els seus continguts. També farem que es pugui llegir amb comoditat en els dispositius mòbils per adaptar-nos als temps actuals. Mantindrem els butlletins informatius setmanals, però afegirem butlletins específics amb seccions adreçades a sectors concrets com ara jubilats, vinculats a empresa, aturats, disseny industrial…per poder comunicar-nos amb ells de forma més directa i eficaç. També ens comunicarem amb les comissions de forma més àgil a través de les llistes de distribució o d’un altre mitjà. Altrament, farem un redisseny del web perquè en aquest àmbit el temps passa molt de pressa i, tot i que el vam fer nou el 2008, ja li cal un canvi. També l’adaptarem als dispositius mòbils perquè es pugui veure millor i crearem una aplicació (App), des de la qual es podrà accedir a serveis com ara la Borsa de Treball, la Formació, les Assessories, etc, des de qualsevol dispositiu mòbil amb molta comoditat.

No ens oblidarem dels Manuals Tècnics com a eina de treball útil i necessària, per això continuarem publicant-ne i mirarem de detectar les necessitats que vagin sorgint en cada moment. Per a tal fi comptarem amb el suport i la col·laboració de les comissions de treball. Finalment, farem ús de les xarxes socials del Col·legi com a mitjans per publicar informacions professionals i col·legials rellevants i d’interès.

Les assessories sempre han estat un punt fort del Col·legi i volem mantenir-les i augmentar-les. Potser podem passar anys sense fer-les servir ni necessitar-les, però hem de saber que quan ens facin falta les tindrem de manera immediata al nostre costat, amb la garantia que la nostra consulta serà atesa amb professionalitat i eficàcia. Així dons, el servei d’assessoria jurídica continuarà sent un punt fort del Col·legi i continuarà amb l’assessorament als Col·legias, ja sigui per telèfon, correu electrònic o de forma presencial. Per tant, es podrà continuar consultant els dubtes que sorgeixin sobre les normatives que regulen l’exercici de la professió, tant pel que fa a l’exercici lliure com pel que fa a l’empresa, i fer consultes de l’àmbit fiscal, laboral i d’altres àmbits. Cal dir que durant el 2102 un total de 800 col·legiats van utilitzar els servei d’assessoria.

D’altra banda, hi ha col·legiats que per la seva activitat professional necessiten una comunicació constant amb els nostres assessors i companys del Servei d’Orientació Tècnica (SOT). Per tant, optimitzarem aquest servei perquè respongui a l’àmplia casuística que ens planteja la nostra professió i perquè cap consulta es quedi sense resposta.

També relacionat amb l’exercici de la professió, millorarem la Guia de Professionals perquè la cerca del professional sigui més intuïtiva i àgil. La Guia de Professionals és una eina eficaç i que funciona- rep més de 3.000 visites mensuals- per això la volem potenciar i donar a conèixer, mitjançant diversos canals (mitjans de comunicació, revistes sectorials, etc), encara més als professionals i persones en general, que poden necessitar els nostres serveis. La Guia de Professionals ha de ser vista com un servei útil a la societat que el Col·legi posa a la seva disposició de forma gratuïta. D’altra banda, ha de ser una eina eficaç per als col·legiats que vulguin donar-se a conèixer per oferir els seus serveis sota el paraigua del Col·legi. També ha de servir perquè els col·legiats puguem trobar algun company que necessitem perquè col·labori amb nosaltres en algun encàrrec. Cal tenir en compte que cada cop més el futur de les enginyeries passa per treballar en equips multidisciplinaris per poder donar abast a l’ampli ventall d’exigències dels projectes d’avui dia. Hem de crear-nos una xarxa de col·laboradors per poder fer front a totes les exigències. La Guia de Professionals ha de ser un mitjà per fer-ho.

Un altre aspecte cabdal a tenir en compte és la necessitat de tenir un borsa de treball i un servei de selecció professional (SSP) adaptats a les necessitats actuals. La realitat de l’ocupació laboral està canviant també per als enginyers tècnics industrials, per als enginyers tècnics en disseny industrial i per als enginyers de grau. No podem restar al marge dels canvis que es produeixen. Per tant, hem d’orientar la nostra borsa de treball i SSP cap a aconseguir atreure les ofertes de feina més interessants per als col·legiats. Hem de continuar posicionant-nos com la borsa de treball més especialitzada en el món de l’enginyeria industrial, perquè qui millor coneix les empreses del sector és el Col·legi.  I també com el millor servei de selecció professional per les empreses que busquin titulats, perquè qui millor coneix el potencial dels col·legiats, també és el Col·legi. Cal dir que durant el 2012 es van gestionar 745 ofertes de treball i 619 Col·legiats van assistir a les activitats d’orientació professional com ara tallers de recerca de feina o “worksops” de sortides professionals i taules rodones.

