Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

9 de juny de 2010
8 comentaris

Malgrat els dubtes tothom a recollir signatures!!

Ho reconec, fins fa poc era escèptic i tenia molts dubtes de l’utilitat de la ILP que s’ha presentat per part de l’Alfons Lòpez Tena i Uriel Bertran en nom de la coordinadora nacional dels referèndums.

La meva manera de ser, fa que sigui molt directe dient les coses i no m’amago de res. Això no vol dir que no reconegui si m’equivocat i que miri d’argumentar sempre les meves critiques o comentaris. Amb els referèndums populars tampoc m’he callat malgrat no era “políticament correcte”. Però per mi, avisar abans dels risc que hi ha de certes actituds o accions, és important fer-ho, per posar-los de manifest per poder millorar i solucionar els més que previsibles problemes que sortiran per culpa dels riscs detectats.

Amb aquest esperit, avui he escrit aquest article.

Els meus dubtes i desconfiança arranca des del primer dia que és volia constituir la coordinadora, ja el 24 de setembre del 2009 vaig escriure:
Qui vol esmortir els referèndums populars?

Com que m’agrada ser constructiu a part de criticar o avisar dels risc que jo hi veig a certes maniobres o decisions, també vaig fer una proposta com creia que s’havien de dur a terme els referèndums amb l’article: L’esperit de 10Mil a Brussel·les ha de ser el mateix pels referèndums

Vaig decidir no dir res més, esperant que la coordinadora fos creada de manera adient per fer possible els referèndums. Però no vaig poder callar-me arran de certes informacions de primera mà que m’arribaven del que estava succeint dins de la coordinadora quan va haver intents d’agafar el control per part de certs dirigents propers a ERC a través de decidim.cat.  Vaig escriure aquest article el 8 d’octubre del 2009: Confirmades les meves sospites de desestabilitzar les consultes populars.

No em va agradar gens, que aquesta divisió que vaig denunciar al meu article, fos encara més evident durant la presentació dels resultats dels referèndums del 13 de desembre del 2009. Crec que això ha provocat que els que s’han fet a continuació vagin baixant de participació entre altres motius, tal com vaig escriure el 1 de març d’enguany amb l’article Anàlisi de la participació dels referèndums

No ho entenc, perquè es va arribar a aquella situació de divisió que ha perjudicat tant a l’empenta dels referèndums que s’han fet posteriorment. Només puc pensar que els interessos partidistes o d’ambicions personals o ego d’alguns, es van anteposar per sobre de l’interès comú de la independència.

(continua)


Amb l’anunci de ILP proposada per la coordinadora amb en Lopez Tena i Uriel Bertan al capdavant, he reviscut de nous els mateixos dubtes i sospites que hi ha quelcom de partidista en tot plegat. De fet ja ho vaig denunciar el 13 d’abril quan es va anunciar amb l’article: La força dels referèndums desactivada?

Ara, he vist com altres membres de la coordinadora presentaven també un altre ILP amb la mateixa pregunta de les dues ILP anteriors ( i que és la mateixa dels referèndums). Curiosament dos dels membres que la varen presentar són militants de CDC i ERC, igual que Tena i Bertran respectivament.

Finalment aquesta ILP ha estat desestimada per unanimitat  igual que les altres dues, perquè textualment “la mesa ha considerat que no és constitucional la formulació de la pregunta presentada: Està vostè d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?

En canvi si que ha estat admesa per la Mesa la ILP presentada per Tena i Bertan amb la pregunta més ambigua i que jo interpreto que no demana un referèndum. La pregunta diu “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, està d’acord que la nació catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat a la Unió Europea?

Cadascú que interpreti el que vulgui si realment aquesta pregunta és un referèndum d’autodeterminació o simplement una petició, sense especificar com ni el termini per fer efectiva la voluntat popular.
Per exemple a mi s’ocorrerien algunes iniciatives necessàries possibles:

1) Modificant la constitució espanyola (proposta defensada per Iniciativa i alguns federalistes del PSC des de fa uns mesos)

2) Fer patriotisme social o pluja fina mentre es construiex l’Estat pròpi (proposta d’ERC durant aquests darrers anys)

3) Fer país amb reglaments nacionalistes a partir de les competències que l’Estatufet ens deixa des del Parlament i alguna competència que es pugi pescar amb la més que gastada i coneguda tàctica del peix al cove (Proposta de CiU des de fa 30 anys)

4) Proclamar unilateralment la independència al Parlament (proposta de Reagrupament)

5) Posar un ciri a la Moreneta (proposta meva)

De totes, per mi, la més factible és la de proclamar la independència al Parlament (a part potser de la darrera). Per això, jo em pregunto per què no ens deixem de romanços i plantegem les properes eleccions al Parlament com un plebiscit?. Un plebiscit que seria entre una candidatura que proclamés la independència al Parlament i els altres candidatures que no ho volen.

Per què ens hem de complicar la vida i gastar esforços en recollir centenars de milers de signatures,  que poden esdevenir estèrils si per culpa que els independentistes tenen varies opcions a triar a les properes eleccions (que diuen que portaran les seves iniciatives necessàries), al final no hi ha una força majoritària al Parlament decidida a dur a terme la proclamació de la independència?

Però a més, la pregunta d’aquesta ILP, tampoc diu el termini d’execució d’aquestes iniciatives necessàries. Potser que es comenci l’endemà de les eleccions, però com que no es diu res del termini, podem estar 4 o 10 o 100 anys duent a terme les iniciatives necessàries.
Sobretot si el que es pretén és fer-ho tot seguin la legalitat espanyola tal com han justificat la Mesa tots els partits del Parlament al rebutjar l’altre ILP que portava la pregunta dels referèndums.

Ara bé, arribat a aquest punt, i tal com diu en Partal en la seva editorial d’avui a Vilaweb amb el títol: Inundar amb signatures,  seria un cop mortal a tot el moviment independentista que s’ha creat aquest darrer any si no s’aconsegueixen un nombre significatiu de signatures. Ja veig els titulars de la caverna mediàtica espanyola i també els diaris unionistes catalans titllant de fracàs estrepitós si no s’hi arriben a aconseguir més de 220.000 signatures. Fins i tot amb una xifra superior també miraran d’atacar-nos.

Una vegada la decisió ja està feta, encara que la consideri equivocada, hem de treure tot el profit possible per impedir que ens torni contra nostra. Però, és més, fins i tot , si aconseguim arribar a una xifra espectacular de signatures, pot desencadenar prou pressió als dirigents porucs i de tàctiques de poca volada d’alguns partits, què siguin canviats per uns altres. Això ajudarà a què al Parlament hi hagi una majoria de diputats que estiguin disposats a proclamar unilateralment la independència.

Però no oblidem que tot això serà poc probable si només ens fiem de la recollida de signatures. Recordeu les 500.000 signatures a favor de les seleccions catalanes no han servit pràcticament per rès. Per això cal que al Parlament hi hagi un grup nombrós de diputats a proclamar la independència per tal de què els centenars de milers de signatures que recollirem no caiguin en un calaix de l’oblit o pitjor, només siguin fetes servir com a negociació per aconseguir alguna competència o favor d’Espanya, mentre seguim irreversiblement amb l’agonia de la nació catalana.

Endavant amb les signatures, però no oblidem la candidatura unitària i transversal que proclami la independència.

 

Endavant les atxes!!

 

 

  1. Manel,

    Tots sabem que aquest referèndum difícilment se celebrarà mai. El govern espanyol l’impedirà. L’objectiu dels promotors és demostrar definitivament que amb la legalitat espanyola no hi ha res a fer, a banda de posar en un greu compromís al govern de Madrid, que en rebutjar el referèndum, cosa que farà, quedarà molt malament a nivell internacional, i més com més signatures aconseguim.

    Però naturalment el quid de la qüestió és com reaccionarà el poble de Catalunya davant la negativa de celebrar el referèndum. Aquí és on la maten. Pensem que en Tena ja ha pensat en això i la resposta és que llavors cal convocar eleccions avançades al Parlament de Catalunya, i presentar una candidatura unitària que només es comprometi a declarar unilateralment la independència.

  2. Estic d’acord Manel, no ens hem de quedar només amb les signatures, és una jugada electoral, però, penso que si com diuen les enquestes, entra un nou grup transversal  de diputats al Parlament amb l’objectiu prioritari de declarar unilateralment la independència, aquests Diputats, poden fer servir la IP, la propera primavera per deixar en evidència aquests polítics que estan acostumats a les ambigüetats i a viure de la política de peix al cove. Crec que la gent no es confon, o ho vull creure, perquè ja som uns quants en aquest país que ja sabem que ni CiU ni ERC són independentistes. No obstant això, jo també recolliré signatures perquè la IP tiri endavant, en el Ple alhora de votar veurem qui és qui, i així anirem fent camí i desenmascarant aquestes opcions pusil.lànimes que tenen tenallada la Nació Catalana.

  3. Malgrat les dubtes? Fatal noi, és un catellanisme com una casa de pagès.
    Has d’escriure: Malgrat els dubtes tohom a recollir signatures!
    Adéu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!