Quan un té un accident greu el millor que es pot fer és diagnosticar ràpidament les ferides per després curar-les amb el tractament específic. Si es fa la diagnosi ràpidament les possibilitats de curació són molt altes.
El moviment independentista ha patit un accident molt greu aquest 28N. Hi havia unes expectatives molt bones per culpa dels darrers esdeveniments succeïts que feien pensar que el Parlament resultant seria més independentista que mai. Però potser per culpa d’aquestes altes expectatives es va creure que hi havia prou vots independentistes per a tothom i per això, malgrat els nombrosos intents per a la unitat, aquesta no fou possible. Hi ha qui pensa que fou l’establishment que va conspirar per dividir el moviment independentista. És igual, el que compte és que al final el resultat de les eleccions ens diuen que estem políticament pitjor que fa vuit anys (per aconseguir la independència de Catalunya). La suma dels partits que aposten continuar sent una comunitat autònoma pels propers anys han aconseguit el 89,6% dels escons. Amb aquest resultat no ens ha d’estranyar que la revista nord-americana Time publiqui un rànquing dels nous estats que es crearan al món en els propers anys i Catalunya no aparegui.
Amb unes enquestes que donen un percentatge superior al 40% de catalans a favor de la independència, ha guanyat àmpliament les eleccions una formació que ha declarat que no vol apostar per a ella. A canvi, ha promès als seus electors que es concentrarà per fer sortir Catalunya de la crisi econòmica.
Crec que la manca d’unitat entre formacions independentistes els hi ha restat credibilitat cara els electors i la competència que hi ha hagut entre elles, ha fet perdre molt de vots. La conseqüència ha estat que la majoria dels catalans sobiranistes ha triat pel mal menor que representa CiU.
Però CiU s’ha trobat amb una Generalitat molt endeutada i difícilment podrà des d’ella, invertir els recursos necessaris per ajudar a superar la crisi. En aquest sentit estem escoltant que la Generalitat haurà de retallar per primer cop el pressupost. És parla de deixar de gastar 4.600 milions d’euros el proper any. Algú és creu que això no repercutirà greument a l’economia catalana?. Quantes inversions es deixaran de fer en infraestructures i serveis? Quantes empreses perdran contractes previstos i quants treballadors perdran la feina per culpa d’aquesta retallada?
No negaré que davant de la crisi mundial cal que ens estrenyem el cinturó. No estic en contra que es racionalitzi les despeses (sóc dels que penso que això s’ha de fer amb o sense la crisi), però, ¿per què els catalans haurem de pagar doble que altres llocs d’Espanya i sobretot del País Basc i Navarra? És la gent conscient que aquests 4.600 milions d’euros és sumaran els ja 20.000 milions de l’espoli fiscal que patim anualment?
També em costa de creure que CiU pugi aconseguir que l’Estat espanyol accepti un concert econòmic per Catalunya ( o encara que sigui un millor pacte fiscal). Actualment, amb la crisi que ha deixat les arques de Madrid buides, poc peix es podrà pescar. Això sense parlar que hi ha moltes possibilitats que el PP guanyi per majoria absoluta les eleccions espanyoles. Tot plegat farà que CiU torni amb la cua entre cames d’aquí dos anys quan vagi a Madrid a negociar un millor finançament per Catalunya.
Serà el moment que els independentistes haurem de denunciar-ho i exigir al President Mas que compleixi amb la seva paraula d’exercir el dret de decidir sense límits si no ho aconseguia. Però quan això passi, si els independentistes no hem aconseguit articular-nos com una alternativa seriosa, el President Mas no tindrà cap pressió externa per fer-ho.
Per això, és important que els propers mesos cada formació independentista faci una diagnosi de la seva situació per definir una nova estratègia amb l’objectiu d’aconseguir la independència de Catalunya. Per mi, la independència requereix crear una candidatura unitària independentista. Tenim uns dos anys per curar-nos les ferides que ha provocat la darrera contesa electoral per mirar de crear-la. Llàstima que ara hi ha les eleccions municipals. Això pot perjudicar que es faci la diagnosi correcta i a sobre, aquesta no serà ràpida. Però l’urgent no ha de deixar de banda l’important. Cal fer-ho si no volem trobar-nos d’aqui quatre anys, igual o pitjor que ara.
(Fi de la primera part)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Com es diu Siemens en alemany?