Professió única, Col·legi únic?

El Pla Bolonya va ser una oportunitat perduda per acabar amb la coexistència de dos nivells d’enginyeries, les tècniques i les mal anomenades “superiors”, ja que les escoles si que contenen la paraula superior, però les titulacions no. Aquest dos nivells no existeixen enlloc més d’Europa ni segurament del món. A L’Estat espanyol es va decidir que els graus serien de quatre anys i,  a pesar de la recent proposta de canvi a tres anys per alguns d’ells, sembla ser que els de les professions regulades, com ho són la majoria d’ enginyeries, es mantindran en quatre cursos de durada. D’altra banda, el recent publicat Reial Decret 967/2014 que defineix el procediment pel que fa a la correspondència del títol d’enginyer tècnic industrial al títol de grau en enginyeria, tot i que encara resta ser aprovat pel Consell de Ministres, segurament resultarà favorable als nostres interessos. Per tant, aviat els enginyers tècnics industrials, igual que ja ara ho estan el enginyers graduats, estarem homologats a la resta d’enginyers europeus al nivell 6 del EQF (Marc Europeu de Qualificacions). Així doncs, no cal fer cap màster per exercir d’enginyer ni aquí ni a fora.

Però com deia l’entranyable Don Quijote: “Con la iglesia hemos dado, Sancho”. Així tenim que en les pàgines informatives de determinats webs es pot llegir “El Máster en Enginyeria Industrial habilita per l’exercici de la professió regulada de enginyer/a industrial”. El cost a la ETSEIB de la UPC és de 41,17 euros/crèdit, que per 120 crèdits (dos cursos acadèmics) surt per 4.940 euros. També hi ha altres màsters “superiors” de l’àmbit de les enginyeries com els de Telecomunicacions, Aeronàutics, Camins i Mines. Així doncs, continuem amb el classisme i l’elitisme que ha significat sempre el fet de la existència de dos nivells d’enginyeria, quan la professió és una sola. A més a més, és una forma de continuar confonent la societat, els ocupadors i els propis estudiants. Pensem que això no fa cap bé ni a als professionals ni als col·legis, ni en darrera instància, al país

 I ja que hem esmentat el col·legis, val a dir que nosaltres apostem per enfortir cada cop més els col·legis com a representants legals i únics de les professions. Junts o per separat, d’això en parlarem properament, hem de continuar sent el garant per l’exercici digne de la professió -tot defensant drets i atribucions professionals- i alhora ser la garantia que la societat necessita en les actuacions dels nostres professionals. La legislació vigent ens reconeix com a corporacions de dret públic i això és el que marca la diferència amb les associacions. No s’hi val a confondre el personal, sobretot els recents titulats, com fa una institució concreta en un “totum revolutum” Col·legi/Associació que permet tot tipus d’ambigüitats i indefinicions intencionades, a fi i efecte de captar graduats. Per tant, cadascú a casa seva. Els enginyers graduats a la nostra.