Des de l'Exili

Aquest cap de setmana passat, he rebut un Premi una mica especial.  Tal com diu el web de la IPECC (Institut de Projecció Exterior de la Cultura Catalana, els premis Josep Maria Batista i Roca – Memorial Enric Garriga Trullols són un reconeixement a deu persones d’Europa, Amèrica i la resta del món que s’hagin significat pel seu treball de projecció i difusió de la cultura o la llengua catalana. Però jo no em considero al·ludit.

No em considero al·ludit, perquè no m’he dedicat a la projecció i difusió de la cultura o la llengua catalana. El que si que he fet és ajudar a la internacionalització de la lluita per aconseguir la independència de Catalunya. Però a més, ha estat una tasca compartida. Hi ha hagut molts companys catalans, tant de l’estranger com de dins del Principat  que han ajudat a fer possible fites històriques com la manifestació de 10.000 catalans per l’autodeterminació a Brussel·les i com enguany fer possible les 126 vies catalanes (Catalan way) per diferents ciutats de tot el món.

Crec que el jurat del Premi, m’ha atorgat el premi en reconeixement que la millor manera de projectar i difondre la cultura o llengua catalana és lluitar per aconseguir el més aviat possible un Estat català. En aquest sentit, em sento honorat en rebre aquest premi i em dóna força per fer l’esprint final. Sóc dels convençuts que estem a punt d’aconseguir-ho. Només és qüestió de mesos, com a molt un parell d’anys.

Veien i escoltant el vídeo oficial de 10.000 catalans a Brussel·les, a on surten molts amics i companys de lluita, alguns que per desgràcia ja no hi són,  estic molt agraït per haver pogut participar-hi i  ajudar a fer-ho possible. Aquest premi el vull compartir amb ells.

En aquest enllaç podeu trobar el discurs que vaig improvisar.

https://www.facebook.com/photo.php?v=10202612242812116&set=vb.1378562068&type=2&theater

Endavant les atxes!

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!