Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

13 d'abril de 2009
0 comentaris

Macià: dignitat contra les engrunes

Aquest és l’editorial de Reagrupament.Cat i que m’he permés publicar en el meu bloc:

El 14 d’abril de fa 78 anys Francesc Macià va proclamar la República Catalana.

http://reagrupament.net/radio/nou/francescmacia.mp3

Va ser el triomf de la dignitat: la seva trajectòria de coherència, coratge i intel·ligència va arrossegar tot un poble. Amb 48 anys va sacrificar la seva carrera militar per no transigir amb la Llei de Jurisdiccions. Amb quasi 70 anys es va oposar militarment a la Dictadura del General Primo de Rivera amb l’operació de Prats de Molló convençut que era el seu deure. Les nacions oprimides necessitem aquests exemples per elevar la nostra determinació de guanyar la llibertat nacional. Quantes vegades els nostres dirigents s’han limitat a recollir les engrunes que l’Estat espanyol deixava caure excusant-se en la pusil·lanimitat dels nostres conciutadans!

Macià estava acompanyat de la generació de la dignitat: Lluís Companys, Pau Casals, Francesc Layret, Josep Trueta, Carles Pi i Sunyer, Rovira i Virgili i milers d’altres. Van patir la ferocitat de l’Estat espanyol en forma de mort, presó i exili, però van guanyar-se el seu respecte. En trenta anys hem malbaratat aquesta herència de sang. Els governants  espanyols han obtingut l’aquiescència dels nostres caps polítics a canvi d’unes quantes molles. La política de “peix al cove” ha fet perdre el respecte del Regne d’Espanya al poble català que la “generació Macià” havia guanyat amb tants sacrificis.

L’Estatut de 2006 ha fracassat
. Amb ell ha fracassat l’autonomisme. L’Estat espanyol ens redueix a una comunitat autònoma de règim comú, ens asfixia econòmicament amb l’espoli fiscal, ens minoritza i ens banalitza en llengua i cultura. Els pilars de la nació estan amenaçats i  la nostra supervivència està en perill. En aquesta situació “desplegar el nou Estatut” constitueix un insult a la memòria de Macià.

L’únic camí és el que porta Catalunya a ser un Estat membre de la Unió Europea. Cal treure el cas català del marc d’un afer intern espanyol i posar-lo a l’agenda internacional. Des de la fundació de l’ONU més de 140 nacions han aconseguit el seu Estat. Totes les nacions que a finals del segle XIX tenien un moviment polític i cultural potent com el català, Txèquia, Irlanda o Finlàndia ja són independents.

Els centenars de milers de persones que van sortir al carrer el 2006 i el 2007 són un puntal sòlid per encarar aquesta ruta. Cada dia hi ha més sectors socials i intel·lectuals a favor de la independència. Reagrupament.cat es proposa contribuir a l’articulació política d’aquesta massa social. No pot tornar a passar que al març del 2008 els partits catalans tinguessin els pitjors resultats de les darreres dècades, tres mesos després de la manifestació sobiranista més gran de la història. Desenes de milers de catalans conscients es van abstenir perquè es van sentir orfes políticament. Tenim una llarga marxa fins esdevenir un Estat d’Europa; però el primer pas imprescindible és recuperar el tremp fonamental, la dignitat dels qui van proclamar la República Catalana.

 

Deixa el teu comentari des d’aquí

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!