Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

9 de gener de 2007
4 comentaris

Portabella alcaldable per Barcelona (?)

En el bloc d’en Carles Macian hi ha un article en que desglossà molt detalladament les possibilitats dels candidats per lluitar en l’alcaldia de Barcelona. A part dels candidats de CiU i del PSC-PSOE, en Carles hi afegeix en Jordi Portabella d’ERC.

Per l’altre cantó tenim en Marc Belzunces en el seu dinàmic i sempre actiu bloc De l’Holocè estant a on quasi cada dia treu un vídeo demanant la dimissió de Portabella degut la gestió com responsable dels carrils bicis a Barcelona.

Com es possible que hagi tanta diferencia de criteris entre aquest dos blocaires?

No es pas la primera vegada que en Jordi Portabella es trobi en un debat amb unes posicions tan diferents.

Recordo que en la ?revolució interna? liderats per en Carod i Puigcercós per desbancar en Colom i la Rahola dins d’ERC, van haver un grup de dirigents que es varen mantenir al marge i no varen prendre partit fins que la fugida d’en Colom.

Un d’aquest fou en Jordi Portabella. Recordo que també més tard aquesta manca de suport inicial a la ?revolució interna?, es va traduir en que en el moment d’elegir el candidat per l’alcaldia de Barcelona en la federació de Barcelona es va presentar un candidat "oficial", es a dir, promocionat i recomanat per la direcció contra la candidatura d’en Portabella.

Malgrat tot, i gràcies a que ERC es un partit assembleari (no com altres partits), en Jordi va ser el més votat i per tant es va presentar com a candidat per ERC a Barcelona el 1999 i va obtenir molt bons resultats.

En Jordi Portabella, no deixa ningú indiferent, o bé es molt criticat com en el cas d’en Marc Belzunces o be es admirat con el cas de Carles Macian.

Dins a ERC també ha generat aquest tipus de debats, jo hem pregunto a que es degut aquesta diferencia de criteris? Potser perquè en Jordi Portabella sempre a anat com independent tan a fora com a dins d’ERC, jo mai li he vist que en els debats ideològics de cap mena ni tampoc en les manifestacions organitzades per ERC. Ell sempre s’ha mantingut al marge de tot el que no sigui la política del dia a dia barcelonina.

La veritat es que a 1.200km a Karlsruhe es fa difícil poder valorar amb més detall aquest debat i per això hem reservo de fer cap pronòstic de quin serà el suport que rebrà el meu company de partit i d’estudis en les votacions per ser alcalde de la capital de Catalunya.

En tot cas espero de tot cor que en Carles tingui mes sort que en Marc.

Nota: Perdona Marc, però hem costa molt de creure que en Jordi Portabella no estigui fent quelcom per els carrils bicis. Penso jo, que potser més un problema estructural de la nostre societat que encara deprecia molt als que van en bici en contra dels que van en moto o en cotxe. Tinc la teoria que a diferencia dels Alemanys, a Catalunya es pensa que qui van en bici es perquè no es pot pagar una moto o perquè es un boig de l?esport. A Karlsruhe, a on treballo fins i tot alguns caps van en bici i no ho fan perquè no poden pagar la benzina del seu Porche o Mercedes, o fan perquè creuen en el medi ambient i volen gaudir del camí.

 Es molt probable que en Jordi tingui poc marge de maniobra si els urbans no fan respectar els carrils bicis o be els operaris no fan be la feina en marcar els carrils bicis o sobretot si no vol perdre molt de vots quedant com un defensor dels pobres que no poden comprar una moto o el que son uns bojos del esport.

 

  1. La constant tasca d’en Marc Belzunces pels carrils bici ha portat a demanar la dimissió de Portabella moltes vegades. ara bé, no serà que ens trobem en un reflex d’allò que passa dins del partit?
    ERC ha tingut una història sempre convulsa i amb discrepàncies en els seus caps. La de Carod i Puigcercós no serà la darrera. No ho crec possible però, i si tenim sorpresa en l’alcaldable a Barcelona?

    Nota: Jo també crec que el problema dels carrils bici és global i s’han de pendre mesures transversals però potser es podria fer quelcom més des de l’Ajuntament de Barcelona com exemple a seguir. En Marc n’ha deixat proves documentades sovint.

  2. Benvolgut Manel,

    Em sembla molt interessant la "confrontació" que planteges entre les meves opinions i les d’en Marc. I dic "confrontació" no entesa com a conflicte sino en el sentit etimològic, és a dir, posar els arguments "en front" l’un de l’altre.

    Segueixo habitualment el bloc d’en Marc Belzunces i el trobo molt interessant, especialment tota la part relacionada amb el Google Earth i les seves aplicacions. El que no he acabat d’entendre mai és la seva fixació amb en Jordi Portabella i els carrils bici. Em recorda massa a aquell aforisme italià del "Piove? Porco governo!", més que res per la desmesura entre la crítica a l’actuació concreta i la permanent exigència de dimissió. De ben segur que l’actuació d’en Portabella en l’àmbit de la gestió de la bicicleta (o en qualsevol altre) té punts que poden no agradar a en Marc o a qui sigui i trobo totalment legítima la crítica que se li pugui fer. Ara bé, el recurs constant i directe al titular "Portabella dimissió" no l’entec. Més aviat em sembla sensacionalisme o fixació personal.

    D’altra banda, es fa també referència a la meva admiració per en Portabella. De fet, d’admiració en tinc per molt poques persones, la majoria d’elles o bé són mortes o bé són persones anònimes. Jo admiro Gandhi, el President Macià, Dante Alighieri, Albert Einstein o Jesucrist, per dir-ne alguns de famosos. I també admiro persones com la Teresa, en Marcos, en Josep o la Maria, per dir-ne d’altres que, tot i que no siguin coneguts, fan que, amb el seu compromís personal amb les persones que més ho necessiten, amb el seu entorn, amb la humanitat entesa sense exclusions, el món sigui una mica més humà i la vida una mica millor.

    Els personatges públics actuals m’acostumen a desvetllar altres emocions: respecte, repulsió, simpatia, o altres reaccions: crítica, suport, etc. El que vaig intentar fer en el meu post no era, en cap cas, un panegíric fruit de l’admiració personal, si no una anàlisi el més racional i objectiva possible. Segurament no ho aconsegueixo del tot, ja que l’opció política personal m’aporta un filtre de subjectivitat que no puc eliminar.

    Prometo esforçar-m’hi més!

    Salut i República

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!