Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

13 de gener de 2010
17 comentaris

La meva veritat per la suma d’independentistes i la desqualificació com a resposta

La meva manera d’expressar-me fa que sigui dur i potser poc mesurat amb les formes, però ningú podrà dir de mi, que no vaig sempre amb la cara per davant.

He manifestat els meus dubtes, segons el meu parer, raonables, respecte al que alguns companys i amics independentistes estan duent a terme amb la Suma Independència. De fet, volia posar-hi un adjectiu davant de SI, però no ho trobo. La veritat no ser que és o pretén ser. De moment és un escrit en una pàgina web, que qualsevol independentista signaria amb els ulls tancats. Un text que bàsicament es demana que es faci una coalició de tots els grups independentistes per fer la candidatura que en el seu moment va proposar Reagrupament. 

Però, la qüestió no és el seu contingut sinó perquè no ho fa des de Reagrupament que proposa el mateix i que a més, compta amb 3.400 associats, a part de què ha realitzat més de 200 actes per tota Catalunya amb una assistència de prop de 18.000 persones?. Com pensen aconseguir “aixoplugar-se tots els individus, entitats i partits que vulguin proclamar la independència al parlament”, tal com diu el seu principal promotor, el company amic Enric Canela? Com ho articularan?. Segons diu l’Enric, SI no té intenció de presentar-se a les eleccions. A les hores com faran la coalició?

(contnua)

Si Suma Independència, només és una crida a tots els partits o associacions polítiques perquè vagin junts per fer la candidatura que proposa reagrupament, em sembla collonut. Però desgràcia per la meva experiència i el coneixement que tinc dels partits catalans, ho veig del tot impossible que obtingui cap resultat. Digueu-me pessimista, però jo penso que sóc realista. 

Vaig demanar-li a l’Enric que sobretot fos molt curós com ho volia presentar públicament. Vaig escriure aquest article al meu bloc un dia abans que és fes la presentació de SI a on ja mostrava els meus dubtes si realment acabarà sumant.

Però per desgràcia els meus dubtes es van complir en la roda de premsa que van fer de presentació de SI. Davant de les preguntes lògiques dels periodistes en preguntar quina diferencia hi havia, entre el que SI demanava i  Reagrupament, els promotors de la crida, van començar a justificar-se cercant diferencies tant surrealistes com que “no volien anar despullats” com els reagrupats o que ells eren el pal de paller de tots els independentistes,  depreciant la feinada de Reagrupament i per això demanaven que Reagrupament siguin els primer en parlar amb ells. D’això és diu ser modest, en comptes d’anar a parlar ells amb Reagrupament, esperen que Reagrupament vagi a parlar amb ells. Si esperen que també la direcció d’ERC o CiU vagin també a parar amb ells, ho tenen clar.

Quan els periodistes van insistir que passaria si no els fessin cas, per coalicionar-se per fer la candidatura, un dels promotors i líder d’un grup poc transparent, que sempre han anat pel seu compte, va dir que caldria crear “l’alternativa electoral“ per fer possible la candidatura que proclami unilateralment la independència. És a dir, més o menys, que Suma Independència si no aconsegueix els objectius, dividirà per dos les opcions per votar el mateix: Una candidatura que proclamarà la independència unilateralment al Parlament. Una manera molt especial de sumar.

Tot això que ha passat, ho vaig advertir fa temps personalment als meus companys i amics. Per això quan he vist confirmades les meves sospites de què alguns s’estan aprofitant d’aquesta bona fe dels meus companys i d’altra gent, he mirat d’explicat la poca confiança que em dóna del que he pogut llegit en el web d’aquest líder d’aquest grup tant peculiar, que ningú sap qui són i com estan articulats internament. Vaig fer un article dur, ho reconec, però no vaig escriure res que no fos cert. Per mi és molt important mostrar de quin peu calcen alguns que s’erigeixen líders que fan discursos a la Nació i que s’equipara a l’alçada del Francesc Macià. Tot això ha provocat una reacció airada d’alguns dels seus simpatitzants i també d’alguns altres, que sorprenentment defensen a ultrança SI. Un altra argument a favor dels meus dubtes.

Aquesta reacció, malgrat esperada, m’ha sorprès una mica, en el sentit que a part de no donar cap argument per debatre la meva anàlisi del que vaig llegir i trobar per internet, es dediquen a desqualificar-me i a insultar-me com a persona.

Penso que és una manera molt peculiar de defensar la Suma Independència desqualificant i insultant a la meva persona com també de retruc a Reagrupament. Encara que no m’agrada ser insultat, tampoc m’acaba d’afectar molt que ho facin. Però el que trobo dolent és que a base de dir mentides , d’insults i desqualificacions a la meva persona, hagi algunes persones s’ho acabin de creure i que ho aprofitin per atacar a Reagrupament. Sobretot quan això ho fan en nom de la Suma o de la Unitat entre independentistes.

 En, fi , potser és el preu que tinc de pagar per ser massa sincer i fer-ho només pensant en dir la veritat. És clar que la veritat que escric és la meva i per això puc estar equivocat. M’agradaria poder debatre aquests assumptes amb arguments i no insults.

Però ho sento, no puc escriure el que no veig. Sempre hi ha la possibilitat que si hi ha algú que no li agrada el que escric, potser serà millor que no ho llegeixi. Em sabrà greu, però que hi farem!.

