Després de veure com cada dia Reagrupament omple amb escreix els actes i que arribarà a la xifra increïble de 1.000 actes, amb el acte central de campanya a les terres tarragonines a Reus, algú podria dubtar que ompliria l’auditori de Barcelona, a la sala Pau Casals, amb una capacitat de 2.200 persones?
Us tinc que confessar que jo si. La setmana passada tenia el “cangueli” de què no aconseguiríem. Perdre un diumenge al matí per anar a veure un acte electoral a Barcelona, era una aposta molt arriscada. Al principi de la setmana vaig parlar amb alguns companys que estan acompanyant al Joan Carretero i a la Rut Carandell, i els hi vaig transmetre el risc que hi havia de perdre tot el que havíem fet fins ara, si no aconseguíem al menys 1.000 persones a l’auditori. Tots ells, per separat, en van dir que les vibracions eren molt bones, que durant la setmana a cada poble i ciutat que anaven, hi havia un corrent creixen de suport cap al Joan Carretero. Que no dubtés que ompliríem amb molt més de 1.000 persones, em van dir.
Malgrat tot, encara desconfiava. Vaig trucar als meus fills grans, un viu a Barcelona i l’altre a Malgrat, per preguntar-los que feien el diumenge. Em van dir que celebraven l’aniversari a casa de l’avia a Malgrat, del meu fill gran, ja que no ho havien pogut fer quan tocava. Malament, dos reagrupats que no aniran. Aleshores vaig escriure al companys coordinadors, pregant-los que hi vagin amb tots els amics, parents i coneguts. Els hi vaig dir, si som 1.000 serà un èxit, si som 1.500 serà l’hòstia i som 2.000 aleshores serà la confirmació de que segur que entrarem al Parlament i a més amb els resultats que ens vaticina aquella web que darrerament córrer com la pólvora entre els reagrupats.
Doncs, amics lectors, ahir, diumenge no erem 1.000, ni 1.500 , ni 2.000, erem més de 2.200 o com diu la crònica d’alguns diaris digitals 2.500 patriotes disposats a lluitar fins el darrer alè per aconseguir posar la primera pedra per poder proclamar la independència d’aquí 4 anys al Parlament de Catalunya.
No tinc paraules per descriure l’emoció que vaig viure ahir, mentre ho seguia per la retransmissió d’Internet, que van fer possible els companys David Vinyals i Jordi Berenguer. Tot sol, al Keller de la meva casa a Karlsruhe, no em vaig perdre ni un minut, fins l’extrem que la meva dona, em va baixar el dinar. Ja se sap a Alemanya és dina d’hora.
Però d’emocions només no és guanya cap batalla, però la injecció de moral i de convenciment que ho aconseguirem, ahir va ser un fet clau que ens va omplir els nostres cors de joia.
Ara toca rematar la feina. Cada reagrupat ha de passar el rasclet i aconseguir vots de sota les pedres. Jo mateix, el dimecres aniré a Luxemburg a acabar de convèncer als catalans del Casal. Cap vot ha de quedar pel camí de la llibertat de Catalunya.
Endavant les Atxes!!
Vota Independència: Vota Reagrupament!!
A continuació teniu la crònica de l’acte del periodista Xavier Borràs.
http://xavierborras.blogspot.com/2010/11/reagrupament-vaticina-un-tsunami-al.html
(continua)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Manel, el web
http://www.projeccio2010.blogspot.com/
no té cap mena de fonament de res. Si vols creure’t gent que fa volar coloms, tu mateix.
El que fan aqueixa gent també ho sé fer jo. I ma filla…