Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

11 de juny de 2010
8 comentaris

Un gir copernicà d?Esquerra?

El dimecres passat l’amic blocaire Xavier Mir al seu article: La independència arriba al Parlament de Catalunya, va escriure arran de la IP presentada al Parlament era una escletxa que es portaria a la independència:  Aquesta escletxa, com el cas d’Arenys de Munt fou un esclat en l’àmbit de la societat civil, és l’admissió de la IP per part del Parlament. Primera conseqüència: ERC fa un gir copernicà. Segona conseqüència: CiU ha de saber que aquesta IP i el debat de la independència no marcaran únicament la campanya electoral sinó la propera legislatura.  

Jo li comentava:”Gir copernicà? Amb això vols dir amic Xavier que ERC fins ara no estava treballant per la independència?.”

Avui en el seu article
La IP, ERC, CiU i López Tena, en Xavier es refereix al meu comentari dient: És el gir copernicà al qual em referia dimecres i que en en Manel Bargalló va malinterpretar –o va fer veure, interessadament, que malinterpretava– en un comentari.


Jo anava a contestar-li directament al seu bloc, però com que em sortia una mica llarg he decidit escriure’l aquí:


(continua)

 

Xaiver, no pateixis, no cal que et justifiquis, està clar que és un lapsus mental i ben normal atès la dificultat d’entendre la política dels dirigents d’ERC durant aquesta darrera legislatura. Qualsevol independentista com tu, però que per les raons que sigui, s’entesta en seguir votant a Esquerra, trobaria que la política del Puigcercós, Carod, Ridao, Benach i companyia ha estat fins ara tot el contrari a la lògica que hauria de fer un partit que vol la independència.

A continuació poso alguns exemples que trobo significatius:
 

1) Reediten el pacte amb el PSC-PSOE del Montilla quan aquests els havien fet fora per haver votat en contra a l’Estatut. La raó principal que donen és que volen ser garants de que l’Estatut sigui desplegat per poder aplicar polítiques socials (sic). Diuen que no hi ha prou suport a la independència i  per això aparquen les reivindicacions sobiranistes per garantir l’estabilitat del pacte de govern. Gracies a la pluja fina o patriotisme social, haurà més independentistes.

2) Per no trencar el pacte, es  mengen molts gripaus espanyolitzats i permeten que el PSC-PSOE espanyolitzi la política catalana.  Alguns exemples:

      2.1) Hissar bandera espanyola als ajuntaments i conselleries
     2.2) Acceptar i votar lleis que erosionen la poca sobirania que tenia el Parlament català (llei de dependència)
     2.3) Votar en contra amb el PSC-PSOE, PP , CiU i EU la ILP del referèndum per anticonstitucional (sic) , mostrar reserves al referèndum d’Arenys a l’inici fins que aquest no va mostrar signes de ser un èxit total. Es veu el llautó de voler-lo aprofitar i el Puigcercós rep una xiulada a Arenys de Munt que fa reaccionar el suport amb reserves fins aquell moment d’ERC al referendum per passar a un entusiasme total ja que el veu com un filó per poder frenar la caiguda en picat del suport electoral
     2.4) Donar suport al ZP molts cops només apel·lan textualment com diu  Riado  “ERC és un partit de govern i el sentit de la responsabilitat ens obliga a intentar millorar el màxim possible el pressupost (espanyol) ” en comptes de mostrar batalla en altres aspectes sobiranistes, més o menys , igual que  CiU ha fet tota la vida amb el peix al cove.
     2.5) No aconseguir que TV3 després de 4 anys és continués veient al País Valencià per culpa d’una engalipada protagonitzada pel Montilla quan era Ministre d’Industria (amb l’aval del Puigcercós fent de testimoni a la reunió) que va fer que l’Eliseu Climent acceptés en canvi de freqüència que ara ha permés al PP Valencià poder tancar els repetidors.
     2.6) Permetre que el PSC-PSOE tregui la crosta “nacionalista” (= catalanista) del poc que havia a TV3 i Cat Radio. Pot sembla  que ara ha deixat una mica de crosta amb “Adéu Espanya” però no t’estranyi que sigui una estratègia de l’Iceta-Zaragozza per posar un compromís a CiU, mentre que a ells, no els hi afecta gaire.
     2.7) Votar al govern de la Generalitat moltes lleis en contra els compromisos adquirits i després al carrer anar a manifestacions en contra: Per ex. pel transvasament de l’aigua per Barcelona.
     2.8)   Acceptar i vendre com molt bo un Finançament que justifica l’espoli fiscal i que ha demostrat ser tant miserable que aquest mes de Juliol la Generalitat per primera vegada no pot fer front el pagament dels serveis sanitaris!!!


