Des de l'Exili

Segons el baròmetre del tercer trimestre (estudi, en PDF) de l’any del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) en unes eleccions plebiscitàries el 57% (77 escons) al 59% (82 escons) serien per partits favorables a la independència de Catalunya (ERC+CiU+CUP), per un 32% (42 escons) a 33% (47 escons) del partits unionistes (PSC+C’s+PP) i 9-10% votaria al partit que jo anomeno “No sap” (ICV-EUiA).

Si comptem els que estan a favor de fer el referèndum, és a dir, a favor del dret d’autodeterminació, tenim entre 67-68% (89-96 escons) a favor per 32-33% (42-47 escons) en contra.

En un referèndum per independència augmenten els que diuen que s’abstindrien (15,7%) i baixa un punt els que votarien a favor (54,7%) com també  els que votarien en contra (22,1%). Si extrapolem a un referèndum a on només es comptem els vots emesos surt un 67-71% pel SI i  29-33% pel NO, segons si comptem els que diuen “No saben” (4,9%) es decideixen al final a votar tots pel NO (cosa molt improbable).

http://www.vilaweb.cat/noticia/4157725/20131122/erc-consolida-primera-forca-ceo.html

Com es pot veure hi ha força coincidència entre els que votarien NO en un referèndum (29-33%) i la representació parlamentaria dels partits unionistes (32-33%).  En canvi no entre els que votarien SI a la independència (67-71%) i la representació parlamentaria (57-59%). En canvi si comptem els que estan a favor de l’autodeterminació, si que tenim una coincidència quasi exacte: 67-68% d’escons i 67-71% de vots a favor en el referèndum.

A aquest fet pot indicar que els partidaris de continuar a (S)pain estan en contra que els catalans pugin exercir el seu dret d’autodeterminació en un referèndum mentre que els partidaris que estan a favor del referèndum majoritàriament per no dir quasi tots, votarien a favor de la independència. Això hauria de fer pensar als dirigents d’Unió i sobretot als d’ICV-EuiA. No és pot estar apostant a favor del referèndum i dir que no es vol la independència de Catalunya.  Els votants dels seus partits no ho acabaran d’entendre. En aquest sentit, trobo molt coherent l’aposta del Pere Navarro amb PSC d’abandonar definitivament l’aposta pel dret a decidir (eufemisme per no dir dret d’autodeterminació) i alinear-se amb els partits unionistes. Ara, els seus potencials votants ja saben a què votaran si voten el PSC.

ICV-EuiA es manté més o menys amb els mateixos escons, cosa que per mi és un fracàs. No s’entén que en una situació de crisis, amb molta gent indignada pel sistema capitalista, un partit d’esquerra com ICV-EuiA segueixi més o menys igual. No és pot fer veure que tot segueix com abans i continuar fent la “viu i viu”. La societat catalana ha canviat i qui no ho vegi, acabarà sent un partit petit i residual.

Pels líders d’Unió (i de retruc la coalició CiU), com també pels d’ICV-EuiA, si arriba el cas que s’hagin de fer unes eleccions plebiscitàries perquè no s’ha pogut fer el referèndum, els seus votant potser no els votaran  si no diuen clarament en el seu programa que si guanyen proclamaran la independència al Parlament (DUI). En aquestes alçades de la història, s’haurà demostrat amb escreix que els catalans només podrem exercir el dret de l’autodeterminació si votem als partits que estiguin disposats a fer la DUI.

En aquest sentit, entenc que tant els dirigents d’Unió (Duran, Ortega) com els d’ICV-Euia (Herrera, Camats) busquen formules per dilatar el referèndum i que no tinguin pressa en fixar la data o vulguin marejar la perdiu amb la pregunta. Com més endavant anem, menys marge de maniobra tindran per no definir-se i ser coherents amb el dret d’autodeterminació que sempre han defensat. Jo auguro que aviat veurem com ICV-EuiA aposten per la independència. L’alternativa serà acabar com el PSC, dividits i alineant-se amb C’s i el PP.

En canvi a UDC no ho tinc tant clar, crec que potser Duran plegarà abans de fer el ridícul i també perquè molts dels seus quadres del partit, li retiraran el suport quan vegin perillar le seves carreres polítiques, sobretot perquè estic convençut que el President Mas com la majoria de CDC, seguiran inflexibles amb el full de ruta traçat per aconseguir la independència. Si no ho fessin, llavors patirien encara més el rebuig total de la majoria del seu electorat, que igual que la societat catalana és clarament independentista. Però a més, se sentirien que han estat traïts i això no es perdona mai.

Endavant les atxes!!