Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Ahir era dimarts i tocava l’article al bloc de deumil.cat. El títol ja ho diu tot: Renunciaries a la “grossa” de Nadal per Catalunya?
Per poder entendre una mica la manca d’unitat entre opcions que teòricament tenen els mateixos objectius, he escrit algunes reflexions sobre el que representa ser diputat per qualsevol persona, sobretot si és funcionari o no té una feina ben remunerada.
Les avantatges financeres i econòmiques que pot arribar a assolir una persona a partir del moment que aconsegueix ser diputat, junt amb l’ego, dificulta molt que hi hagi generositat entre els que diuen que són independentistes o nacionalistes i que primer per a ells és Catalunya i després el càrrec. Cal tenir-ho en compte, perquè ningú hi està “lliure de pecar”.
Espero que us ajudi a entendre les maniobres i actituds de certes persones darrerament i al proper futur, que es consideren patriotes de pedra picada.
Podeu lleguir-ho a aquest enllaç
Endavant les atxes!!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!