Aquesta idea ha d’arrelar, per una banda, en els empresaris que busquen el millor enginyer per a la seva empresa i, per l’altra, en els enginyers que volen trobar una feina que es correspongui amb els seus coneixements i experiència. D’altra banda, no cal oblidar la necessitat d’obrir-nos al mercat laboral exterior, ja sigui de països europeus, com de la resta del món. Hem de ser conseqüents amb la filosofia del Pla Bolonya, que aposta per facilitar la mobilitat europea de professionals. Per tant, farem acords amb associacions d’enginyers de fora per poder aprofitar sinèrgies en els camps de l’ocupació i la formació, en benefici mutu. Finalment, dintre d’aquest mateix àmbit, caldrà continuar i ampliar  les iniciatives que el col·legi ha endegat fa poc en el camp de l’emprenedoria i donar suport als companys que vulguin tirar endavant el seu propi projecte empresarial.

Menció a part mereix el fet que des la Junta de Govern, i amb el suport de membres dels Serveis Tècnics del Col·legi, continuarem participant i col.laborant amb els organismes tècnics de les diferents administracions. Així doncs, serem presents a les taules tècniques TAAC, TINSCI, TC-IE, TC-IF, TID-PAU i TASCOM, al comitè d’AENOR i qualsevol altre instància que creiem necessari per poder influir i fer sentir la nostra veu.

Un dels motius bàsics i fonamentals dels Col·legis professionals no pot ser cap altre que oferir als col·legiats les eines suficients i necessàries per poder desenvolupar la professió amb garanties. Aquesta premissa sempre estarà present en la nostra gestió, ja que el Col·legi ha de donar satisfacció a les necessitats dels col·legiats perquè segueixin confiant en la institució. És evident que un Col·legi sense col·legiats no té cap sentit ni raó de ser. Per tant, partint d’uns serveis ben valorats pel col·lectiu, volem anar més enllà i oferir uns serveis més adaptats a les seves necessitats. Tothom sap que avui en dia les empreses que funcionen són les que aconsegueixen l’equilibri entre els empleats, els proveïdors, els propietaris i els clients, només així aconsegueixen que el producte doni satisfacció total al client. Tot salvant les distàncies, nosaltres volem aplicar aquesta filosofia. No serveix de res que tinguem uns serveis de molta qualitat si els col·legiats, per motius diversos, no poden accedir-hi amb comoditat. Per posar un exemple, serveix de poc que es programi un gran curs si els horaris, preus, calendari, etc., no s’adapten a les possibilitats dels col·legiats a qui va adreçat. Per tant, volem esmerçar esforços en aconseguir apropar més la formació a la realitat canviant de cada dia. A favor nostre tenim les possibilitats que cada cop més ens ofereix la tecnologia del segle XXI per oferir formació de qualitat a distància. No les desaprofitarem.

La candidatura EQUIP DARNÉS-Fem el Col·legi del futur, neix a partir de la inquietud d’un grup de col·legiats per l’esdevenir del col·legi. Durant els darrers vuit anys, el col·legi ha seguit un rumb fix i clar, i volem que continuï de la mateixa manera. Un rumb amb l’horitzó sempre present de servei al col·legiat, a la societat i al país, en què el col·legi continuï essent el lloc de trobada necessari i útil per a l’exercici de la professió, per a la millora constant, per a l’ampliació de la xarxa de contactes, i, en definitiva, per satisfer les necessitats professionals i personals dels seus membres.

La candidatura està formada per professionals de l’enginyeria competents i compromesos amb la corporació. Som un equip multidisciplinari i plural. Volem que tothom s’hi trobi representat i que ningú no se’n senti exclòs. Per això la componen col·legiats vinculats a l’exercici lliure, al món empresarial, a l’ensenyament, a la funció pública i al disseny industrial, i també, evidentment, als jubilats, que han de continuar essent un actiu col·legial. I som plurals perquè l’equip és format per tres dones i vuit homes, entre vint-i-tres i setanta cinc anys.

Una menció a part mereix la presència en la candidatura de l’actual degà Joan Ribó, que, d’aquesta manera, vol donar un missatge de continuïtat, però amb la mirada posada en el futur.

Així doncs, us presentem les nostres propostes per als propers quatre anys, que són una barreja de l’experiència acumulada per alguns candidats com a membres de la Junta de Govern i de saba nova, que aporta idees fresques i innovadores. Tot plegat per continuar avançant amb pas ferm perquè el Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona continuï essent una referència en el món de l’enginyeria i sàpiga adaptar-se als temps canviants que s’acosten.

