Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

11 de juliol de 2010
2 comentaris

La política ara ha d’actuar, no val més excuses.

Davant de la situació creada per la sentencia
i sobretot per la manifestació de 1 milió i mig de catalans cridant independència
pels carrers de Barcelona, ningú pot amagar que ara és el torn d’actuar políticament
per donar resposta a la demanda del poble català.

De que servirà tota aquesta manifestació i
al proper Parlament de Catalunya no hi ha un 68 diputats disposats a votar per
la declaració unilateral de la independència?

De res.

Que pensarà la resta del món dels catalans,
si després de fer  aquesta demostració de força independentista al carrer, al proper Parlament tornen a sortir majoritàriament els diputats que acaten
i accepten la sentència del TC?

Que els catalans els agrada esbravar-se fen
crides al carrer però en el fons estan d’acord en ser espanyols. Tot aquesta
protesta ho fan per aconseguir un tracte de privilegis respecte a la esta dels
espanyols. Vaja que tot és una estratègia per aconseguir més competències i un
tracte diferenciat de la resta d’Espanya.

 

 

(continua)

Per mi, fa temps que ho tinc clar. Espero
que la majoria dels catalans també arribin a la mateixa conclusió que jo. Només
hi ha una sortida que és la Declaració unilateral de la Independència al
Parlament, i després aprovar la nostra constitució catalana i si cal, fer un referèndum
de ratificació.

Mirar que el Parlament faci un referèndum que no pot fer, que es faci un referèndum pel concert econòmic oi mirar de reformar el
tribunal constitucional, tot això amb la sentència queda clarament prohibida.

Si algú polític que diu que vol la sobirania de Catalunya, segueix predicant que el cami és alguna de les possibilitats abans esmentades, per mi s’està autoenganyat i tot plegat són excuses per no afrontar-se a la
realitat. La “puta” realitat és que els espanyols ens han dit ben clar amb la
sentència del TC que només podem accedir a la independència si al Parlament els
diputats elegits democràticament i amb un programa polític que diu que declarant
la independència si guanyen, aconsegueixen la majoria i la proclamen. Només hi
ha aquest camí. És l’únic cami que queda. Ara toca ser valents.

Em pregunto que passarà després de l’estiu, una vegada
la platja ha diluit la força i el sol endormiscat els records de la manifestació?

Espero que els polítics estiguin a l’alçada
i hagin recollit el testimoni que el poble català els hi ha donat ahir. A la tardor
haurem de tenir la candidatura la més unitària possible que tingui com a eix programàtic
la proclamació unilateral d’independència.

Ahir també va donar-se un altre fet important a part de la manifestaciño de la tarda. Al mati, uns  vam concretar l’embrió de la unitat. No pas amb paraules retòriques, molt boniques, però buides de
contingut . Reagrupament va presentar la millor llista que ha aconseguir reunir de patriotes , molt d’ells excelents empresaris, metges, catedratics, advocats, i intel·lectuals, disposat a proclamar la independència al Parlament. La llista de Reagrupament ha està  aprovada per un 87% de l’assemblea, amb més de 1.300 inscrits que ompliem a vesar el Palau de Congressos. Com va dir el Carretero, disponible per a tothom que comparteixi el mateix objectiu, a pactar i incorporar a més gent per fer-la
més forta i unitària. De fet, tots els de la llista estan disposats a sortir-ne d’ella, si és necessari. Perquè el que importa és guanyar la independència i no pas ser un diputat d’un Parlament autonomic espanyol.

Penso que ja no val continuar fent sopars o reunions  a on l’únic que es diu són crides a la unitat.
Penso que després d’aquesta manifestació no cal convèncer a cap polític o actor
polític que el poble reclama unitat per la independència. Ara el poble el que
reclama és concreció. Ara és hora que els polítics comencin a negociar i de
pactar per fer la candidatura més forta possible. No queda gaire temps, els
espanyolistes miraran d’impedir-ho, posant zitzània o avançant les eleccions.

Reclamo, no més paraules. Ara el que
exigeixo és que la candidatura sigui una realitat. Reagrupament ha fet els
deures, espero que la resta, també ho faci.

Endavant les atxes!!

  1. Per arribar a ser independents, en primer lloc ens cal ser coherents.

    No potser que ens petem el coll cridant independència per al final anar a votar a aquells del “Tot i que” que abans eren els del “Ara no toca”.

    Si només es crida a indepedència a les manifestacions per esbrabarnos, o només anem a votar a les urnes la independència de Catalunya quan és un assaig, no farem res de bo.

    Molts polítics actuals intentaran reconduir la situació perquè no serveixen per portar el pais a la independència, la independència els passarà per sobre i els decantarà, ho saben i per això intentaran esperar a veure si aquest cop els ànims es calmen.

    Espero que a la tardor hi hagi un candidatura el més forta possible que tingui com a objectiu recollir el llegat que el poble de Catalunya va fer ahir a la manifestació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!