Mentre tingui la possibilitat d’escriure, escriurè el que veig i penso que s’ha d’explicar per aconseguir la independència de la meva nació. 

Endavant les Atxes!!

  1. Crec que la iniciativa està molt bé pero tinc els mateixos dubtes que tu. Aixo de Catalunya Acció cada vegada me’n adono que fa mes mala espina, necessitaria coneixer personalment a l’Espot suposo. I bé, si que es veritat que es molt dificil que els facin cas, Rcat Ciu Erc Laporta…
    Però bé tot projecte independentista crec que ha de rebre el nostre suport i fins que no es demostri la culpabilitat de l’espot de ser un ”nosequè” no li podem dir res.

    A veure com va, de totes maneres tenen el meu suport

  2. Manel, jo també he estat “víctima” en menor mesura d’aquests insults, i per sort només venen de comptades persones, menys dels que es poden comptar amb els dits de la ma. Cal seguir amb la feina, escoltar a tothom, però obviar els que insulten.

    Endavant les atxes!

  3. El teu únic argument és que el Independentisme comence i acaba amb Rcat, a no ser que siguis algu important.

    Aquest disbarat no necessita cap argument per ésser invalidat, els presos que esta a la garjola tenen dret a vot i no sols a vot, sinó a postular-se per a liderar una opció política, més ncara en Espot, qui, que jo sàpiga no és cap delinqüent.

    Tu t’erigeixes en Jutge i en Part, molt democràtic trobo, i acuses a en Espot de ser “no sé qué”, i el condemnes al anatema.

    Així si jo o qualsevol altre forma part d’una societat privada que lluita per la independència que ha de fer?, ha de convertir-se en la religió veritable que és Rcat?

    Noi, t’has vegut l’enteniment. Tu, com fan els teus antincs correligionaris, prioritzes l partit a CATALUNYA.

    Adéu.

  4. Com us pica a alguns que Catalunya Acció tingui com a referents a Moragues i a Macià. El que no s’entén és que alguns reagrupats critiqueu el que heu imitat. Senyal que va ser un gran encert. O és que els reagrupats podeu comparar el vostre líder messiànic amb l’avi Macià i a CA no podem tenir els nostres referents al costat del nostre president?:

    “Sabíem que comptàvem amb un líder carismàtic, honest, ferm, lúcid i
    intel·ligent, i a la vegada també molt modest, fins l’extrem que moltes
    vegades li molestava ser considerat un líder. Us tinc que confessar,
    que això darrer fou una de les coses que més en va impactar el primer
    dia que vaig poder parlar amb ell i em va fer convèncer que no estàvem
    davant d’un lider qualsevol. Fou durant el primer sopar de blocaires a
    l’hivern del 2008. Hi vaig anar amb expectació per veure qui era aquell home que la Rut m’habia dit que era com un Macià del segle XXI”.

    Ho recordeu això? Ho va escriure vostè al BGS el passat octubre. Típic dels sectaris acusar els altres d’allò que són ells mateixos i només veure el que es vol veure. Adéu.

  5. No tenia intenció de parlar d’aquest experiment, i em reafirmo amb el que penso. Et dono tota la raó Manel. No cal que perdis més temps amb aquest tema. Hi ha camins que no porten enlloc.

  6. SUMA – llegeixis: RESTA – no és cap projecte polític unitari ni seriós, és, senzillament, una plataforma partidista “pro Espot diputat”. No té el més mínim futur i farà perdre el temps a un grupet de gent de bona voluntat; gent que va a Roma camí de Marrakeish.
    Endavant les atxes!. Carretero i manta !

  7. Per quina raó tots els independentistes que es volen presentar a les properes eleccions al Parlament de Catalunya, s’han de supeditar a ser elegits pels 3.000 associats de Reagrupament?

  8. A mi sempre m’ha semblat sospitòs que en Canela no es mullés per Rcat, quan deia i coincidia amb el diagnòstic que calia una candidatura unitària. No entenia perquè, després de deixar CiU i quan es va formar Rcat, donava llargues.

    No cal perdre més temps amb aquesta gent de SI, perquè estan abocats al fracàs, sense suport de base, ni mediàtic, i copiant exactament el mateix que hem fet nosaltres, els reagrupats.

    Jo acostumo a dir a la gent que veu que aquestes propostes resten, que tenen raó, però que són conseqüència lògica de dos fets:

    1. La incompetència de CiU i ERC, sobretot els darrers, per aglutinar l’independentisme i l’abandonament dels ideals. 

    2. El creiexement de l’independentisme sociològic dels darrers anys. 

    Si nosaltres, amb 3400 associats, més de 200 actes arreu del país, i una il·lusió única i una proposta nova, no tenim suport mediàtic i no sabem si aguantarem i aconseguirem sobreviure, com ho ha de fer la gent de SI? que l’únic mèrit que tenen és que han sabut copiar el que ja existeix?

    Així que tranquils, l’independentisme farà sobreviure els més forts i esperem que sigui en les properes eleccions quan es visualitzi el canvi, sinó serà en les següents eleccions. Però no crec de la mà de SI. 

    Com diria en Gaspar: “tema zanja” i  cadascú per allà on l’enfili. 

Respon a vallfosca Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!