El programa electoral s’estructura en les quatre grans línies que formen la nostra proposta general i en les propostes específiques per a les àrees tècnica i econòmica, i la de les comissions.

Pots veure el programa a http://www.equipdarnes.cat

Hi ha un camp en el que els enginyers no estem gaire introduïts. En el camp de la promoció econòmica, sobretot en l’àmbit de l’Administració Pública, tenim un camí per córrer. Els enginyers municipals normalment estan en els departaments d’activitats, medi ambient, etc. Fins fa un cert temps (i en ocasions encara ara) aquests departaments i el de promoció econòmica, per diverses raons, no acostumaven a tenir massa relació.

Amb la crisis les coses canvien. Les necessitats han provocat una simplificació de la tramitació, una reducció de terminis i un intent per captar noves empreses que omplin els polígons industrials mig buits, després del tancament d’empreses.

És ara, doncs, quan el poc valorat departament de l’Ajuntament, el mal anomenat “bossa de treball”, ha pres protagonisme. La majoria dels Ajuntaments han vist que l’orientació principal que han de tenir tots els departaments és cap a la promoció econòmica, cap al creixement i implantació d’empreses que facin baixar les xifres d’aturats i aportin riquesa als municipis. La necessitat de potenciar la innovació, l’emprenedoria, els vivers d’empreses, la relació amb les universitats, etc. és ara una urgència.

És aquí on els enginyers tenim un gran oportunitat, ja sigui des de l’àmbit empresarial com des de l’àmbit de l’Administració. I seria bo per l’economia del país que els enginyers municipals d’activitats canviessin de mentalitat per adaptar la seva activitat també cap a la promoció econòmica. Els enginyers hem de desembarcar definitivament en aquest camp si volem eixamplar el nostre horitzó.

 

Bé, doncs només hi ha una resposta possible, i com esperàveu, és que sí. Per què? Doncs perquè qualsevol activitat que depèn dels clients necessita consolidar i ampliar els seu mercat. Ara bé, queda molt clar que no és el mateix fer publicitat de productes com ara cotxes, televisors o sabatilles espotives, que fer-la de serveis professionals. Fins i tot hi ha encara algunes restriccions en algunes professions com les d’advocat que passaran a millor vida arran de la imminent publicació de la llei de Serveis Professionals. Per tant, ja no hi excusa perquè els depatxos porfessionals apostin per fer publicitat. Però el problema és on. En principi cal fixar molt bé el públic objectiu a qui volem adreçar-nos. Un cop decidit, cal fer un pla de mitjans acurat i econòmic. Per als petits despatxos professionals és molt difícil accedir als grans mitjans de comunicació, però no cal descartar mitjans locals (premsa, ràdio, TV) del lloc on estigui situat el despatx, a més de publicacions gratuïtes. Els preus són força assequibles i arribarem a persones properes geogràficament.

Tampoc cal descartar els mètodes tradicionals d’enviament de cartes o opuscles per correu ordinari. Pensem que set de cada deu persones obren el correu que els arriba. I, evidentment, l’enviament de correus electrònics també és una opció vàlida, tot i que cada cop costa més que s’obrin. I no cal oblidar que encara no tothom té direcció electrònica. Ara bé, en qualsevol dels dos casos és bàsic disposar d’una bona base de dades. Hi ha empreses que en venen, però és millor que siguin pròpies. Es poden fer amb les adreces dels clients i obtenint “leads” en sorteigs, subscripcions a butlletins, registres d’usuari….Recordem que és vuit vegades més probable que torni un client que no pas un desconegut.

Una altra opció que hem de tenir en compte és la del telemàrqueting, que tot i que no té bona premsa, si es fa ben fet funciona. En el darrer informe anual 2013 Infoadex sobre despeses en publicitat en l’àmbit estatal, el telemàrqueting va ser, amb el 1,5%, de les poques opcions que va augmentar el volum de negoci. I no cal necessariament contractar una empresa, es pot fer des del propi despatx. Amb tot, la figura emergent, com tothom ja sap, són els anomenats telèfons intel.ligents. Per tant, caldrà anar pensant en anuncis per mòbils, els quals permeten unes possibilitats creatives molt interessants. I sense deixar la telefonia, no subestimem els SMS o MMS, ja que potser perquè han quedat obsolets com a eina de comunicació per culpa dels sistemes tipus WhatsApp, això fa que ens mirem els pocs que rebem. Segons un estudi, el 97,5 % del missatges es llegeixen entre els cinc segons i els 15 minuts després de rebre’ls.

