Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

31 de maig de 2007
4 comentaris

Portabella alcaldable per Barcelona a Portabella trencador del tripartit(?)

Vaig escriure un bloc el 9 de Gener amb el títol Portabella alcaldable per Barcelona (?), en que reflexionava respecte les aparents contradiccions entre les alabances del blocarie  Carles Macian i les critiques ferotges a la seva gestió en l?àmbit de la circulació en bici per Barcelona d?en Marc Belzunces en el seu dinàmic i sempre actiu bloc De l’Holocè estant.

En el bloc senyalava que en Jordi Portabella sempre ha anat d?independent en la direcció d?ERC. De fet en Jordi no pertany ni al grup d?en Carod ni al grup d?en Puigcercós, ell va a la seva.

Ell va ser el que malgrat l?oposició inicial d?en Carod, va promoure el tripartit en l?Ajuntament de Barcelona i ara malgrat l?oposició inicial d?en Carod, promou el trencament del tripartit a Barcelona. Que ha passat per aquest gir tant radical?

Des d’Alemanya se’m fa difícil poder fer un anàlisis del que ha passat, però malgrat totes les reserves, aquí teniu el meu punt de vista:


       En Jordi Portabella és encara jove per renunciar a ser Alcalde de Barcelona. És la seva màxima aspiració personal, això per mi no és pas dolent, ans el contrari, un bon polític ha de ser ambiciós i no ha de renunciar mai als seus somnis sense perdre mai els seus ideals. Per exemple, segons el meu parer que he reflectit en el bloc El Síndrome de Perpinyà i després en el Soldats amb oficials frustrats : Una guerra perduda, quan un polític renuncia al seu somni, a les hores la frustració que se li genera pot provocar uns símptomes, primer d’ironia i després de cinisme que és segons el meu parer, la avantsala de la corrupció moral. Aquest símptomes mai li he vist en el Jordi, encara que si darrerament per desgràcia en Carod.

      En Jordi Portabella trepitja el carrer, i això malgrat el munt d?aduladors i llepafils que en tot els partits i institucions tenen, estic segur que ell sabia que les coses no pintaven pas gaire bé. Ara amb els resultats a la mà, no hi ha cap dubte: Els Barcelonins estan cansats de Tripartit, volen un canvi. En Jordi ha sabut llegir el missatge, cal reaccionar i així ho ha fet.

       El alcaldable per el PSC , en Jordi Hereu i probablement el nou Alcalde de Barcelona, no té ni el carisma, ni l’experiència ni els coneixements que en Jordi Portabella té després de tants anys (des de el 95) treballant en l?ajuntament com a polític. En Jordi Hereu tal com podeu veure en la seva biografia, ho ha tingut tot fàcil en la seva carrera política, mentre que en Jordi Portabella s’ho ha tingut que treballar de valent ell solet, ERC a Barcelona és el que és gràcies a la tasca d?en Jordi i el seu equip. Per això en Jordi Portabella no li té cap mena de reconeixement a Jordi Hereu.  Portabella personalment creu que no té perquè votar-lo com Alcalde només perquè ha estat promocionat (pagant el contribuent de Barcelona)  i imposat des de el PSOE. Estic segur que si intercanviessin els papers, en Jordi Portabella hauria obtingut la majoria absoluta.

       En Jordi Portabella sap de la mateixa manera que quan va ser l?impulsor del tripartit a Barcelona era una aposta de futur amb bones possibilitats d?èxit, com així ha estat fins fa poc, en canvi ara sap que si continua amb aquesta via, el projecte d?aconseguir l?alcaldia entrarà definitivament en una via morta. Com a màxim podria aspirar a ser una Imma Mayol per en comptes d’ecologista d?independentista.

       En Jordi Portabella sap què els electors i sobretot l?alta abstenció, han dit que no creuen en el tripartit i si es repeteix de nou, a les hores ell i ERC perdrien la poca credibilitat que encara tenen. Per això passant a l?oposició podrà recuperar-la i donar una imatge de llunyania d?en Carod i en Puigcercos. En Jordi Portabella te un bon nas polític i sap que la estrategia d’en Carod, té els dies comptats dins d?ERC.

       En Jordi Portabella espera també amb aquesta maniobra recuperar protagonisme que havia perdut dins del mapa polític Barceloní, ara amb aquesta actuació té més protagonisme que en Jordi Hereu o que en Trias, el guanyador moral de les eleccions (és el únic que no ha perdut vots).

En totes les meves reflexions no he dit res en clau nacional, perquè en Jordi Portabella mai ha tingut aspiracions de lidera cap projecte per Catalunya, ell només pensa en la seva ciutat i des de que el conec, aquesta sempre ha estat la seva ambició.

Ara la direcció d?ERC diu que estan totalment d?acord amb el pas a l?oposició que en Jordi Portabella ha decidit fer, només faltaria!, perquè ERC és un partit assembleari i cada secció es autònoma en les seves decisions sempre que respectin els idearis dels estatuts d?ERC. Tant en Carod com Puigcercós saben que si s?enfronten tindrien que forçar una assemblea en la federació de Barcelona que es transformaria en plebiscit intern contra ells i per això no ho han fet. Però estic segur que si poden li faran tot els tripijocs per a perjudicar-lo i intentaran substituir-lo igual que varen intentar fer en el 1999. 

La mala sort per en Jordi Portabella, és que va començar la seva carrera política a ERC i degut a la seva honestedat amb els seus ideals, no ha canviat cap un altre partit amb més possibilitats com el PSC o CiU.

Endavant Jordi!, segueix sempre amb la il·lusió i l’ambició de poder ser Alcalde de Barcelona, però no et deixis portar per la frustració o l?autoengany. Segueix sent sempre honest amb els teus ideals: Els ideals d’Esquerra Republicana de Catalunya.

  1. Em sap greu per tu, perquè et veig fan d’en Portabella, però jo crec que mai arribarà a alcalde. No hi havia millor conjuntura que aquesta, i ha passat a ser, atenció, la CINQUENA força política. Pensar en l’alcaldia amb tants pocs vots és impossible. I a l’oposició què? Les esquerres fent d’oposició a les esquerres? Això l’electorat d’esquerres mai ho entendrà. Esquerra mai serà percebuda com una alternativa al govern de progrés. Voler ser alcalde és molt bonic. Però cal quelcom imprescindible: que la gent et voti. I no ha estat el cas.

  2. En el meu bloc TENIM EL QUE ENS MEREIXEM,en el post d´avui 31 de Maig,CAL QUE NEIXIN FLOR A CADA INSTANT, poso en dubte que sigui de debò.No crec en la visió política d´en Jordi – si no ja hages fet costat En Carretero- si no mes amb la por de les bases que ja varen mostrar el seu desacord en el Referèndum.

    Tant se val si aquest es el motiu, si serveix perquè tota la cúpula dirigents s´adoni que fa molt de temps que estan equivocats, i que per una vegada, "no facin el gegant" i lluitin ,no nomes per el poder per el poder – se que es viu molt be- si no per demostrar en el PSC que s´ha acabat de baixar-se els pantalons, i que ara, s´els volen començar a pujar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!