Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

27 de juliol de 2010
10 comentaris

Temps d?incertesa

Quan un pensa que la vida la té més o menys sotacontrol, surt sempre un contratemps que el capgira tot. Mai acostuma a succeir quan estàs amatent. Sempre passa quan menys t’ho esperes.

Recordo que quan semblava que a Reagrupament Independentista més o menys la cosa estava encarrilada, malgrat ja havia alguns signes que quelcom no acabada de funcionar, esclata aquella crisi del cap de setmana a finals de gener.  Va ser un xoc ben fort per a molts, inclús per a mi, que hi estic acostumant per la meva feina a fer front a les crisis. Va costar molt superar-la i alguns companys es van quedar pel camí.

Ara, quan semblava que aquella crisi havia quedat enrere definidament i havíem fet la feina que ens havíem proposat de poder presentar una candidatura amb ets i uts amb el Laporta com a el candidat electoral, aquest es desdiu al darrer moment malgrat havia dit que si, i surt amb la proposta de la Solidaritat Catalana que la presenta ell mateix rodejat per Alfons LopèzTena i l’Uriel Bertran. Aquests dos polítics professionals, després de quedar amb el cul enlaira amb els referèndums, copien descaradament el mateix que proposa Reagrupament i es presenten com els avaladors de la unitat. Per més sorpresa, a la presentació no inviten al Carretero, malgrat és el pare de la idea i el que fins aquell moment ha fet més per aconseguir els objectius que ara defensen els qui encara no fa dos mesos ho criticaven. Una manera molt curiosa de demanar la unitat entre els independentistes.

Com sempre, quan creies que ja havies fet la feina i ens podíem concentrar en fer la campanya contra els partits de l’establishment, va i surt aquesta proposta. Una proposta d’unitat entre els partits catalans, que cap li fa cas i tampoc ho fa la coordinadora nacional dels referèndums. Només milers de adherits, entre els que jo també hi sóc. 

Jo no sé com acabarà, però malgrat les bones intencions de molts dels qui ens hem apuntat, cada dia que passa estic més desconfiat. Malgrat acabo de llegir que tant en Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran, deixen els seus partits respectius, cosa que ho celebro, no les tinc totes que pretenen els tres amb Solidaritat Catalana. 

S’hauria pogut fer molt de camí i ara tindríem una candidatura encara molt més potent si s’haguessin apuntat a RCat des del principi o fins i tot ara. Fàcilment s’hauria pogut incloure alguns d’ells al capdavant de la llista aprovada per RCat, tal com està previst. Reagrupament tenim la maquinaria llesta per començar la campanya electoral i en canvi han estimat fer un partit nou amb Laporta a corre cuita i sense gaire temps. Quanta incertesa!! Perquè complicar-se la vida d’aquesta manera?. Que pretenen fer en 50 o 60 dies que queden com a molt abans de que entrem en periode electoral? 
 
 Però si no hi havia prou, veig que la Solidaritat Catalana en comptes d’ajudar a l’entesa amb Carretero, promociona com a dirigents als antics dissidents que van provocar la crisi de Reagrupament?. Això ajudarà a que hi hagi una entesa amb Reagrupament?. Creieu que en Laporta li faria gràcia negociar amb el Marc Ingla o el Soriano ?. Collons sembla que hi ha una voluntat de que la Solidaritat Catalana vagi sense Reagrupament! 

Pel bé de Catalunya, espero i desitjo que les ambicions personals d’alguns, les ganes d’eliminar als enemic polítics per sobre de tot, d’altres i la innocència de la majoria, no acabin destruint tot el que hem fet durant aquest darrer any. Seria una llàstima que al final, tot s’anés a n’oris.  Estem en un temps d’incerteses pel que fa al futur polític de l’independentisme. Molt més del que molts es pensen. Tal com es van succeint els esdeveniments, jo en aquests moment, no tinc gens clar que a les properes eleccions al Parlament hi hagi una candidatura unitària i transversal que tingui possibilitats de dinamitar al Parlament per provocar el canvi que ens porti a la independència. No us diré amb quins arguments  tinc per dir-ho. No ho diré, perquè no beneficiaria res a que la candidatura al final tingui èxit. Cosa que és l’únic motiu que em fa que estigui escrivint a aquest bloc i pencant quasi tot el meu temps lliure per a Reagrupament.