I per acabar, tenim a l’abast nombroses possibilitats en el món d’Internet. Per començar el web del nostre despatx ha de ser un bon aparador. Després podem posar “banners” a altres webs i a blocs, i també anuncis a webs-directoris (pàgines grogues, segunda mano, etc). Potser la millor opció avui dia és la del anuncis per paraules clau o Pay Per Click (PPC), que permeten aparèixer com anunci patrocinat en les cerques que es fan. El més popular és l’ anomenat Google Adwords. El gran avantatge és que permet saber amb exactitud el resultat de la campanya i controlar la despesa dia a dia. No voldria finalitzar sense parlar del fenomen dels darrers temps: les xarxes socials. Doncs, com no podia ser d’una altre manera, també, almenys a Facebook i a Linkedin, s’hi pot posar publicitat. Sense oblidar la possibilitat que ens ofereix el Twitter de donar-nos a conèixer als nostres seguidors. Per tant, amb tantes possibilitat no hi excusa: cal anunciar-nos si volem créixer.

 

 

 

“Catalunya la fàbrica d’Espanya”, era el títol d’una exposició que es fa ver als anys vuitanta per explicar la importància del teixit industrial català. Ha plogut una mica i ara el títol hauria de ser segurament un altre. Però sí que és veritat que Catalunya era, i encara ho és, país de fàbriques. Vaig créixer a Torelló (Osona) envoltat de fàbriques i de treballadors de fàbrica. El meu pare era torner mecànic en una empresa de Manlleu dedicada a la fabricació de maquinaria per la filatura. La meva mare era filla d’un torner de fusta que va acabat posant un taller de plomes estilogràfiques, el principal client del qual era la marca catalana Inoxcrom. El meu avi patern, en Miquel Darnés, feia anar el mall, d’aquí li venia el malnom de “Quel maier”, a la Farga Lacambra, on fonien l’aram per convertir-lo en cables elèctrics i altres aplicacions. Molts del meus amics d’infància tenien pares i mares que anaven a “toc de pitu” per les fàbriques tèxtils del voltant: Cal Feiner, Can Blanc, El Pelut, Vilaseca, etc,. Ara això ha canviat molt. El tèxtil es va ensorrar, però a pesar de tot, encara hi ha força empreses que es dediquen a la fabricació d’altres productes a Torelló. Com per arreu del país. A Catalunya,tot i la reculada a causa de la bombolla tecnològica (2001), de l’augment de l’economia especulativa i la bombolla immobiliaria, prop de la meitat de l’activitat econòmica està relacionada amb el sector industrial.

Ara bé, cal tenir una delimitació clara del que és indústria, que va molt més enllà de la planta que treu fum. L’activitat manufacturera  es ara només de 18% però fins al 45 % de l’activitat econòmica està relacionada directa o indirectament amb la indústria. Per tant hem de conservar i augmentar la producció industrial si volem sortir de la crisi, perquè ens cal exportar i el 80% de l’exportació ve de la indústria. Però per això necessitem un model de política  indutrial més fort, sobretot en aspectes crucials com el finançament, la R+D, la formació i  el suport a la internacionaltzació. Actualment la indústria alimentària i la química lidreren el sector, han augmentat el pes específic el material de transport i la metal·lúrgia, i en perden el tèxtil i la màquinària d’oficina.

Així doncs, Catalunya ha d’apostar fort per la indústria si volem ser un país competitiu i viable.

El món canvia, els negocis, les activitats i els projectes canvien. Legalitzar una activitat, per posar un exemple, vol dir actualment que una sola persona no pot dominar la interminable llistat de normatives. No pot controlar la quantitat ingent de temes, camps, excepcions i, fins i tot, normes contradictòries en alguns casos. Es per això que cal constituir equips multidisciplinaris, les enginyeries s’han de fer més grans i plurals per poder afrontar l’ampli ventall de temes. Ser multidisciplinari comporta dues coses: l’especialització i el coneixement general, però actualitzat en el temps.

Hi ha temes complexes que demanen especialistes: incendis, soroll, estructures. No tothom ha de saber de tot a un alt nivell. Cal subcontractar, delegar, diversificar. Però cal tenir un coneixement general de les diferents normatives i temes. Només així es pot fer un treball transversal, una coordinació efectiva i veure els diferents temes com un tot, un conjunt. Com es diu ara, tenir una visió holística. Cal que evolucionem i ho fem, com a mínim, a la velocitat dels canvis del mercat i dels reglaments. Hem de veure el que fan fora d’aquí, a altres països, com s’organitzen. No cal copiar, cal agafar les coses bones i saber-les aplicar i adaptar.

L’home orquestra ja no es porta. S’ha de tenir contactes, tècnics en qui puguem confiar, de diferents camps. L’objectiu es poder donar un servei de qualitat, ampli, coordinat i responsable.