Us confesso, no segueixo gaire aquest tema de la vaga de certs cinemes a Catalunya en protesta a la llei que vol aprovar el Parlament a favor de què el 50% de les pel·lícules que s’exhibeixen al Principat siguin en català. Segons diuen és un problema econòmic. Esgrimien com argument, que no els hi surt rentable doblar-les. Diuen que a Catalunya tothom entenen l’espanyol i doblar-les al català és una despesa extra i inútil que els arruïnarà. També diuen que no es culpa d’ell que la llei del mercat imposi l’espanyol , doncs aquesta llengua és molt més parlada que el català.
Però tot això que diuen no és del tot cert. Com sempre s’agafen a mitges veritats per fer-les venir cap a la seva conveniència.
(continua)
Quan vaig estar aquest estiu passat a Mèxic i després a finals de novembre a Argentina, a la televisió de l’hotel, vaig constatà que cap de les series i les pel·lícules, estava doblada a l’espanyol que jo estava acostumat a escoltar. Totes estaven doblades a l’espanyol sud-americà. Algunes sèries, però fins i tot, estaven en versió original a l’anglès i subtitulades a l’espanyol sud-americà.
Jo em pregunto, com és que a Espanya no les doblen també a l’espanyol sud-americà?. No diuen que allà són 400 milions que entenen l’espanyol en contra dels 40 milions que hi ha a Espanya? Com és que el mercat no imposa el doblatge a l’espanyol sud-americà a Espanya?, no són 10 vegades més? Per què gastar diners en doblar-lo dues vegades a la mateixa llengua, només perquè es pronuncia diferent?. No és més absurd això que doblar a una altra llengua totalment diferent?
Si us plau, no em vingueu que és un tema simplement de mercat. No m’ho empasso. Aquí hi ha quelcom més. Si el negoci no els funciona com voldrien, és perquè no tenen les majors la flexibilitat d’adaptar-se als nous reptes del mercat. Uns reptes, que passen per ser capaços de personalitzar el servei a la demana del client. Si aquest demana, 3D o més realisme o que l’idioma sigui el seu, cal fer-ho si no vols perdre clients.
A Sud-amèrica les pel·lícules estan doblades per sud-americans i no per espanyols i a Espanya estan doblades per espanyols i no per sud-americans. Les majors han hagut de doblar dos cops a l’espanyol les pel·lícules, només perquè els clients volen sentir-ho amb el seu accent i no pas amb un de diferent del que estan acostumats a sentir (bé això a Espanya potser canviarà amb tanta immigració sud-americana). Ara no ho volen fer per a una llengua totalment diferent?. A qui hi ha, penso, una mentalitat amb tics feixistes, per part d’alguns dels dirigents d’aquestes empreses, la majoria ubicades a Madrid.
Si anar el cinema no resulta més atractiu que quedar-se a casa a veure la televisió amb els nous aparells home cinema amb pantalla plana d’alta definició de mes de 40 polsades, amb surround incorporat, ja poden deixar-ho tot en espanyol que tampoc hi anirà gaire gent.
Finalment si s’aplica la nova llei de cinema, cosa que no les tinc totes, si tenim en compte com de malament s’aplica la llei de normalització lingüística en els comerços i sobretot als restaurants, la necessitat de doblar i distribuir i exhibir el 50% de les pel·lícules al català, fins i tot aconseguirà que més gent acabi anant al cinema. Sobretot aquells catalans, com jo, que quan baixo a Catalunya, prefereixo comprar pels meus fills els DVD que trobo que estan doblats al català abans d’anar al cinema, doncs, m’és impossible trobar cap pel·licula infantil, al menys les vegades que he estat a Blanes, en català. Els meus fills, quan siguin grans, si només veuen les pel·lícules per la televisió, segur que no aniran al cinema.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!