Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

30 de juliol de 2007
1 comentari

Postals des de Karlsruhe: “Els primers bolets” (2 de …)

Aquest estiu encara no ha arribat a Karlsruhe, només hem tingut una setmana de calor de veritat, en contrast amb la primavera que ens ha delectat amb un Abril amb temperatures entre 20ºC i 30ºC, sense cap dia de pluja.
En canvi aquest juny i sobretot juliol ha plogut quasi cada dia amb temperatures entre 14ºC i 20ºC.
Però no tot es dolent, gràcies a aquestes pluges i temperatures la temporada de bolets ja ha començat!…

El diumenge pel matí mentre pujava amb la bici per la selva negra, o Schwarzwaldcom diuen els alemanys, cap al bonic poble de Schöllbronn amb la fresca i el bosc encara xop de la pluja de la nit, m’ha vingut el pensament de que ja era potser hora d’anar a caçar els bolets.

A partir d’aquell moment no he parat de mirar per la vorera de la carretera per si veia algun, no he vist cap però el cuc de cercar bolets per dintre ja ha començat ha rosegar.

Finalment al vespre no he pogut més i amb la dona i els nens hem anat al meu "hortet". El "hortet" és un bosc de pins negres no gaire dens a la vora del camí a on l’any passat vaig collir desenes de cistells de rovellons.

A la regió de Baden, els rovellons no son coneguts ni apreciats, per aquestes contrades els bolets més estimats son els ceps i els rossinyols. El cep és el bolet rei , el nom popular és Steinpilz o bolet de pedra i el rossinyol és molt apreciat per fer les viandes, el seu nom popular és Pfifferling. El rovelló rep el nom de Reizker que vol dir rovell igual què en català. Com quasi bé tot, a Alemanya també esta regulat la collita de bolets, només es permès collir 1 quilogram de Ceps i de rossinyols per persona, i no esta permès la seva comercialització, al menys que tinguis un permís especial. Per sort els rovellons no tenen cap limitació!.

EL rovelló que trobo en aquestes contrades jo diria que és el Lactarius salmonicolor , però son força bons, potser no tant com el rovelló vertader o Lactarius sanguifluus acabat de collir.
L’any passat la tardor fou templada i duran més de 4 mesos cada setmana podia collir un cistell de 10 quilograms totalment ple. Fins i tot em vaig emportat amb l’avió cap a casa per donar-lis als meus pares, ja no sabia que fer amb tants rovellons.

El meu "hortet" mai m’ha fallat i ahir diumenge a les 6 del vespre va sortir una mica el Sol, vaig agafar el cotxe i vinga tots cap a la Selva Negra.

En arribar vaig aparcar el cotxe i com que començava de nou a ploure, només vaig sortir a veure si es veia algun encara que sigui dolent, ni tan sols porto ni cistell ni bossa, només és per tenir l’excusa per tornar-hi la setmana vinent.

Vet aquí la meva sorpresa que de cop i volta , dins de la foscó del capvespre i de l’ombra dels pins negres, vaig veure uns punts groc carioca que sobreeixien de la pinassa: Un erol de rossinyols!. Qui sorpresa!, en el mateix bosc a on l’any passat només trobava rovellons ara he collit mig quilet de rossinyols en un moment.

Aquesta trobada m’ha donat una alegria immensa:
La temporada de bolets ja ha començat.
La setmana que bé portaré el cistell ansiós per trobar el primer cep!

  1. Iep Bones!
    Com estas? Jo paro per l’altre costat del schwarzwald, m’ha agradat llegir el teu article perque també m’agrada cercar-ne de bolets. Jo he sortit avui que m’ha semblat que sería bon día i he trobat alguns rovellons no sabía d’aquesta limitació de 1 kg de ceps o rossinyols, bó saber-ho!
    Gracies 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!