Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Hi ha una dita alemanya „Leichem im Keller“ que es pot traduir com un cadàver al soterrani. Aquesta expressió vol dir que quasi segur durant la teva vida hauràs comès alguna irregularitat o quelcom que et podria fer passar-te vergonya o perjudicar-te si és fes públic. Potser des d’un trauma d’infància que no podies fer-hi res fins a errades greus o accions deshonestes que has comès en unes circumstàncies determinades.
A les persones de l’àmbit públic i sobretot les que es volen dedicar a la política, els cadàvers al soterrani cobren una importància molt gran. Molts cops, els polítics quan neguen que tinguin cadàvers al soterrani i són descoberts posteriorment, l’opinió pública no els retreu el cadàver descobert, si no el fet que mentís quan se li va preguntar que si que en tenia un.
(continua)
Per aconseguir ser un reeixit líder polític cal generar molta confiança als electors. Cal que el líder no tingui cadàvers al soterrani o al menys, si en té, que siguin assumibles per la majoria dels potencials electors. Però també, si aquest lideratge polític no té competència amb altres lideratges, malgrat tingui un cadàver al soterrani més o menys escandalós, el perjudici que pot provocar si és fes públic, pot ser molt menor que si aquest lideratge té una altra alternativa. Si no hi ha competència també hi ha més possibilitats que mai es faci públic l’existència del cadàver al soterrani. Es farà pinya al voltant d’aquest únic lideratge, amagant tot el que li pugi fer mal.
Per tot el que he explicat, no acabo d’entendre la manca de voluntat manifesta per part del Jan Laporta i l’Alfons Lopéz Tena d’anar en coalició amb Reagrupament Independentista. És de manifest públic que Jan Laporta en els darrers anys com a President del Barcelona ha comès alguns excessos poc adients per reforçar la seva bona imatge com a polític. Se li pot perdonar les seves celebracions a la discoteca banyant-se amb xampany francès fins a la matinada com a President d’un club de futbol. Però com candidat a ser President de la Generalitat? També els resultats de l’auditoria que la nova junta del Barça presentarà aquest dissabte a l’assemblea del de compromissaris, poden perjudicar molt la imatge del Jan Laporta en tot els sentits, però més com a polític.
Totes aquestes informacions, independentment que siguin més o menys certes, podrien perjudicar menys a les seves perspectives electorals si tot l’independentisme anés unit. Si és fes pinya amb el seu lideratge, seria molt més fàcil fer front a les critiques i les sospites que es derivin. Sobretot perquè només vindrien del front espanyolista o unionista. Amb el que succeit aquest estiu, no serà pas el cas.
Laporta en comptes d’anar junts en una sola candidatura, ha estimat crear la seva pròpia plataforma electoral a corre-cuita, trencant al darrer moment el pacte emparaulat amb Reagrupament. Però a més li ha fet una Opa hostil per dessagnar-la d’associats i a la vegada com a acte suprem d’arrogància demanant a Reagrupament que es dissolgués per deixar a ell, el camí planer. Tot plegat, en comptes de fer pinya entre tots els independentistes, ha creat divisió i animadversió entre nosaltres.
Jo sóc un bon exemple. Em vaig fer soci del Barça el setembre de fa tres anys, just després de la moció de censura que Jan Laporta va partir,. Ho vaig fer una mica en solidaritat amb ell i per donar suport al Barça més catalanista que ell havia implementat. Ho vaig fer quan no estava gens clar que l’equip liderat pel Guardiona ho guanyés tot. Malgrat visc a Alemanya i no puc anar a veure cap partit ni gaudir de les avantatges de ser soci, vaig regalar pel cinquè aniversari del meu fill Jan el carnet de soci i de pas per mi. (Per cert, el meu tercer fill, porta el nom de Jan també una mica per honor al Laporta).
Totes les notícies que m’havien arribat fins aquell moment dels excessos del Laporta, de les seves sortides de festa fins a la matinada, de mostres de nepotisme endollant la seva amant brasilera al club o de defensar el seu excunyat col·locat també al club malgrat estava clar que era falangista, d’actitud fanfarrona i prepotent que apareixia en algunes notícies, a mi, malgrat no m’agradaven gens, mirava d’obviar-ho.
També malgrat no les tenia totes que fos el millor candidat per Reagrupament, vaig defensar-lo de les critiques que rebia esgrimint que eren fomentades per la seva decisió de dedicar-se a la política per aconseguir la independència de Catalunya . Ho feia, perquè la majoria dels atacs que rebia venien del costat més espanyolista del Barça o de la caverna mediàtica espanyola. Ho feia, perquè era qüestió de fer pinya amb els nostres líders que podrien ajudar a aconseguir l’objectiu que jo al menys he dedicat més de la meitat de la meva vida: La independència de la nació catalana.
Ara, després del que ha succeït aquest estiu, ja no puc defensar-lo.
Endavant les atxes!!
Respon a J. Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Prefereixen pactar en els comunistes del PSAN, abans que en els ‘progressistes’ de Reagrupament per què no demanen pa, ni entrar a les en posicions capdevanteres amb possibles.
un cadàver és si li fots les banyes a les dones, curisament a la sauna em diua la tia que la majoria sóc casats i catalans…. això encara…
sóc coses de la vida diaria, ara si ets un lladre o tens un cadavaer i te’l vas menjant al estil hanibal lecter això és una altra cosa….
robar no és el mateix que pasar-s’ho bé i a mi em sembla que s’ho ha passat bé robant….
en brelusconi és l’amo del milan i per tant pot fotre el que vulgui, el laporta només ere un mandao de la junta d’accionistes.
per tant:
1 poden portar el mateix ritme de vida ambdós?
-si
2 i qui ho paga?
-en berlusconi és el seu negoci en laporta ho paguen uns altres i és aquí on patina.
de totes maneres fa molt de temps que vaig dir que no el pensaria anes de vedet on fos votar per tant…. que es retiri……….. simplement quan una persona vota elimina a una altra….
aquests tiu fot mala espina, no el voldria pas de president, viu a tot drap i no té rés que l’aguanti post-barça.
una via d’aigua a ciu fara però no crec que tregui més de 20.000 vots contant, familiars, amics i 4 despistats.
Suposo que t’ adones que això d’ empastifar a qui fins fa tres mesos volieu com aliat es propi dels polítics de tota la vida. Et sembla un bon exemple de regeneració democràtica?. Et sembla coherent?. No m’etranya que les coses a l’independenetisme vagin de mal en pitjor i tot acabi amb dos o tres diputadets, molt llunys dels 68 que volíem. Una mica de dignitat Manel i coherència amb el que vam dir durant mesos. Fer comparacions amb la Belen Esteban com ha fet el líder es un despropòsit i una estupidesa. Tot plegat em fa decidir donar-me de baixa de Reagrupament. Ara soc un elector més que caldrà demanar-li el vot. Us escoltaré i decidiré. Pero si tot continua igual com ara, faré allò que proposa en Resina.