ESPAI PER COMPARTIR

Blog de Teresa Calveras

26 d'octubre de 2018
0 comentaris

Independència i millores socials

A vegades sembla que els independentistes ens hem de justificar només per ser-ho.

Una d’aquestes justificacions habituals és la de manifestar que el fet d’aconseguir la independència només és un mitjà per a aconseguir un fi i el fi és el de les millores socials.

És clar que en volem millores socials! De fet volem moltes coses més que millores socials però l’argument que les millores socials són un fi i la independència és un mitja  és un error conceptual.

Analitzem-ho. Una finalitat ha d’estar clarament definida per tal que es pugui considerar com a tal. Un país independent sabem molt bé què és. Quan diem que volem un país independent parlem d’un país amb unes estructures d’estat pròpies, autosuficients – en la mateixa mesura que ho son la resta de països veïns del món occidental – on govern i càmeres legislatives puguin actuar amb independència i on els errors i els encerts siguin clarament responsabilitat dels governants, de manera que els ciutadans puguin esbrinar responsabilitats i actuar en conseqüència. Tots sabem que ara mateix no som independents i no tindríem cap dubte en conèixer que hem arribat a ser-ho, si es donés el cas, perquè de seguida hi hauria canvis important arreu del territori, des de nova gestió de les fronteres a document d’identitat personals.

No passa el mateix en allò que es refereix a les millores socials, com a mínim quan es defineixen d’aquesta manera tan poc concreta com usualment es fa. Perquè, a què ens referim quan parlem de millores socials? Ens referim a millores laborals? Augments de sou pels qui treballen? Millores socials per als que estan a l’atur i difícilment en sortiran? Millores per als immigrants que no aconsegueixen targeta de residència ni feina estable? Millores en els preus dels habitatges per tal que la gent jove pugui independitzar-se? Assistència social efectiva per als molts marginats que viuen al nostre costat? Acabar amb els desnonaments? …

I qui ha de decidir les millores socials que volem aconseguir? Qui dirà que ja n’hi ha prou i que ja podem plegar de mobilitzar-nos perquè ja hem arribat allà on anàvem?

Adéu independència, aleshores. Ja no ens cal el mitjà quan hem aconseguit el fi. Ve a ser allò del peix al cove actualitzat, si ja hem aconseguit algunes millores podem anar tirant.

La independència ens ha de permetre, una vegada aconseguida, que puguem avançar en les millores socials que la societat necessita però no només en millores socials sinó també en la realització de canvis profunds en les estructures socials i polítiques del país. Només així podrem avançar perquè ja hem vist que només sense encorsetament de constitucions alienes i no pactades, sense oligarquies “mesetàries” munyint el país i sense un govern efectiu  a qui puguem  demanar responsabilitats per les seves polítiques no hi ha res a fer.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.