El futur de l’enginyeria (I). Observatori publicat al Theknos de gener-febrer

Des de fa temps ens movem en un entorn que s’ha definit com VUCA, que son les sigles angleses de Volàtil, Incert, Complex i Ambigu. Tanmateix, els canvis tecnològics, de mobilitat, de comunicacions, etc., han contribuït ha generar una atmosfera d’incertesa i de preocupació cap al futur i l’enginyeria no se n’escapa. Però podem afirmar sense por que està ben posicionada per afrontar els nous reptes. Per començar l’enginyeria és present  en les infraestructures, en els serveis i també en la gestió, la qual cosa abasta una gran quantitat de camps i perfils professionals. Els enginyers estem a les empreses i a la funció pública desenvolupant tot un seguit d’activitats que van des de la realització de projectes, passant per les direccions de producció i obres, fins a la gestió de la qualitat o la innovació, entre moltes altres, sense oblidar els que tenen el seu propi gabinet d’enginyeria.  Ser enginyer és sinònim de professional versàtil i aquest és un dels punts forts de la nostra professió.

Una prova d’això és que la professió d’enginyer és de les més demanades. Segons Eurostat, la OCDE i la OTI, els perfils més sol·licitats en l’àmbit global són els enginyers, els informàtics, els professionals de la salut i els comercials. L’observatori de l’enginyeria del 2017 afirma que en els propers 10 anys faran falta a Catalunya 29.000 enginyers, dels quals 14.000 de l’àmbit industrial.  Amb tot, l’aplicació a l’Estat espanyol del Pla Bolonya no ha respectat els acords perquè el grau sigui el referent en el mercat laboral, cosa que crea confusió i inseguretat en les empreses, administracions i estudiants. Així com a la resta d’Europa els màsters són només d’especialització, aquí també hi ha els màster generalistes, que donen accés a les professions d’enginyer de segon cicle. Per interessos corporatius i falta de visió estratègica s’ha perdut una oportunitat única de deixar enrere el passat. La dita “Spain is diferent”, malauradament en aquest cas es continua complint.

Tot i així, els enginyers graduats estan al nivell 6 del EFQ (Marc Europeu de Qualificacions), com la resta d’enginyers europeus. Queda més que demostrat que els nostres graduats són capaços d’assumir les competències que marca el nivell 6, que són: gestionar activitats o projectes complexos, siguin tècnics o professionals, encarregar-se de la presa de decisions en contextos imprevisibles d’estudi o de treball i encarregar-se de gestionar el desenvolupament professional d’individus i de grups. Val a dir que els enginyers tècnics podem obtenir la correspondència al títol de graduat en enginyeria amb un senzill tràmit burocràtic a la seu electrònica del Ministeri d’Educació, tal i com vam informar en els números 197 i 198 d’aquesta revista.  Volem destacar que des del nostre Consejo General s’estan fent gestions perquè la Targeta Professional Europea, que facilita la mobilitat europea i la lliure prestació de serveis, es faci extensiva a la professió d’enginyer.

Però per poder mirar cap al futur amb seguretat calen més accions com ara adequar els plans d’estudis a les necessitats actuals de les empreses, sobretot pel que fa als continguts relacionats amb la transformació digital (Indústria 4.0, Robòtica, Intel·ligència Artificial, etc.), avançar cap al model de certificacions professionals, potenciar el “Lifelong Learning” i d’altres que comentarem en el proper observatori.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *