Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

2 d'agost de 2007
8 comentaris

Per una Esquerra Republicana i Independentista cal un congrés Ja!

Per una Esquerra Republicana i Independentista faig un crit als militants i simpatitzants d’ERC.

Aquesta crida es per a aconseguir que l’actual executiva d’ERC canvi de parer i accepti fer un congrés extraordinari abans d’acabar aquest 2007.

En aquest congrés es pot debatre també la línia estratègia què es vol aprovar en la conferència nacional d’aquesta tardor.

Hi ha moltes raons per fer el congrés abans del previst, moltes les he expressat en els meu blocs:

Raons per a un Congrés Extraordinari d’ERC

Ara sí què és l’hora d’ERC

Un congres extraordinari d?ERC, SI!, però no per perdre sinó per guanyar!

Carod ha de passar comptes: ERC Congrés Extraordinari ja!

Per mi ERC ha creuat la Línia Vermella amb el tancament de TV3 al País Valencià

La línia vermella d’ERC: Un congrés extraordinari d’ERC ja?

En tots he manifestat que per el bé d?ERC cal un debat intern i sobretot passar comptes de l?actual gestió i estratègia que l?executiva d?ERC esta duent a terme.

No soc pas l?únic que ha demanat aquest congrés extraordinari si comptem els adherits al RCat i els que varen signar el manifest d?Esquerra Independentista. El nombre de militants que demanem un canvi de rumb podriem arribar a ésser a prop de 1500.

En company i blocarie Carles Macian en el seu bloc Republicans i Independentistes després d?un temps de silenci, ha començat escriure blocs per debatre i raonar diferents estratègies possibles per el moviment independentista. Altre bloc, en aquest cas amb el nom de l?Esquerra que governa que segons diuen son un grup anònim (?) de càrrecs electes d?ERC, també proposen debatre estratègies i idees amb preguntes retòriques tal com s?anomenen els títols dels blocs que han anat publicant aquest darrers dies.

Aquest debats que em semblem molt interessants, tenen per a mi un component perillós: Desviar l?atenció del problema actual que hi ha ERC a la vegada que sembla que intentin justificar l?actual actuació de l?executiva d?ERC?.

(continua)

És possible què ni en Carles ni els què escriuen anònimament en el bloc de
l’Esquerra que governa vulguin realment desviar l?atenció o justificar l’actual
estratègia d’ERC, però conscientment o inconscientment ho estan fent segons el
meu parer.

Mentre els militants i simpatitzants d?ERC estan entretinguts amb aquestes
propostes, paraules, idees, preguntes retòriques..etc , es guanya temps per
a neutralitzar internament els corrents crítics, a la vegada s’escurça el temps
per a les eleccions generals a on la crida per l?unitat és sempre un argument
efectiu per a mantenir les coses tal com estan.

Justificar l?actual actuació de l?executiva d?ERC es aconsegueix esgrimint
arguments retòrics en que sempre com a conclusió es diu què no hi ha res a fer
amb la composició actual tant de parlamentaris com de suport electoral. La conseqüència
d’aquesta conclusió és què l’actual estratègia és la menys dolenta de totes les possibles. Més o menys el que l’ex-president molt honorable Jordi Pujol no va parar de repetir durant més de 20 anys per a justificar la seva estratègia del "peix al cove".

Jo a tot això responc modestament amb aquestes dues afirmacions:

1) Per higiene democràtica i sobretot
republicana
, els militants d?ERC hem de poder discutir, debatre, demanar
comptes i sobretot votar si l?estratègia actual com la gestió actual d’ERC és la més adient. Si cal
una nova recomposició de l?actual executiva d?ERC perquè no n’estan del tot convençuts amb el nous plantegaments que sorgueixin del debat entre tots els militants,
dons es tria una de nova. No es pot obviar el nombre important de militants que
han manifestat el seu descontentament ni tampoc el nombre de votants que han
deixat de donar suport en les dues darreres eleccions. L?executiva d?ERC ha de
cercar sempre el màxim consents dins del seus militants i no emprar excuses com
la de què no som un nombre suficients els militants que
demanem que es faci el congrés extraordinari. Potser ¿És que l’opinió de més de
1000 militants no tenen cap valor per l?executiva d?ERC?, a més a més ¿Quina
importància té si son només 2500 o 1900 o 1000 o 500? ¿Què no son moltes
persones més de 100?, ¿Quants militants som necessaris per que ens tinguin en
consideració?

2) La actual estratègia no ha reeixit
independent de les opinions, preguntes retòriques o explicacions que es debatin
en diferents fòrums: no ha reeixit perquè els votants han deixat de confiar-nos
el vot
, sobretot en les grans ciutats que en teoria és el lloc a on hauria
de tenir més suport l?actual estratègia anomenada de ?patriotisme social?. Son
fets contrastats amb números i no son opinions. Mireu sinó l’evolució en el gràfic
adjunt i també en les estadístiques a la web www.bcn.cat. No cal dir, a més a més, que hem de tenim en compte què un dels objectius
finals d?ERC era el d’aconseguir la majoria social suficient per a poder
demanar el referèndum d?autodeterminació i per tant no ens podem conformar, ni tants sols recular com fan els altres partits. Només en una disjuntiva a on el resta dels partits majoritaris tinguin perduda de vots, és quan ERC en teoria pot créixer. En canvi el que estem fent és perdre més vots en proporció que cap altre partit.

Segons els darrers vots obtinguts per ERC i les darreres enquestes
d’opinió, s’esta demostrant que seguin amb aquesta via de:

  • Pactar a
    la baixar amb el PSC-PSOE
    , de garantir l’estabilitat del govern del PSC-PSOE
    tant a la Generalitat
    com al govern Espanyol
  • De no
    aprofitar tot el desgavell actual
    què estem vivint en tots els
    àmbits:
    • Polític amb els recursos i
      retallades a pobre Estatut, la disputa entre Convergència i Unió per
      pactar amb el qui mana a Madrid a canvi d?un ministeri, de la patètica
      imatge que donen els socialistes catalans reben el ?Mister Marshall? d?en
      ZP o de la contradicció entre el que diuen, pacten i voten aquí i en
      canvi no ho fan al parlament espanyol.
    • Social amb el caos de la RENFE, del retard del TGV i del maleït túnel per la Sagrada Família,
      de la pèssima gestió de l?Aeroport dels Països Catalans i sobretot del
      veto a la
      Internacionalització de l?Aeroport del Prat, i si no en
      teníem prou, ara tenim el tall de subministrament elèctric a Barcelona a on tant en
      Montilla con en Clos no poden amagar-se de la seva responsabilitat.
    • Cultural amb la degradació de l?ús
      del Català en la nostra societat, amb les ?maragallades? vers l?immersió
      lingüística, o amb l’espanyolització de Catalunya Radio i sobretot de
      TV3, de la possible clausura del TV3 al País Valencià i si no teníem prou
      amb el No retorn dels tots els papers de ?Salamanca?.

Anem directe cap un desastre electoral sense precedents!.

Si no aprofitem tot això ara,
per a reivindicar la necessitat d?aconseguir la Independència del nostre país, no ser pas quan ho podrem fer. ¿Quan tot vagi bé creieu que els votants no catalanistes ens votaran?.¿Perquè ens hem de còmplices de l’actual desgavell recolzant el partit que és culpable directe de la manca d’inversió pública a casa nostra i també de fer recursos contra el  que queda del nostre estatut?. Ens estem suïcidant a canvi de rés!.

A les hores jo em pregunto ¿quina
raó hi ha per no canviar d?estratègia?. No té cap sentit continuar sense fer rés
com si la cosa no anés amb nosaltres. Potser si no actuem ràpidament un dia ens
despertem i el somni de tenir un partit majoritari independentista s?haurà
esfumat perdut entre preguntes retòriques, accions de ?desgovern? i debats que no aporten a no-res en aquest moments.

Si us plau, faig una crida tant a tots els companys militants com
simpatitzants perquè forcin a cada secció local la proposta per demanar que es
faci el congrés d?ERC abans que sigui massa tard
. No ens deixem convèncer per
una votació d’un Consell Nacional de la mateixa manera que no ens hem de deixar
convèncer amb altres votacions en altres consells, com per exemple què Catalunya és una
nació malgrat el que pugui votar les comissions del Congrés de Diputats a Madrid o el
Tribunal Constitucional Espanyol o el Parlament Europeu. A casa nostra no si val fer
servir les mateixes tàctiques dilatòries per no enfrontar-se amb la crua
veritat: L?estratègia que ha dut a terme
l’actual executiva d?ERC fins ara ha fracassat!.

