La ruta dels Càtars

És ben cert que per tal de conèixer bé un país, cal coneix-se?l a peu….assaborir bé tots els racons, les valls, els colls, les cabanes dels pastors, les fonts i els rierols, les marmotes i els isards, les aus rapinyaires i tots els camins i corriols que ens permeten gairebé travessar el nostre sense, com aquell qui diu, caminar sobre l? asfalt…

El nostre, de país, és senzillament extraordinari. Aquest estiu he tingut la oportunitat, ben acompanyat de la Maite, la meva dona, del Cesc i la Teresa, uns bons amics, i d?un grup excel·lent de muntanyencs, de fer la travessa des de Gósol, al Cadí, fins a Montsegur, allà a l?Occitània. L?anomenada ruta dels Càtars.

Set dies de travessa, compartint-ho tot, caminant i rient, gaudint d?un paisatge que només els Pirineus poden donar, són un veritable bàlsam per l?ànima, us ho ben asseguro.

Hem travessat els Pirineus, des del Principat fins al Nord de Catalunya, arribant a l?Occitània amiga, comprovant cóm va ésser d?injust el tractat dels Pirineus i quan de racional tenen les comarques.

Acaronat pel vent, mirant l?horitzó a la posta de Sol des del refugi de les Bessines, amb el cel clar i net dels 2.000 metres sense contaminar, cansat de tot el dia després de la llarga caminada, jo també somiava…..quan tardarem a gaudir de la pàtria plena? Ho veurem nosaltres o els nostres fills? La història ha d?ésser tan cruel com la dels Càtars? Què cal fer?

La resposta no és dalt les muntanyes. Allí recuperem les forces per continuar la lluita. La lluita és aquí baix, cada dia, guanyant els espais de sobirania, reconquerint el nostre dret a decidir, dignificant la nostre essència com a poble, com a persones.

Tenim horitzó, tenim futur…..sinó  pugeu dalt de qualsevol pic dels Pirineus, i ho veure-ho!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *