Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Ahir era dimarts hi tocava article al bloc del deumil.cat. Es una reflexió sobre el nostre caracter llatí i influènciat amb els arabs, que fa que siguem molt exaderats amb les formes i sobretot amb tirar-nos els plats al cap a la primera de canvi.
Això que és molt freqüènt en altres àmbits de la vida, no haura de ser-ho per la política. Però encara menys si ho apliquem a la política independentista.
No passa res si entre catalans discutim molt fort defensant al Barça o l’Espanyol o el València. No ho és perquè sabem que pel futbol hi ha certes llibertats d’expressió i es acceptat que una vegada s’ha acabat la discussi¡o, tots a casa seva a la seva feina.
Però amb la política no és el mateix. Cal anar en compte amb i com es diu les coses. Però també cal que els catalans independentistes siguem oberts a escoltar les critiques dels altres. Si no ho fem dificilment arribarem a un acord.
Ho podeu llegir a aquest enllaç.
Endavant les atxes!!
Respon a Ramon Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Ja fa dies que és necessari posar una mica d’ordre. No en el sentit de fer obeir ningú, però en el sentit de calmar els ànims.
Per totes bandes s’estan dient autèntiques bestieses.
Si us plau Manel, tu que tens més eines que nosaltres, transmet a la Junta de Reagrupament que facin els comunicats que siguin necessaris per a contenir les formes.
Si s’està negociant, que demanin silenci i una mica de paciència.
Si no, que demanin educació.
Però, si us plau, posem ordre.