Des de l'Exili

Fa temps que no escric cap article sobre la Ciència i Salut. La veritat és que no tinc gaire temps i la meva intenció del bloc sempre ha estat com un instrument per conscienciar a qui em llegeixi de la necessitat d’aconseguir la independència de la nació catalana.

Però avui, fen un repàs dels articles que rebo sobre els darrers avanços sobre els medicaments, he vist aquest que pot ser interessant. Amb tot, reconec que és el típic article que no diu res en concret i està més fet potser per crear expectatives i així aconseguir recursos econòmics a favor d’aquestes línies d’investigació. Però com que vaig escriure fa dos anys un article La vellesa i l’envelliment, penso que aquest article  que a continuació he traduït i que podeu trobar la versió original anglesa en aquest enllaç , és una continuació que complementa i confirma el que vaig explicar.

(continuar)

LA FARMA CERCA LES CLAUS GENETIQUES PER ALLARGAR LA VIDA

Poden ser una mica arrugats, i pot no haver-hi molts d’ells, però els centenaris són els que creixen demogràficament més ràpidament al món desenvolupat.

Els científics creuen que la gent que viu 100 anys o més tenen secrets valuosos als seus gens, que poden mostrar objectius per a noves medicines per tractar una gamma àmplia de malalties relacionades amb l’edat, així com millorar per si mateixa la longevitat.

“Si un fa 100 anys, ha d’haver tingut bona salut i una bona vida — altrament vostè no estaria al final de cua de la corba de distribució d’edat” , deia en una entrevista a Reuters Kaare Christensen del Centre de Recerca d’Envelliment Danès. “Això és bàsicament el que estem intentant resoldre per veure com ho fan.“

Naturalment, els gens no ho són tot: els experts creuen que els factors genètics expliquen una part de la longevitat. Uns altres factors combinats també juguen un paper determinant a l’hora de morir, un estil de vida sana, un bon règim alimentari i viure en un entorn segur.

Tanmateix els anomenats “gens de longevitat” naturalment existeixen, i la seva importància augmenta a mesura una persona viu més temps, el fet d’identificant-los i esbrinant que el que fan per resistir-se a malalties mortals és una important àrea d’investigació.

Amb expectatives de vida que ja augmenten a una proporció impressionant – actualment a cada anys s’està afegint una mitjana de tres mesos d’esperança de vida –pels científics ja no tenen l’estrès per trobar la “píndola màgica” per ajudar a la gent que visqui cada vegada més temps.

El canvi ara, és aspirar el que es coneix com “compressió de morbositat” — millorant la salut de ràpidament poblacions d’envelliment i esprement a un mínim la quantitat de temps quan són malalts, el dolor o són dependent, al final de les seves vides.

“Cap de nosaltres, probablement, no en vol un altre cinc anys postrats a casa“, diu Linda Partridge, director de l’Escola de l’Institut d’Envelliment Sa de la Universitat de Londres.”Però uns cinc anys addicionals sense cap problema de salut particular serien una altra qüestió.“

PATRIMONI GENÈTIC DE LONGEVITAT

Una cosa és segura: el patrimoni genètic per treballar està augmentant de pressa. Hi ha al voltant de 450,000 centenaris al món avui i els experts calculen que gràcies a boom de criatures d’envelliment, hi podria haver un milió al món per al 2030.

La genètica i la tecnologia també s’està desenvolupant ràpidament, això permet als científics mirar els gens dels supervells a la recerca dels secrets de vida llarga — i medicaments per imitar-los estan començant a aparèixer.

“Les companyies de medicament han tret moltes patents en alguns d’aquests objectius“, deia Partridge. “Res no ha emergit de fet encara, però hi estan treballant clarament.“

Fins ara, només un candidat havia mostrat qualsevol promesa com a potencial “gen de longevitat“. Es coneix com APOE. Per un costat les seves variants s’han relacionat amb un risc agreujat de malaltia de cor i de desenvolupar la malaltia que degenerativa del cervell, Alzheimer. En l’altre costat, està associat amb una possibilitat més gran d’una vida més llarga, més sana.

Els científics han trobat que una variant particular coneguda com APOE4, que dóna un risc més alt de desenvolupar Alzheimer i malaltia de cor, és al voltant d’un 50 per cent menys comú en centenaris que en gent més jove, suggerint que és més probable que aquells sense això visquin més temps.

Uns altres candidats “de gen de longevitat” estan començant ara a emergir, incloent-hi un anomenat FOXO3A i un altre anomenat Humanin, els dos tenen lligams amb l’itinerari de la insulina dins del cos.

Amb ells es fa més evident que els gens associats amb la vida llarga també estan associats amb el menor risc de malalties mortals com les del cor, Alzheimer i diabetis.

Nir Barzilai de la Universitat Albert Einstein de Medicina a Yeshiva University a Nova York ha estat dirigint als Estats Units uns estudis amb un grup de centenars de centenaris per veure si pot trobar patrons de gens, que es poden químicament copiar.

“Estem suposant que els centenaris estan enriquits amb gens de longevitat“, deia en una entrevista. “I quan es troba els gens, es descobreix l’itinerari bioquímic, i llavors es pot intentar modular aquest itinerari amb medicaments.“

Igual com amb el gen d’humanin, el seu equip ha estat funcionant amb variacions d’un gen conegut com a proteïna de transferència Cholesteryl ester o CETP, que han associat a una llarga vida, bona salut del cor, un risc reduït de decadència cognitiva amb l’edat, i una possibilitat més petita de desenvolupar la malaltia d’Alzheimer.

Les companyies farmacèutiques ja estan apuntant el gen de CETP per ajudar a evitar malaltia de cor augmentant els nivells de l’anomenat colesterol “bo” o HDL. L’empresa farmacèutica Merck & cia, per exemple, té un medicament de CETP en les últimes proves clíniques per provar la seva eficàcia alçant colesterol “bo”.

Però Barzilai pensa que aquest medicament pugui fer molt més que allò: “Creiem que una vegada que aquest medicament és aprovat podria ser el primer medicament per a ser utilitzat com a medicament anti-envelliment“, diu.

L’empresa farmacèutica suïssa Roche  també té un medicament de CETP, anomenada Dalcetrapib, en les darreres proves clínics conjuntament amb l’empresa de Japan Tobacco, en què veu gran potencial.

VIDES MÉS LLARGUES, MÉS SANES?

El lligam emergent entre la resistència a una malaltia i una llarga vida ja s’ha vist en experiments animals. La darrera setmana, els científics britànics trobaven en experiments amb cucs de laboratori, què el gen de DAF-16, similar a gens de FOXO en humans, està connectat a l’envelliment i la immunitat. I uns quants estudis han mostrat que quan els científics tenen èxit amb l’objectiu d’incidir en el procés d’envelliment aconseguint fer un animal que visqui més temps, també els protegeixen contra malalties relacionades amb l’envelliment.

Resveratrol, un medicament que és desenvolupat pel GlaxoSmithKline i basada en un compost trobat en vi negre, s’ha mostrat en estudis en ratolinsi altres animals (podeu veure la imatge adjunta aquest article), ser eficaç per donar-los més temps i vides més sanes.

El rapamycin d’antibiòtics, venut sota la marca Rapamune per Pfizer i dissenyat per suprimir el sistema immunitari en pacients de trasplantació, també s’ha mostrat eficaç per alentir malalties relacionades amb l’edat i estendre l’esperança de vida en ratolins.

“Aquestes coses estan completament molt entrellaçades l’una en l’altra“, diu Christensen. Tamböe diu Partridge que amb això veu com un senyal que algunes medicines ara en l’horitzó podrien ser més eficaços del que prèviament s’havia pensat. “El que es mostra molt clarament és que hi ha un procés d’envelliment subjacent que actua com a factor d’alt risc per a malalties relacionades amb l’envelliment, i si hom pot d’alguna manera millorar els seus efectes, llavors els animals es tornen relativament lliures de malaltia“, ha dit.

“Els medicaments es poden estar desenvolupant específicament per a la demència, o càncer, o alguna malaltia especifica relacionada amb l’edat, però les investigacions biològiques ens està dient que probablement resultaran tenir efecte sorprenents d’ample espectre.”

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!