Algunes consideracions sobre Policlínica del Vallès (article publicat al 9 Nou – 11 de gener de 2008)

És de rebut, al meu criteri, d’explicar alguns elements al voltant del procés de la fallida i posterior tancament, i també a la situació actual de l’antiga Policlínica del Vallès. Si mes no, pel coneixement del conjunt de la ciutadania, pel qui li pugui interessar, o be i sobretot per contestar als qui intoxiquen, o volen confondre quan parlen d’ aquest afer.

Algunes consideracions, doncs, d’allós més concret:

La policlínica estava en fallida. Després d’un llarg procés amb diverses suspensions de pagaments no superades, estava en un procés de subhasta i en mans de la tresoreria de la Seguretat Social.

La pèssima gestió dels darrers quinze anys, va portar a la ruïna la institució. no així  a alguns dels seus responsables, que darrera d’una complexa arquitectura institucional gaudiren durant anys d’importants beneficis. Un conjunt de querelles creuades entre ells i una profunda divisió dins del patronat amb un conjunt d’episodis molt poc clars, conduïren, a més, a un desgovern de la institució fins al punt que el seu president i alcalde de la ciutat demanà empara a la autoritat sanitària.

Els informes a mans del Servei Català de la Salut pel que fa a seguretat contra incendis i normes de seguretat bàsiques de manteniment de canonades, mesures d’ evacuació, accessibilitat i  xarxes de subministrament, no permetien l’activitat sanitària amb garanties de seguretat. Les mesures correctores superaven amb escreix la construcció d’un nou equipament.

La intervenció combinada de la Generalitat, Ajuntament i Consell Comarcal, va anar orientada, i així es va fer, a la compra de l’equipament a la Tresoreria de la Seguretat Social per tal de posar un nou equipament sanitari de titularitat pública al servei de les necessitats  de la comarca.

L’objectiu del manteniment dels llocs de treball, pactat amb el comitè d’empresa es realitzà d’una forma impecable per a tot el personal contractat, amb l’excel·lent col·laboració dels hospitals de Granollers, Sant Celoni i Mollet, alhora que aquests hospitals assumien l’activitat quirúrgica (la mèdica ja no existia), i s’obria un centre d’urgències de proximitat a l’edifici de la guàrdia urbana.

El retard actual de més d’un any en la resolució de tot aquest procés, no té, al meu criteri cap justificació hores d’ara. Es pot portar perfectament en paral·lel el pla funcional (fa un any que està fet), la negociació (que no vol dir obligatòriament expropiació), amb els propietaris dels locals comercials, i el concurs d’idees i el  projecte bàsic arquitectònic.

Dit axó, és urgent l’inici de les obres. L’enderrocament primer i la construcció desprès d’un equipament modern i funcional, de proximitat que complementi l’hospital i el descarregui de la pressió asfixiant actual. Cal dibuixar també el model assistencial  integral e integrat que Granollers necessita i fer funcionar de forma coordinada tots els recursos, per tal de continuar garantint la qualitat.
Tot aquest procés delicat i complexa alhora, necessita del màxim de consens. Tema de ciutat, en dèiem d’axó. Utilitzar-ho com a arma política només va en contra dels interessos de la gent. Cal incrementar els recursos sanitaris a la ciutat i comarca, i actuar amb diligència. Tots. Cadascú des de la seva responsabilitat. Ara ja, és urgent. 


Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *