Des de l'Exili

No volia escriure res sobre aquests incidents que han ocorreguts aquesta setmana arran de les carreges policials als estudiants antisistema i antibolonya.

No ho volia fer, perquè primer tot aquest tema de la tancada d’estudiants antibolonya m’ha fet tanta poca gràcia i no ho dic en el sentit de si tenen o tenen raó sinó per la imatge de país tercermundista que dona la Universitat catalana a tot el món.

Una qüestió com aquesta, a on els estudiants haurien de demostrar que son els elegits pel poble per esdevenir els propers líders de la comunitat, he vist  en les poques declaracions que al principi vaig llegir unes maneres poc democràtiques, unes actituds frontisses, de radicalitat i de barrejar qüestions que no eren de la universitat sinó mes aviat del model de societat. Els que s’han tancat a les universitats, en comptes de fer contra ofertes argumentades i de cercar diàleg, tenint sempre present que l’objectiu és cercar que la Universitat catalana esdevingui la millor d’Europa (o no?), he vist tot el contrari, he vist unes posicions tant en les formes com en el contingut més properes a la revolució cultural del Mao que a una protesta estudiantil d’un país Europeu. He vist algunes coincidencies amb els joves comunistes maoistes amb els que s’han tancat a les universitat, en el sentit d’anti-capitalista, d’antisistema i de totalitari en la seva actuació imposant-se als demés que no compartien la mateixa visió, en molts casos impedint que es facin classes i per tant impedint un dels drets humans universal com es el dret a l’educació als demés que volen continuar estudiant.

M’ha fet tanta pena que he pensat que si aquesta gent son els que ens han de liderar el futur del país, anem ben arreglats. Per això al final, vaig decidir no  mirar-ho més, no volia deprimir-me i de fet tots els articles que he trobat al respecte, al final molts no els he llegit, malgrat que tinc un fill acabant la carrera i un altre que començarà aquest any si tot va bé. En el fons sabia que per lògica i coherència s’acabaria imposant el nou sistema universitari ,amb els retocs necessaris, proposat des d’Europa.

Però amb l’actuació policíaca i els vídeos que he vist, com també els blocs que he llegit al respecte, no he pogut d’estar d’escriure aquestes cinc reflexions:

(continua)

1)     Perquè diem només Mossos d’Escuadra en comptes de policia?, algú pensava que els Mossos no son policies iguals que els d’altres països? Hi ha alguna intencionalitat de desprestigiar-les per tal de què torni la policia espanyola o la Guàrdia Civil?.

2)     Realment quasi 30 periodistes atacats pels antiavalots de la policia, no hi ha una intencionalitat darrera de tot això?. No serà que la policia catalana s’ha sentit poc recolzada i ara més que mai es senten desemparats per tothom, començant pels seus caps, passant pels periodistes i també per la societat que en teoria han de defensar fins i tot si escau posant la seva vida en perill?. No han volgut cridar l’atenció expresament amb aquesta violència expresa amb els periodistes?

3)     La policia en qualsevol societat democràtica és l’encarregada d’exercir la violència de la societat vers els qui no volen seguir les regles i les normes de convivència que la mateixa societat s’autoimposat. Una violència que la societat delega als seus representats polítics per tal de què formen a la policia a exercir-la d’una manera controlada, respectuosa, proporcionada i a l’hora que sigui efectiva.  Si la societat creu que en aquest cas no ho han fet bé, la culpa no és només d’ells, sinó dels que s’han d’encarregar que estiguin ben format i preparats per reeixir amb la seva feina. No es pot donar tota la culpa als policies que exposaven el seus cos a rebre bastons, puntades i tot tipus d’objectes, a què es mantinguin impassibles mentre veuen la seva integritat física en perill, com tampoc és pot pretendre que si reben l’ordre de fer fora amb violència a tothom que es troba en un lloc o carrer, no reparteixin cops de porra si aquesta és l’arma que els hi han donat per què ho facin (menys mal que no els hi van donar aquelles pistoles elèctriques). Els culpables directes no son només els braços executors de la violencia sinó també el cervell que els governa: La Conselleria d’Interior.

4)     La principal responsabilitat política, no és únicament de la conselleria, sinó del màxim responsable del govern, el President Montilla, que ha estat el que va triar al Saura i Iniciativa com a responsables de la conselleria d’Interior. Tothom amb una mica de criteri, sap que tant en Saura com sobretot Iniciativa són els menys indicats per comandar aquest departament. No es tracta d’ara, sinó dels precedents de convivència amb els moviments antisistema d’aquest partit, com sobretot també amb tots els fets que han succeït fins ara amb aquest departament. Qualsevol que tingui una mica d’idea de treballar amb equips humans, sobretot quan es tracta de persones que exposen la seva integritat física, incloent la vida, en perill, el que no s’ha de fer mai, és que el col·lectiu se sentin incompresos i sobretot desemparats pels seus caps, i això és justament el que ha fet Iniciativa durant aquests anys al capdavant de la conselleria d’interior. Jo em pregunto, el Montila és tant estúpid que no ho veia tot això? o pitjor encara, Si ja ho veia, ho ha deixat fer per així desgastar electoral a Iniciativa i poder recollir els seus vots cap al seu partit?.  Ja l’hi està bé al Montilla el desprestigui del Mossos d’Esquadra?. En Montilla vetlla pels interessos de Catalunya o pel dels PSOE?

5)    Com diu el refrany: si no vols pols no vagis a l’era. Els joves antisistema, estudiants o no,  sabien que rebrien si anaven ocupant edificis o manifestant-se pels carrers amb violència mentre fotien cops de pals contra els antiavalots des darrera d’una pancarta que , irònicament, es queixaven de la violència (ho he vist en els vídeos de vilaweb). Que pensaven, que no rebrien?. Segur que no havia voluntat de cercar la reacció forta (potser desproporcionada ?) de la policia?.

Tot plegat, fa pudor, molta pudor. Ni em crec que la policia catalana no sabia el que feia quan atonyinaven als periodistes, ni tampoc em crec que actuessin tant desproporcionadament com diuen algunes cròniques.

La policia a tot arreu, quan actuen amb els antiavalots, no s’estan de res. La reacció antipolicíaca que detecto en l’opinió pública només és explicable per una manca de maduresa de la societat catalana, una societat que mai ha estat lliure i per tant, mai ha tingut que prendre la responsabilitat que comporta de ser-ho.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!