Segur que em deixo alguns quans.

És clar que davant d’aquests fets, és normal que quan en Puigcercós diu que la propera legislatura votarà a favor de la IP si aquesta aconsegueix els 220.000 signatures, hom pensi que per fi han vist la llum!!. És ben normal titllar de gir copernicà l’actitud d’Esquerra.

Però jo després de tants fets que indiquen que la credibilitat dels dirigents d’Esquerra, sobretot els equilibris de Puigcercós , que avui diu una cosa i demà diu un altre, la veritat és que només puc pensar que si ara Esquerra adopta aquesta actitud independentista és només perquè hi veu com el flotador que el pot fer surar davant de la més que cantada davallada electoral que totes les enquestes.

A més, estic segur que han fet els seus càlculs i estan convençuts que CiU no votarà a favor de la pregunta de l’IP quan aquesta entri al Parlament. Això els fa estar ben tranquils que no tenen res a perdre i molt a guanyar. Però encara que fos aprovada al Parlament, després tenen que el govern espanyol pot vetar-ho i que passarà? Doncs res.
Igual que al Pla Ibarretxe que va ser aprovat al Parlament Basc. Només servirà, pensen els dirigents d’Esquerra que ells reculleixin el descontent popular, més o menys igual que el Carod el 2004 i així poder recuperar el terreny perdut com a partit.

Mentrestant dura tot el procés de la IP, els dirigents d’Esquerra tenen l’esperança de sobreviure al daltabaix electoral i amb sort potser tenir possibilitats de pactar amb CiU o de nou amb el PSC-PSOE i Iniciativa, per entrar al proper govern.

Cada vegada estic més convençut que els dirigents actuals d’Esquerra els importa la independència de Catalunya més com una marca o argument per poder fer política que un objectiu a perseguir. Més o menys igual que CiU amb el nacionalisme o catalanisme.

Si volguessin realment apostar per la independència, Esquerra hauria de voler liderar o fer de pal de paller de la candidatura independentista unitària a les pròximes eleccions catalanes tal com proposen un grup de personalitats del sobiranisme amb el manifest presentat el passat mes de maig.

Però és clar, per Puigcercós i Ridao, deu ser molt dur reconèixer que la van cagar totalment quan van instar al Joan Carretero ha marxar del partit quan van obrir-li un expedient disciplinari i el van suspendre’l de militància. Tot perquè segons van argumentar que el fet que Carretero havia publicat al famós article a l’AVUI “Patriotisme i Dignitat” on plantejava una candidatura independentista de cara al 2010 havia  “perjudicat greument” la imatge del partit segons va dir Ridao textualment a la conferència de premsa posterior a l’Executiva d’Esquerra. 

Realment seria un veritable gir copernicà que ara fen cas al clam de la societat catalana sobiranista, tant Puigcercós i Ridao apostessin per la candidatura unitària i transversal que Reagrupament està impulsant i que té com a prioritat proclamar la independència al Parlament.

Una llàstima que per culpa d’errors d’aquests dirigents, ara sigui més dificil poder aconseguir la independència.


Endavant les Atxes!!

  1. El procés independentista català va començar l’any 2003 quan ERC va pujar al tren cap a l’estació federal…tot i sabent que no exisitia.
    I ERC baixarà d’aquest tren en el moment just de la demostració empírica de que Espanya no accepta una proposta democràtica catalana de convivència.
    L’endemà de la sentència del TC (i no abans) ERC haurà acabat per sempre més el projecte polític del PSC i de CiU. Què oferirà CiU? Concert econòmic si ni els respecten l’Estatut? I el PSC?

    Vas veure Adéu Espanya? Mira els crèdits finals i el suport (vol dir calés) de la vicepresidència del Govern.El Mateix departament que avui a La Vanguardia i El Periódico critiquen per malversar fons destinant-los a les seleccions nacionals.El mateix que ha obert ambaixades al Mon.El mateix que subvenciona La Bressola al Rosselló. I el mateix que ha DEMOSTRAT que l’independentisme no pregunta d’on venim i ha fet President a un català d’orígen andalús.

    Pots tenir les raons que vulguis i les veritats que canten.
    Però la ÚNICA realitat democràtica són els vots.

    Jo votaré a un partit que m’asseguri que votarà que SÍ a fer un referèndum. Amb el meu vot,un diputat dirà SÍ a la ILP.

    I en necessitem 69…. 

    Per cert: un demòcrata accepta i defensa la voluntat dels catalans. Si Catalunya va votar un Estatut,un partit polític seriós ha de defensar-lo. Com ha fet ERC,amb resignació…
    Jo tinc CLARÍSSIM el meu vot : a tenir 1 diputat independentista que voti SÍ.
    Si no es fa el referèndum no serà per culpa de Madrid sinó per culpa dels catalans que no han votat a candidatures independentistes amb possibilitats d’obtenir diputats.
    La campanya electoral serà clara : PSC i PP junts acusant a CiU d’independentista,i ERC convidant a CiU a fer-se independentista.
    Hi ha crisi a Europa per la necessitat d’unió política de veritat,hi ha crisi a Espanya que posa en dubte les pensions dels nostres avis,hi ha crisi confiança amb la política,….no és el moment ara??
    Si l’independentisme no avança en política és per l’infantilisme. ERC són uns traïdors a la Pàtria, quan ens han demostrat que es fa més feina en una conselleria  1 hora que 10 anys de manifestacions i pamflets.
    Què espereu un líder salvador? un ànima pura i càndida? un messies? Doncs no el tenim a Catalunya. Som els que som i tenim el que tenim.No hi ha més… i amb el que tenim podem guanyar si l’independentisme és DEMOCRÀTIC i accepta les estratègies que vol la MAJORIA com va ser l’any 2003 de fer el pacte amb el PSC fins…..a l’estació inexistent del federalisme. Ara estem aquí i és ERC la que convida a CiU i PSC a pujar al tren de l’independentisme.Tren propi. 
    Va ser un error convidar a marxar a Carretero enlloc de mantenir a ERC com a pal de paller. Però ja està fet. I vols que et digui què? doncs un partit que es diu Pàtria i Dignitat no pot tenir a Catalunya més de 25 mil vots de gent fanàtica i ultranacionalista que en molts casos es podrien posar a l’alçada de Le Pen. Ja us ho fareu! Jo voto per la independència i voto a ERC.  I estic encantat de que ERC hagi fet política seriosa. SENSE Carretero podem ser independents.Sense ERC és impossible. 

  2. Sense Carretero podem ser independents,sense ERC és impossible.

    La frase m’ha sortit bé però no és real del tot. Hi falten els independentistes que estan a CDC i els que estan al PSC i a ICV.

    Cal ser justos.

