10 de setembre de 2007
Sense categoria
1 comentari

La ruta dels Càtars

És ben cert que per tal de conèixer bé un país, cal coneix-se?l a peu….assaborir bé tots els racons, les valls, els colls, les cabanes dels pastors, les fonts i els rierols, les marmotes i els isards, les aus rapinyaires i tots els camins i corriols que ens permeten gairebé travessar el nostre sense, com aquell qui diu, caminar sobre l? asfalt…

El nostre, de país, és senzillament extraordinari. Aquest estiu he tingut la oportunitat, ben acompanyat de la Maite, la meva dona, del Cesc i la Teresa, uns bons amics, i d?un grup excel·lent de muntanyencs, de fer la travessa des de Gósol, al Cadí, fins a Montsegur, allà a l?Occitània. L?anomenada ruta dels Càtars.

Set dies de travessa, compartint-ho tot, caminant i rient, gaudint d?un paisatge que només els Pirineus poden donar, són un veritable bàlsam per l?ànima, us ho ben asseguro.

Hem travessat els Pirineus, des del Principat fins al Nord de Catalunya, arribant a l?Occitània amiga, comprovant cóm va ésser d?injust el tractat dels Pirineus i quan de racional tenen les comarques.

Acaronat pel vent, mirant l?horitzó a la posta de Sol des del refugi de les Bessines, amb el cel clar i net dels 2.000 metres sense contaminar, cansat de tot el dia després de la llarga caminada, jo també somiava…..quan tardarem a gaudir de la pàtria plena? Ho veurem nosaltres o els nostres fills? La història ha d?ésser tan cruel com la dels Càtars? Què cal fer?

La resposta no és dalt les muntanyes. Allí recuperem les forces per continuar la lluita. La lluita és aquí baix, cada dia, guanyant els espais de sobirania, reconquerint el nostre dret a decidir, dignificant la nostre essència com a poble, com a persones.

Tenim horitzó, tenim futur…..sinó  pugeu dalt de qualsevol pic dels Pirineus, i ho veure-ho!

  1. Una de les maneres de vèncer és a través del llenguatge. Recuperar el llenguatge dels vençuts i no quedar-nos amb els mots dels vencedors. El comentari et pot sonar superflu, però t’en poso la mostra:

    El mot "càtar" (= pur) és l’apelatiu que els botxins d’Occitània van donar als habitants d’aquelles terres, tot referint-se a la manera de viure dels "bons homes" i les "bones dones" -el que pel catolicisme serien els capellans, per dir-ho de manera senzilla-. L’ús del mot càtar per referir-se a aquella gent equivaldria a l’ús del mot "catalino" o "polaco" per referir-se a nosaltres mateixos.

    Recuperar les referències i anar un xic més enllà de la propaganda franco-vaticana de la Primera Croada ajuda a fixar referents històrics reals per construir un país on vivim molts descendents d’aquella gent i d’aquell país i que creiem que la nostra Diada Nacional hauria de ser el 12 de setembre i no l’11 de setembre (conseqüència d’aquell fet històric primigeni que va anorrear el país occità i ens va allunyar de la nostra pàtria, el Pirineu)..

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!