Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

19 de novembre de 2009
13 comentaris

Petites dictadures

Es veu que els astres es varen alinear el dilluns passat i els intolerables, excloents i censuradors es van posar d’acord. Mentre acabava d’escriure el meu article al Bloc Gran del Sobiranisme, una persona que no es mereix ni que el nombri em va expulsar impedint que pogués acabar d’escriure’l. L’article “El verdader punt feble de Reagrupament” que va sortir, no era el definitiu, però com que estava programant automàticament pel sistema, va sortir a l’hora convinguda.

El Salvador Sostres, mai m’ha acabat d’agradar el que escrivia. El trobava una mica com aquell nen mimat de casa rica, que com que s’avorria, li havien donat una columna a l’Avui a la pagina d’espectacles, perquè s’esplaiés explicant les seves histories sobre restaurants, meuques i la vida dels burgesos anats a menys. Però un dia va començar a escriure sobre política i allà, va començar a no caure bé. El nen mimat, ja no feia gràcia amb el que escrivia. El dilluns li van comunicar que el feien fora de l’Avui.

Els sociates, són increïbles, no tenen cap mena de vergonya. Trobo increïble amb quina impunitat són capaços de fer aquestes coses. No ho entenc. De fet quan aquell diputat innombrable va dir que s’havia de arrancar la crosta nacionalista dels mitjans de comunicació i la societat catalana no va fer un crit ben fort fins obligar-lo a dimitír, va sembrar la llavor del totalitarisme.

Aquesta llavor ja va germinar fa un any i van fer fora al Sanchís de director de l’Avui o l’Antoni Basses de Catalunya Radio per posar dos exemples. Llavores la societat civil tampoc va protestar vehement per impedir-ho. Això encara va donar més força al totalitarisme que ja s’ha instal·lat en les mitjans de comunicació de masses.

Ara li ha tocat al Sostres. Demà a qui?

(continua)

 


Sempre he pensat que si la societat civil intel·lectual alemanya,no haguessin acceptat de cap manera que Hitler comencés la seva política censurar escriptors i tancant certs diaris, estic segur que la segona guerra mundial i sobretot l’holocaust no hauria existit. 

La democràcia i la llibertat d’expressió, són fets parells i sempre van junts. La democràcia no es pot garantir sensa la llibertat d’expressió.

Quan un detecta quelcom que posa en perill la llibertat d’expressió i no actua per impedir-ho, està minvant la qualitat de la democràcia. Com més es tarda en actuar, més degradada queda la democràcia, fins l’extrem que després es fa molt difícil poder-ho remeiar.

A Catalunya, cada dia, la democràcia és més pobra i per això cal una regeneració profunda. Cal tornar donar llibertat als mitjans de comunicació i impedir qualsevol intent de manipulació, expusió i atact a la seva autonomia i llibertat d’expressió.

Deixar-m’he que reflexioni sobre el que m’ha ha passat. Com he dit abans he estat expulsat del Bloc Gran del Sobiranisme, perquè una persona amb actituds totalitaristes, ha decidit fer-ho. Aquesta persona no ha acceptat la meva  decisió de mantenir els drets d’administrador que tinc del bloc des de el primer dia. I sense avisar i amb traïdoria, m’ha expulsat del bloc.  Però això, podria ser fins i tot acceptable, si el bloc fos seu. Però és que ni això.

El BGS, va ser fundat per 7 companys que ens van reunir un dia per donar vida a una idea que aquesta persona havia tingut. Entre tots varem pagar el disseny, l’hostatge i varem començar a fer promoció del bloc. Vaig tenir la sort de ser el primer d’escriure el primer article del Bloc, el 1 de Juliol del 2008 amb el títol Declaració d’intencions


Cadascú dins de les seves possibilitats ha contribuït a fer un bloc de referència. Un bloc que gràcies als comentaris que va rebre, sempre ha estat un lloc molt interessant pel debat entre nacionalistes i independentistes. De fet allà va sortir la idea de fer la manifestació de Brussel·les.


Fa tres mesos, aquesta persona ja va mirar d’aconseguir convèncer a la resta dels companys per tal que jo deixés d’escriure articles sobre Reagrupament, car ell era de CDC i es trobava molt sol defensant-la. Vaig restar astorat quan vaig veure que no tots els companys van dir-li que aquest atac a la llibertat d’expressió era intolerant. Lògicament, vaig respondre en contundència que jo no ho acceptava de cap manera.  Aleshores aquesta persona va intentar expulsar-me enviant-me correus de coacció, només a mi. Ho vaig posar en comunicació a tota la resta del grup i vaig explicar altres coses que aquesta persona ja ens havia fet alguna demostració del seu tarannà al consell de deumil.cat . Però aprofitant que marxava a Mèxic de viatge, aquesta persona va mirar de provocar una votació entre la resta dels companys per fer-me fora. Aquí els companys van reaccionar, però penso que només feblement, perquè no es tractava de només votar-hi en contra o abstenir-se com alguns ho van fer. Es tractava de fer quelcom més per parar el peu a actituds excloents i contraries a la llibertat d’expressió.

Per mi a aquí ja es va cometre el primer error. Si es deixa fer actituds com aquesta, sense prendre mesures col·lectivament dient-li a la persona que ha actuat d’aquesta manera, que un altre fet semblant com aquest representa ls mort del Bloc, estàs deixat que la llavor de la intolerància i el totalitarisme s’imposi.


Com finalment ha succeït. Ara sense ni posant-lo en votació a la resta, aquesta persona ha decidit unilateralment expulsar-me sense avisar a ningú del grup. A mi, si que va enviar-me un correu amenaçant-me que prendria mesures excepcionals, però la veritat no m’ho podia imaginar que fos capaç de fer-ho.