A ERC cal el més aviat possible un debat profund amb tota la militància,
triar una nova estratègia junt amb les persones que creguin realment amb ella (no val fer campanyes pel No a l’Estatut per després desdir-se). Una nova executiva creible
i a la vegada la més adient per dur-la a bon termini. El millor i l?únic
lloc per fer-ho és en un congrés extraordinari.

Per una Esquerra Republicana i Independentista cal un congrés extraordinari
d?ERC JA!

Per la llibertat dels Països Catalans cal un congrés extraordinari d’ERC JA!

  1. Penses, que la direcció de ERC no sap  que sortiria molt tocada si convoqués ara un Congrés?. La política agrada si manes, sinó no els interessa, i com saben que molts d´ells saltaran o seran sacrificat o inclús traïts per alguns companys,doncs allargaran el màxim possible la convocatòria d´un Congrés,es trist però es així.Ells et diran que no,i segurament et donaran infinitat d´arguments més o menys consistents.Però la realitat es que si no poden remenar les cireres no els interessa ser polítics. T´en recordes del que va passar amb Ridao, fa uns anys?. Doncs això

  2. Benvolgut Manel,

    Diuen que la pressa no és una bona consellera. D’allò que em sembla que estem parlant tots plegats és de la necessitat que ERC faci un "canvi radical" en la seva línia política i estratègica per tal que esdevengui el veritable motor de l’independentisme i es deixi estar de fórmules esotèriques de justificació de la seva aposta pel govern a canvi de res. Per tant, i a la vista de la resistència que l’actual direcció del partit ofereix a qualsevol proposta renovadora que pugui posar en qüestió la seva gestió (i el seu modus vivendi, inèdit fins ara per a la majoria d’ells), cal treballar amb serenitat per tal de fer-ho bé. En primer lloc, perquè el que aquí es planteja és una batalla d’idees, no de noms ni de càrrecs. I després perquè prou deteriorada està ja la imatge d’ERC a ulls de la gran majoria de nacionalistes i independentistes, i de la població en general, com per ara repetir una d’aquelles guerres fraticides a les que sembla estar abocar aquest partit ciclicament. Per tant, calma.

    En aquest sentit, sembla ser que la gent de Reagrupament està preparant una ponència alternativa a l’oficial per la propera conferència ideològica de tardor. Per aquí és per on cal moure les coses. Passar de les crítiques a les propostes. Presentar a la militància i a la societat un model alternatiu de programa, d’organització, d’objectius. Recorda que els immobilistes són ells, que ells no tenen un altre horitzó que continuar asseguts a les poltrones del poder a qualsevol preu. I això ho està veient cada dia més gent. Per això, fem les coses bé i sense presses. No cremem naus en batalles estèrils. Que s’expliqui arreu el programa renovador i que tothom s’hi senti partícep. Als arbres els costa més crèixer quan la terra està cremada.

    Salutacions,

  3. Avui, he escoltat a Catalunya Radio al Sr. Heribert Barrera, tan lúcid i clar com sempre. Ha dit que Catalunya esta submergida em una greu crisis, per tot el que està passant, amb el caos que vivim, que el tripartit esta contribuint al desprestigi del nostre país. Referint-se a ERC, també ha dit, que cal un canvi d’estratègia i per lo tant un canvi de direcció, i que ni Carot ni Puigcercós estan per a portar-la a terme i per lo tant, que ell veia al Carretero, una persona molt seriosa per a adreçà a ERC, ja que han perdut el nord. Així ha estat de contundent el Sr. Barrera, s’ha mullat i molt amb Rag.cat. Tan que avança la ciència, i que no i hagi un remei per a aquest home jo donaria anys de la meva vida, per a que persones com ell estiguéssim entre nosaltres molts anys. Quina lliçó de coherència ens a donat sempre. Salutacions desde una Catalunya immensa en una mena de caos com d’estat d’excepció, sense govern, amb un aeroport col·lapsat, els trens que no funcionen, els telèfons tampoc i per tant, internet tampoc. Avui m’he barallat amb Telefònica amb Ya.com, i amb tothom que s’hem posi pel davant,  encara no ha acabat el dia….. Amunt els ànims Manel!!!

Respon a Rosa Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!