Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

25 d'octubre de 2011
2 comentaris

La independència és sense dubtes l’opció majoritària dels catalans. A què esperem?

La tercera onada del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat ahir, preguntava per segon cop que votarien els enquestats en un referèndum d’autodeterminació i per un nou pacte fiscal de característiques similars al concert econòmic. Segons les dades del sondeig, fet a 2.500 persones, el nombre de ciutadans que votarien demà mateix a favor de la independència ha crescut 2,5 punts en tres mesos, respecte a la segona enquesta. Segons aquest darrer estudi, el 45,4% dels enquestats asseguren que votarien SI a un estat propi en un eventual referèndum d’autodeterminació (respecte el 42,9% de la darrera enquesta), a la vegada que cauen 3,5 punts els que rebutjarien la independència, un 24,7% dels enquestats (28,2% a la darrera enquesta).

Per calcular correctament els vots que significarien en referèndum cal que fem l’extrapolació del percentatge de vots que indica l’enquesta segons demarcació electoral respecte el seu cens i no pas fer-ho multiplicant el percentatge global de Catalunya pel cens global, com alguns mitjans ho fan i jo mateix ho havia fet en un altre article.

Si agafem el cens del 2010 al Parlament de Catalunya i fem el càlcul, obtenim la següent taula de resultats:

Segons aquests càlculs si demà es fa un referèndum per la independència de Catalunya el SI guanyaria amb un 64,30% de vots emesos, el NO es quedaria amb un 34,94%. La participació seria del 70,58%.

És una participació molt alta i força creïble. Cal tenir clar que sempre hi ha una abstenció residual en tota comesa electoral encara que aquest referèndum és un dels que segur que motivarà més ciutadans a anar a votar. Amb tot, si cerquem a la història de la democràcia espanyola un referèndum amb una participació superior al 70% només ho trobem que s’ha donat una vegada i fou per votar la llei de reforma política el desembre del 1976 que instava a l’electorat a aprovar o no les reformes iniciades pel govern de Suarez a fi i efecte de liquidar les corts franquistes i iniciar la democratització de l’estat espanyol (un 77,72% al conjunt de tot l’estat). En canvi el referèndum per la Constitución española del 1978 va obtenir menys participació (67,1%) i encara molt menys el referèndum de l’Estatut d’autonomia del 1979 (un 59,57%) i l’Estatut del 2006 (un 48,85%).

Està clar que la motivació d’anar votar per la independència de la nació catalana farà que la participació sigui similar al que es va fer per democratitzar l’estat espanyol i sortir de la dictadura feixista del Franco. Per extrapolar-lo en el nostre cas, he agafat el cas més dolent per l’opció independentista. L’estudi del CEO pregunta als enquestats els motius perquè votarien SI, NO o s’abstindrien. Hi ha força coincidències entre els motius que els enquestats argumenten per votar NO i dels que s’abstenen. A continuació teniu els arguments que els abstencionistes indiquen per no anar a votar i que són iguals als que han indicat que votarien que NO.

(continua)

Per fer el càlcul del pitjor dels escenaris, he agafat els enquestats que diuen que s’abstindrien i que argumenten que ho fan pels mateixos motius que donen els que votarien negativament, uns 584,761 i els he sumat als vots que han manifestat inicialment que votarien negativament a la independència. El resultat és:

Amb una participació del 81,47%, és a dir, una participació superior en 3,75% a la que es va donar per sortir de la dictadura franquista el 1976 (77,72%) el vot afirmatiu per constituir un estat català és superior (55,70%) al que s’oposa (43,64%). I això que estem parlant del pitjor dels casos (No és creïble que aquest quasi 11% de més vots que vindrien de l’abstenció sigui tots negatius). La conclusió és per mi clara. La independència de Catalunya té el suport majoritari dels ciutadans fins i tot en el pitjor dels casos. La qüestió és: A què esperem?. Per què continuar fent retallades a l’estat del benestar o pitjor, deixar de fer inversions que ens fan perdre competitivitat davant de la globalització. Cada dia que passa, Catalunya esdevé més pobre i menys competitiva. Puc entendre encara que no compartir, que fins fa poc, alguns esperessin a fer cap pas cap a la independència, perquè no hi havia prou suport. Però ara, aquesta excusa no té raó davant d’aquestes dades.

Estic convençut que aquesta informació fa temps que està en mans del President Mas. Molt honorable President, està clar que els catalans volen la independència. Li prego si us plau, que exerceixi de líder dels catalans i mostri clarament que el pacte fiscal i la seva transició nacional és un full de ruta per fer realitat la voluntat majoritària dels catalans: crear un Estat Català. Estic convençut que la majoria dels catalans estaríem al seu costat i disposats a fer encara si cal, més sacrificis dels que vostè demana. No ho dic jo només, ho diu l’enquesta que la Generalitat que vostè presideix ha realitzat.

Nota: Davant aquest majoritari suport a la independència, sembla forasenyat donar suport a un candidat que diu que no farà res per la independència de Catalunya, malgrat aquesta sigui la voluntat majoritària dels catalans. És per això que cal votar a l’única candidatura que ha dit que anirà a Madrid a exigir clarament la independència de Catalunya i alhora farà d’altaveu d’aquesta voluntat dels catalans. En aquest sentit, jo baixaré expresament el 20N d’Alemanya a Catalunya per poder votar a la candidatura Catalunya, SI formada entre ERC, RCat i independents.

Endavant les atxes!!

Nou llibre: Els herois de Brussel·les. Crònica de la manifestació de 10.000 per l’autodeterminació (per més informació a www.elsherois.cat)

 

  1. He llegit els comentaris dels lectors en diversos mitjans espanyols i el sorprenent és que la majoria és per dir que es vagin ja.
    És a dir que si Mas i menys creuen que a Espanya s’espanten amb amenaçar-los amb la independència ho té clar.
    La tàctica de CiU no serveix per res ni aquí ni és Espanya.
    Si nosaltres creiem que ells ens roben ells creuen que els lladres som nosaltres.
    El dolent de tot això és que el vaixell s’enfonsarà, amb tots a bord.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!