Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

11 de juny de 2008
7 comentaris

Xocat per la manipulació informativa a Catalunya

Només fa dos anys que sóc fora
de Catalunya, vivint a Alemanya, i quan vaig marxar no m’adonava del canvi
subtil a què els catalans estaven sotmesos pels mitjans de comunicació. Avui,
dimarts, quan ja fa quatre dies que provo d’escoltar la ràdio i mirar la
televisió pel que fa a la informació relativa a Esquerra, m’he quedat xocat per
la manipulació que estan duent a terme.

El meu pare, ja m’havia avisat
del que estava succeint, fins a l’extrem que havia decidit no mirar més els telenotícies
i escoltar les ràdios, només llegia del diari certs opinadors i alguns blocs
que li havia recomanat. Jo no m’ho creia, però dilluns, quan vaig voler
escoltar en Josep Cuní a la seva tertúlia matinal a TV3, em vaig quedar esparverat
de la manipulació dels opinadors, i a sobre el mateix Cuní hi posava cullerada.

Recordo, quan parlaven d’Esquerra,
que tots els tertulians criticaven el fet que sigui assembleària i la seva democràcia
directa per elegir els seus dirigents! En la tertúlia es va dir que Esquerra no
funcionava perquè estava constantment en debat per culpa de l’assemblearisme i
que 10.000 militants no poden condicionar l’estabilitat del govern! En Josep
Cuní no només no hi posava una mica de moderació, sinó que semblava gaudir
posant més llenya al foc…

(continuar)

Si realment es pensa que és un bon periodista, en Josep
Cuní el que hauria de fer primer és informar-se correctament sobre com funciona
Esquerra, perquè hauria de saber que l’assemblearisme només es fa cada 4 anys
en el congrés i que les decisions d’Esquerra les pren l’executiva i les aprova
el Consell Nacional cada 3 mesos! Per exemple, la reedició del segon tripartit
i eliminar les sigles R de
Republicana i C de Catalunya es van
fer sense cap assemblea per consultar-ho als militants.

Però encara hi ha una cosa pitjor que la ignorància;
sembla com si els tertulians i en Cuní ens estiguin dient que no creuen en la
democràcia directa, és a dir, creuen que els ciutadans no tenen el dret de
votar el cap de llista de cada partit al parlament.

Excepte n’Hèctor Bofill, que el pobre estava tot sol
defensant Esquerra, tots els altres tertulians van intentar amb tot tipus d’arguments
desvirtuar el procés congressual d’Esquerra. Semblava com si tots tinguessin la
consigna d’impedir que aquesta mena de processos democràtics siguin exportats a
les altres formacions. Semblava que estiguessin a sou d’aquestes formacions.

Després es queixen de la desafecció de la política per
parts dels ciutadans. Com poden pensar que la ciutadania voldrà creure en la
democràcia si els seus representants són els primers de dir que no és bo
aplicar-la als partits!? Com poden pensar que els ciutadans creuran en els partits
polítics si aquests no són democràtics?

Les tertúlies a
les altres emissores de ràdio tampoc no es quedaven curtes; potser només a RAC
1, amb Oriol Junqueras, es podia salvar una mica.

En fi, si per Esquerra ser al govern significa tenir aquests
tipus d’ajuda, potser seria millor tornar a ser Esquerra Republicana de
Catalunya a l’oposició, perquè rebríem igual però almenys podríem protestar en
veu alta sense que ningú ens acusés de ser còmplices de l’espanyolització de
TV3, de CatRàdio i de la resta dels mitjans dependents de la Generalitat, de la Diputació i de l’Ajuntament
de Barcelona.

Acabo amb la frase de n’Hèctor Bofill amb què donava per
tancada la seva intervenció a la tertúlia: “En la història cap país que ha
aconseguit la independència el partit que l’ha defensat mai va entrar a formar
part del govern sent minoria
.” Jo hi afegiria: “I encara menys pactant amb el
partit més contrari a la independència.

  1. Periodistes a sou:
    Joan Tàpia, Vidal Folch, Milagros Perez Oliva, Antonio Franco, Antoni Puigvert (el pedagog de l’autoodi), Pere Portabella, José Antich, Josep Cuni, Àgels Barceló, Carles francino, Enric Juliana, Marius Carol, Santi Nolla, Enric Bañeres, Enric Hernadez, Margarita Saez, Helena Garcia Melero, Enric Sopena.
    I segur que encara me’n deixo molts, la majoria a sou del lobbie PSOE-PRISA, i tenen enmordaçada el 80% de la premsa catalana.
    Mercenaris a sou de la informació , la comunicació i la opinió.

  2. Manel ja fa temps que no es poden veure les notícies de TV3. Vaja, si el que vols és informar-te del què passa, t’has de buscar la vida per Internet, i fins i tot així, de vegades és intermitent: pengen una notícia i al cap de dues hores desapareix com per art de màgia. Només es parla d’allò que vol el govern i dient el que interessa dir. El PSC ho controla tot i a tothom.

  3. i esquerra fot nosa. A totes les tertulies reben hosties, quan no son els sicaris del sociates ho son els sicaris convergents (Villatoros, Marc-Alvaro, Barbetas, etc). De moment els de la CUP se’n salven perque no toquen poder pero el dia que en toquin tambe rebran. Si fan perque no fan i si no fan perque no fan.

  4. No es deuria referir “l’amic” Joan Ferran a la crosta socialista?. Si home aquella, que esta bé ser una mica catalans, peró no molt que ja se sap, les masses fan mal.

  5. Només un exemple de la mediocritat dels informatius de TV3, avui dissabtes dia 14, al telenotícies del migdia han estat parlant de l’Expo de Saragossa durant 15 minuts, i aquesta ha estat la notícia que ha obert el programa.

  6. Veig que vosaltres també us passa, sort en tenim d’internet que podem rebre altre tipus de informació menys manipulada, però per desgràcia la majoria dels ciutadans no ho poden fer o no ho saben fer. Al final tots aquests espanyolistes camuflats de catalans, aconseguiran que Catalunya esdevingui per fi una província més d’Espanya.

    Salut i gràcies

Respon a Maria Santfeliu Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!