ESPAI PER COMPARTIR

Em sembla molt interessant que el debat pedagògic surti de les escoles i que se’n parli als mitjans, sigui notícia i se’n discuteixin públicament alguns aspectes. No és estrany que els deures hagin sortit a la palestra generant opinions diverses perquè afecten directament l’organització i la vida familiar.
Ara, però, no vull parlar del deures sinó d’una altra cosa. En un article publicat en aquesta revista referent, precisament, a la polèmica plantejada sobre la bondat o no bondat dels deures, vaig llegir que “a primària ens hauríem de centrar en coneixements bàsics com llegir, escriure, parlar anglès i dominar els càlculs matemàtics bàsics… les ciències i les socials les poden aprendre quan ja tinguin una comprensió lectora perfecta i sàpiguen multiplicar i dividir fraccions”.
Creieu que hi ha res més avorrit i desmotivador pels nenes i nenes d’educació infantil i primària que “centrar (l’ensenyament) en coneixements bàsics com llegir, escriure, parlar anglès i dominar els càlculs mentals bàsics”?
Ja he escoltat aquesta idea altres vegades i pensar l’escola que s’amaga al seu darrere em fa esgarrifar. Llegir, escriure i parlar de què? De temes que suggereixen els llibres de text o sobre les interessants preguntes que l’alumnat es fa sobre la realitat que l’envolta? Es pot parlar mentre s’observa i es dibuixa un terrari i els seus habitants, es pot descriure allò que s’ha observat, plantejar preguntes que fomentin petites investigacions, comunicar-les als companys, portar-les a terme de manera col·laborativa i, en acabar, fer-ne informes orals o escrits.
Es pot sortir a comptabilitzar els carrers propers, a observar les serveis que hi ha o que no hi ha, elaborar petites enquestes, passar-les i fer-ne buidatges, elaborar gràfics i aprendre a interpretar-los. Es poden prendre mesures del pati per elaborar-ne un plànol i plantejar-se si s’hi podria posar un hort urbà. Seria viable? A quina distància hi hauria d’haver aigua? Què hi podríem plantar? Què en faríem, dels productes que n’obtinguéssim? Com ens organitzaríem per mantenir-lo?
Es pot visitar el patrimoni proper, conèixer la seva història i imaginar la vida de les persones que hi vivien i explicar-la als companys tot situant-ho en el temps. Es pot fer un pla de centre per estalviar aigua. Mesurar volums, temps, comprovar, planificar, explicar, aprovar i posar en marxa…
Aquestes i milers d’altres propostes que els mestres hem fet sovint, suggerint-les o acceptant els suggeriments dels nostres alumnes. D’aquesta manera s’aprèn llengua i matemàtica mentre es fan ciències i, alhora, es dialoga, s’aporten idees, es construeix coneixement… mentre els infants van aprenent a valorar les seves aportacions i les dels altres.
Res d’això pot passar si els nens i nenes aprenen llengua fent exercicis de gramàtica, llegeixen textos allunyats dels seus interessos i que moltes vegades no comprenen i passen hores i hores fent problemes repetitius i exercicis de càlcul escrit que mai més utilitzaran per res perquè ja aprendran a utilitzar calculadores. I si les ciències es limiten
a distingir el sector primari del secundari o a recitar els òrgans de l’aparell digestiu coses que, de manera descontextualitzada no serveixen per res- potser no cal que es facin.
Tampoc crec que els nens i nenes de secundària puguin “recuperar” les ciències que no han fet abans. Potser poden fer-ho, repeteixo, si l’alumnat s’ha limitat a fer exercicis de llibre, perquè sovint els llibres van ampliant de mica en mica els seus continguts adaptant-se a l’edat dels nens, però mai podran fer-se preguntes investigables si no ho han fet abans ni han après a explicar, escoltar i consensuar ampliant les seves idees ni si no hi estan acostumats. De la mateixa manera, tampoc mostraran cap mena d’interès pel món que les envolta si l’escola no ha estimulat i recollit aquest interès. Segurament hi haurà uns quants nenes que adquiriran un bon nivell -aquells que gairebé no necessiten l’escola per aprendre- però una gran majoria es quedarà pel camí.
La meva idea de com ha de funcionar una escola de primària va, doncs, en un sentit contrari a l’expressada en l’article que ha originat aquesta resposta. El coneixement del medi, articulat en projectes d’aprenentatge que tinguin en compte els interessos dels alumnes i portats a terme amb el seguiment i l’acompanyament dels ensenyants, ha de ser el motor que impulsa el coneixement del llenguatge i la matemàtica.

28 de desembre de 2016