Quan s’acosten temps d’incerteses,  el millor que hi ha, és pensar només amb l’objectiu final i supeditar-ho tot al ell. Per això ara cal mirar donar una marge al dubte abans de pressuposar el pitjor quan és això el que l’experiència i els precedents t’indiquen que és el més probable que succeeixi. Jo com vaig dir l’altre article abans que aquest, cal que Reagrupament faci al seva feina promocionat la candidatura que ha presentat, una candidatura molt potent i plena de professionals preparats i disposats a pencar per aconseguir la independència i si cal, deixar el seu lloc per un altre de millor. 

Per acabar, voldria dir-vos que potser estaré fora de línia, no sé si per molt de temps o per poc temps o per sempre. No serà pas per qüestions polítiques malgrat el petit desencís que tinc en aquests moments, serà perquè la meva petita pàtria, la meva família, em necessita i amb això si què no tinc cap mena de dubte. La pàtria gran haurà de deixar de comptar amb la meva modesta ajuda.

Endavant les Atxes!!

  1. Hi ha molts aclariments a esmentar d’aquest article ho faré d’una manera senzilla per l’ordre que apareixen en el contingut:

    a) Alguns companys es van quedar pel camí i altres van continuar tot i que no compartien el full de ruta d’en Carretero, sent el problema de fons en Laporta. (S’ha de dir tot).

    b) Laporta va dir que se sentia reagrupat, aixó no vol dir res o vol dir que compartia ideari, res més.

    c) En Laporta es va trobar en un girigall, Rcat amb tensions internes per l’elaboració de les llistes i un reagrupat inventan-se un parxe (conferència nacional del sobiranisme) sense tenir els coneixements suficients per desenvolupar el projecte. Projecte que par altra banda ja l’havia anunciat, Rcat, SI, Força Catalunya i d’altres. (invent cap).

    d) Solidaritat Catalana no promociona a ningú, no ha presentat llistes i aquests promocionats solament son adherits. A tirat pel dret en veure un horitzò poc transparent i per no vulguer entrar en lluites fraticides.

    e) Pensar el mateix no és copiar i les ambicions personals les tenen els que hores d’ara encara no s´han pronunciat, els que només parlant de llistes i l’únic volen és un lloc per la foto i consideren que adherir-se a qualsevol corrent es rebaixar-se.

    En Uriel Bertran i l’Alfons L. Tena ja han fet el pas, Crida per la Terra també (un problema), el altres no són significatius (CNS) o sigui que Rcat i DCI estan obligats a anar junts i si poden pel camí integrar la Crida millor i ja estarà tot fet. Aquest encaix no el pot assolir la CNS, ja que vol imposar el seu criteri i en 4 mesos només ha aconseguit és embolicar la troca.

     Avui ho sabrem.

  2. En algun punt estem d’ acord, jo vaig escriure abans dels esdeveniments d’ahir, el meu punt de vista és neutral ja que no estic adherit a cap moviment, de fet estic esperant que tot s’aclareixi, el meu problema com pràcticament tots els que no som partidaris de cap bàndol, és que si tot plegat no agafa un aire d’objectiu comú no sabrem que fer el dia d’anar votar, jo crec que Rcat i SCI( avui DC) són els que han d’arribar a una entesa. Segueixo pensant que el tema llistes és lo que ho ha fet anar tot malament i els de la CNS (avui SI) volen ser protagonistes i no crec que arribin enlloc, fer una llista amb tanta gent seran 4 mesos més de gestions.

    Salut!

  3. Soc reagrupat i no hi entenc massa de politica, pero si que hi entec d´il-lusions i de ideals, i com soc ciutada  i observador penso que es clar que si no anem junts farem la fi del cagaelastics, i passarem quatre anys o trenta ensorrats altre vegada i plorant en un raco. Devant dels nostres enemics farem el titella i podem acabar anul-lats com a poble. Per tant hem de ser realistes i intentar mirar el paissatge com si fossim gent normal, no pas com reagrupats o propers a qualsevol moviment politic.
    I la gent del carrer aquesta gran majoria que vota esta sotmesa constantment a les imatges, la comunicacio i el marketing.
    Per tant, el ciutada ha qui coneix mes a Carretero o Laporta?
    Es clar que Laporta es mes conegut i mes mediatic.
    Qualsevol noticia d´en Laporta sortira mes segura i mes rapida que si ve d¨en Carretero.
    Te mes perfil de lider, ens agradi o no. Aixo ho sap tothom. Aprenguem a baixar del burro quan toca, i sobretot SIGUEM REALISTES.

     

Respon a Matilde Romagosa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!