     

  3. Un apunt final: Reagrupament acabarà igual que l’Angel Colom,entrant a CdC. En Colom ha fet una molt bona feina CiU i serà un gran activista per aconseguir el SÍ de la majoria de diputats de CiU. Sinó t’agrada ERC,doncs,a CiU possiblement tinguis un 50% de possibilitats que el teu vot es comptabilitzi com independentista. I són majoria. Si ERC pot aportar 400 mil catalans,CiU en pot aportar 800 mil. Reagrupament,doncs,com que és d’arrel netament nacionalista hauria d’entrar a CiU i pressionar per augmentar la quota de diputats que votin SÍ.
    No ho veus que és un moment Trascendent??

    Creus de debò que estem en un moment de practicar l’independentisme excloent? Tu exclous a ERC de l’independentisme.Mare meva!  Jo no excloc a NINGÚ. M’encanta veure a Joan Blanch ex-alcalde de Badalona del PSUC,a ex diputats socialistes,a Maragall afirmant que el futur no és Espanya sinó Europa….els federalistes de veritat ja són independentistes.
    No se m’acut a mi dir que no ets independentista sinó votes a ERC.Pots votar a CiU encara que tinguis menys garanties.El PSC ho té encara més fotut.
     

  4. Magnífic article, Manel. Totalment d’acord. L’operació salvavides, o més aviat salvacàrrecs que s’ha muntat Erc durarà exactament fins al dia després de les eleccions. Tot és pur màrketing per intentar aturar la sagnia de vots i escons que anuncien les enquestes. Tot és una pura manipulació i instrumentalització.

    Pitjor encara. Es vol deslegitimar el moviment de les consultes per la Independència que a hores d’ara ja compta amb 500.000 vots positius. Això es tira per la borda. Allò que en López Tena no va aconseguir fer amb les seves horribles declaracions el 15 de desembre (l’endemà del 14D) ara es torna a intentar fer: trencar el moviment de base, popular i democràtic de les consultes, i posar-lo als servei de les elites partidistes. Aquestes el faran servir com a reclam fins a les eleccions i un cop -suposen- aturada l’hemorràgia, quan tornin al Parlament i puguin pujar-se a algun tipus d’acord que els garanteixin quatre anys més en el càrrec, s’oblidaran de la ILP. És un xec en blanc que un morós demana als seus possibles socis o clients.

    Pitjor encara. És un procés que allunya l’estratègia d’internacionalització de les consultes, que ha estat sense cap mena de dubte, un dels èxits clau dels darrers mesos, perquè aposta per la reespanyolització de la resolució de la reivindicació catalana. És a dir, parteix de la consideració que la Independència és possible en el marc de la legalitat espanyola, i doncs que els espanyols, finalment veuran la llum i acceptaran que tenim la raó i ens donaran la Independència.

    En d’altres paraules, és fer volar coloms. O pitjor encara (3a vegada) enganyar el personal.

    Què fer, doncs. Passar olímpicament d’aquest muntatge, i centrar tots els esforços en que qualli una candidatura independentista transversal que tingui per objectiu explícit de forma pública i solemne, la Declaració Unilateral d’Independència que, per una banda, trenqui tant amb la legalitat espanyola, com sempre passa amb totes les DUI, i de l’altra que posi l’èmfasi en el reconeixement internacional d’aquesta declaració i doncs del nou estat, de la República de Catalunya. 

    Aquesta estratègia és l’única que posa en mans dels catalans i les catalanes la decisió definitiva que és la de la proclamació de la Independència, sense que els espanyols hi pintin res. Perquè no hi han de pintar res. El dret a decidir correspon únicament i exclusiva al poble de Catalunya. Cap institució espanyola hi pot participar. Un cop proclamada la Independència, llavors amb l’observació de les institucions internacionals, si s’escau, s’haurà de negociar amb el Govern d’Espanya, el repartiment dels actius i dels passius, així com acords de col.laboració en termes hidrogràfics, energètics, etc, seguint per exemple el model de les relacions que actualment tenen el Regne d’Espanya i la República de Portugal. O el que tenen el Regne d’Espanya i la República de França.

Respon a miquel Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!