Ah, si no tenia prou, ha enviat a la resta dels companys, quan li han dit perquè ho havia fet, que jo “ja no era de l’equip i els mals rotllos s’havien acabat”.  Fàcil, d’arreglar, no?. Eliminem al qui ens molesta i tot arreglat. A qué us sona això?


Però de tot plegat, el que em dol, és el mal que li farà al BGS i també em fot que ja no podré acomiadar-me del meus lectors com es mereixen. Però el que em preocupa de veritat és que aquestes actituds puguin ser acceptades sense cap problema per la resta dels meus companys de capçalera.


Sempre he cregut, que Hitler va poder cometre el genocidi jueu impunement des del principi perquè per a molta gent li era inversemblant que es poguessin cometre aquells tipus d’atrocitats. Els aliats, abans de la guerra, van preferir treure’ls del cap les informacions que arribaven al respecte, preferien pensar que era una cosa personal entre el Hitler i els jueus. Van preferir va fer cas a la cara amable del Hitler passejant-se per la Selva Negra amb l’Eva Braun, abans de plantar-li cara. Ja sabem com va acabar.


Salvant les distancies, espero que els meus companys de capçalera reflexionin que si es creuen que tot aquest afer és només una simple qüestió personal, estaran fent del Bloc Gran del Sobiranisme una petita dictadura i no un espai de llibertat.

 

Ara m’ha tocat a mi. Demà a qui?

Endavant les Atxes!

 

 

Nota: Per correu alguns dels meus companys han reaccionat i fins i tot he vist el Marc Belzunques ha publicat aquest article: Abandono el Bloc Gran del Sobiranisme.

En Marc ha reaccionat com el que és: Una persona integrament honesta amb els principis democràtics i de llibertat. Gràcies Marc.

 

 

  1. Benvolgut Manel,

    Lamento el que t’ha succeït al BGS, un 10 per en Belzunces, com sempre. Des de l’habitual discrepància que que mantinc envers els teus escrits, si m’agradaria diferenciar el teu cas, çò és, el d’una persona honesta, amb un provocador de baixa estofa com el Sostres.

    Salut, i espero que pogueu arreglar les coses.

  2. Hola Manel,

    Em solidaritzo amb tu i, com afortunadament ja comença a ser el nostre lema, “hem d’anar a la nostra”. No pot ser que depenguem de personatges amb la talla moral i intel·lectual d’aquest Morgades (pels seus fets ja el coneixem). Així que, com també ha fet en Marc Belzunces (això l’honora), adéu BGS.

  3. Hola Manel, el que t’ha passat és una pedra en el camí que ens ha de menar a la independència. De fet no és més que una pedra, el camí és molt ample, i també llarg.
    Estan molt nerviosos els polítics establerts. Els que de debò ens creiem que la nostra llibertat és a tocar cada cop som més i més, i ells cada cop són menys i estan més sols.
    Els demòcrates hem de defensar el Bloc Gran, com un espai que ja existeix, que tu i altres vareu crear. No volem que marxis, són ells els que han de marxar.
    Vull que tornis a escriure al Bloc Gran del Sobiranisme.
    No volem que els petits disctadors ens l’usurpin.

    Ànims i estem amb tu.

     

  4. Fa quasi 2 anys que soc lector bastant habitual del blocgran. Sempre havia pensat que era una eina que posava en contacte i en contrast a diferents patriotes del nostre país, i les idees i fulls de ruta de cada ú per aconseguir la realització de l’estat català.
    Des que vaig començar-lo a llegir, molts esperavem que sortís una opció nova que superés les diferències partidistes insalvables que han existit, existeixen i existiran entre esquerra i cdc. Aquesta opció, sortosament avui en dia existeix i es diu Reagrupament Independentista.
    El que veig que ha fet en Morgades, crec que ha estat una gran cagada que malauradament afecta al BGS. A la seva filosofia, i al seu propósit. Jo, per la meva part, no crec que m’hi passi gaire, a partir d’ara.
    Tens tot el meu suport.

  5. Manel, tens tot el meu suport. Encara que les vostres discrepàncies fossin personals, no tenia cap dret a expulsar-te’n. Aquesta era precisament la grandesa del Bloc Gran. Que més enllà de les diferències que us separaven a tots i cadascun de vosaltres, estiguessiu allí, junts.

    Tot i així, segurament m’hi passaré encara. El Sort i és un mestre. La Peña, elegant. El Canela, reflexiu. Ja us han començat a substituir. S’ha col·locat al Marc Arza pels diumenges: era urgent trobar-ne un per demà passat. El teu substitut encara tenen alguns dies.

    És una mala notícia que us n’hagin fet fora. I una llàstima també que en Marc també hi deixi de participar. Ara el Bloc Gran ja no és el Bloc Gran. És un bloc petit; com el país. Massa petits.

  6. Certament havia arribat un punt el que el B.G. del S. havia esdevingut un excloent B. G. del carreterisme, cosa que ja havia denunciat en el  mateix bloc…i no tots els sobiranistes som carreteristes.

    La vostra agressivitat, segurament heredada de l’ADN que encara conserveu d’ERC és el principal escull que li veig a Reagrupament.

    A Reagrupament us calen molts de Cesc,s si voleu conectar de veritat amb el cos electoral catalá.

  7. Certament havia arribat un punt el que el B.G. del S. havia esdevingut un excloent B. G. del carreterisme, cosa que ja havia denunciat en el  mateix bloc…i no tots els sobiranistes som carreteristes.

    La vostra agressivitat, segurament heredada de l’ADN que encara conserveu d’ERC és el principal escull que li veig a Reagrupament.

    A Reagrupament us calen molts de Cesc,s si voleu conectar de veritat amb el cos electoral catalá.

Respon a Albert Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!