En les darreres eleccions al Parlament de Catalunya el 25 de Novembre de l’any passat va sortir a la premsa espanyola una sèrie de difamacions contra l’Artur Mas, el candidat a la presidència de la Generalitat i també al ex-president de la Generalitat, el molt honorable Jordi Pujol. He explicat a varis articles que totes aquestes falses noticies i difamacions formen part del guió del procés cap a la independència. Però a vegades malgrat les evidències que els espanyols no tenen cap mena d’escrupols en mentir, els catalans sembla que ens fem trampes en solitari quan volem ser més papistes que el Papa. Per sort, els espanyols utilitzen aquesta debilitat d’una manera barroera i poc intel·ligent.
Per exemple, malgrat la difamació contra el molt honorable President Mas va semblar que va tenir efecte en el resultat de les eleccions parlamentaries, estic segur que ara després que s’hagi demostrat que tot era una mentida, una altra difamació del mateix estil no tindria pas un efecte igual. És un cartutx gastat.
Altre exemple és la campanya que estan fent contra el Barça i especialment contra el Messi. A aquí s’ajunta la rivalitat esportiva (i d’enveja) contra el que és el millor club de Futbol del món i el fet que aquest sigui alhora un club català. Si aquesta campanya fos executada només per la premsa esportiva espanyola, no tindria gaire més transcendència que la de denunciar que s’està jugant brut per poder guanyar el que no es pot guanyar al camp de Futbol, però quan aquestes campanyes surten en portada dels principals diaris d’actualitat política espanyola, llavors ningú pot tenir dubte que es tracta del mateix que va ocorre amb President Mas: Una campanya de difamació per aconseguir per un costat, acollonir al que és víctima de la difamació i per l’altre desmoralitzar als ciutadans per tal que deixin de donar-los suport. En el cas del Barça i Messi, volen aconseguir que els dirigents del FC Barcelona es desmarquin de donar qualsevol mostra de suport a la independència.
La qüestió és: tota aquesta campanya de difamacions, més les de la por que des de (S)pain i els seus sicaris a Catalunya no es cansen de fer, servirà per aturar el procés d’independència dels catalans?
Jo crec que no.
Si l’haguessin fet d’una manera més subtil, donant alternatives més o menys creïbles encara que no ho fossin, sense sobreactuar ni exagerar amb la por i sobretot jugant amb el tempo fent que la campanya anés in crescendo , llavors potser si.
Però els espanyols , independentment que siguin més o menys intel·ligents, siguin d’esquerra o de dretes, són víctimes d’una història plena de falsedats i tòpics imperialistes. Aquesta història que han après a l’escola franquista i posteriorment no ha estat desmentida, els condiciona la seva emotivitat quan han d’afrontar el repte de Catalunya. Això fa que la seva intel·ligència emocional sigui molt dolenta. En un informe PISA quedarien els ultims, potser només superat per Rússia, la Xina i Corea del Nord.
Però en una societat més democràtica, oberta i plural com és la catalana, a on la història espanyola que va voler imposar el franquisme, des de sempre s’ha posat en dubte, i en els temps actuals amb Internet que impedeix controlar la informació que es vol transmetre als ciutadans, no es pot manipular tant facilment l’opinió pública. Les difamacions i les mentides s’acaben descobrint-se tard o aviat. Al final, tot això va creant uns anticossos als catalans que fa que les difamacions i mentides que venen de (S)pain no facin l’efecte que persegueixen. Fins i tot, farà que alguns catalans que tenien dubtes acabin volen la independència, malgrat els seus sentiments identitaris espanyols. Ho faran simplement perquè no els agrada ser tractats com a imbècils.
Endavant les atxes!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!