ESPAI PER COMPARTIR

Blog de Teresa Calveras

15 de maig de 2020
0 comentaris

Informació i reafirmació de prejudicis

Aquesta tardor he anat a l’Iran. És un país preciós amb una història impressionant, un patrimoni considerable i únic i una població afable i acollidora. També és un país amb un nivell de desenvolupament econòmic semblant al dels països occidentals i una potència important entre els països considerats del “segon món”.
Els iranians ens preguntaven tot sovint per què no hi havia més gent que viatgés al seu país per fer-hi turisme. “Fem por?” -ens deien- “A Occident la gent es creu que som una colla de terroristes?” I afegien: “Creieu que això és degut a la influència dels mitjans de comunicació?” Nosaltres havíem de respondre a la darrera pregunta dient que, probablement, era així.
Efectivament, l’opinió que tenim sobre el país és molt negativa. Ho vam constatar abans d’anar-hi a partir dels comentaris de la majoria de persones amb qui en vam parlar. Gairebé tothom ens advertia dels possibles perills que podíem córrer i tots mostraven reticències a visitar l’Iran, fins i tot els més avesats a viatjar.
És evident que el seu sistema polític -una fèrria dictadura islamista- ha influït negativament en la manera com es veu el país des de l’òptica occidental, i també és cert que alguns dels seus polítics han donat una imatge molt negativa de l’Iran a la resta del món. A més, i tot i que estan avançant en aquest aspecte concret, la política discriminatòria envers les dones que han aplicat els seus governs han tingut un impacte molt gran en la nostra percepció… però tots sabem que hi ha altres països amb una situació política conflictiva i on tampoc es respecten els drets humans i, en canvi, els seus dirigents són ben rebuts a la majoria de països occidentals i ningú els situa entre “els dolents”, com sí que li passa a l’Iran.
Tornem als mitjans. Afortunadament, podem dir que són diversos, que tenen línies editorials pròpies, que alguns contrasten més les informacions que d’altres, que segons quin cas són més o menys dependents d’un poder econòmic concret… però tot això a banda,em sembla que hi ha dos factors que fan que els seus missatges fomentin l’acriticisme: un és la mateixa forma del llenguatge periodístic; l’altre, els hàbits lectors de molts ciutadans.
Per una banda, els articles del diaris sovint són descontextualitzats. Ens parlen d’una guerra, d’un país, d’un fet concret… sense situar-los gaire en el temps ni analitzar-ne les causes. En cas que es faci, a més, es focalitza en algunes de les causes, poques, de vegades fins i tot només en una. El missatge final sovint ens arriba de manera simplificada i superficial. Si a això hi afegim que moltes persones es limiten a llegir els titulars, ja podem veure que la funció informativa dels mitjans queda molt limitada perquè, justament, molts titulars estan triats amb l’objectiu de cridar l’atenció i impactar el lector. Sovint, l’únic que sabem d’una notícia és la frase sensacionalista del titular i ni tan sols hem llegit la resta de l’article.
A més de tot això, quan passa alguna cosa, el seguiment que en fan els mitjans dura només mentre aquells fets es consideren actualitat. Si no seguim atentament els mitjans i nomes llegim informacions puntualment, no recordem què ha passat abans i les
notícies esdevenen pràcticament incomprensibles pel lector. L’abundància de missatges contribueix a aquest desconeixement i fomenta una ignorància ontològica, que ni tan sols és conscient de la seva existència. El lector, especialment si és assidu de la premsa escrita, considera que està ben informat. Hem de ser selectius per força, no podem aprofundir en tot i, aleshores, ens dediquem als aspectes concrets que ens interessen més per motius personals i en deixem estar d’altres… però això no vol dir que els titulars que llegim d’allò a què no parem atenció no tinguin un efecte subconscient en la idea que ens fem de la realitat.
Tot plegat és particularment greu quan les informacions es refereixen a països que no són de la nostra òrbita, on molts de nosaltres no hem estat mai ni coneixem gaire gent que hi hagi estat i que ens en pugui explicar el dia a dia. A partir d’aquesta ignorància es desencadenen pors i prejudicis que resulten molt greus en un món globalitzat com el nostre perquè els prejudicis es tradueixen en marginació, en racisme i en classificacions tendencioses i arbitraries entre països “bons” i “dolents” que condueixen a l’acceptació tàcita de les polítiques agressives d’alguns estats envers els altres.
M’agradaria donar unes quantes solucions però no les tinc pas. Fa falta humilitat i consciència de la pròpia ignorància, situar els mitjans que llegim en el seu context, contrastar les notícies, defugir els judicis ràpids, fer una mica de lectures complementàries, aprofundir més en els temes que ens interessin… Si barregem tot això ben barrejat, tenim el còctel que ens ens ajudarà a interpretar les notícies i a desenvolupar el sentit crític necessari per a dubtar més del que normalment fem.

16 de gener de 2017


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.