Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
Fase d?adquisició: continguts per ERR: les principals claus per a convèncer els ciutadans per tal que els Països Catalans esdevinguin independents d?Espanya (1a part)
Dins de la sèrie d’articles per al projecte del referèndum d’autodeterminació 2014, on he volgut explicar la metodologia per dur a terme un projecte d’aquesta envergadura, també havia pensat desenvolupar amb temps els seus continguts, però aquesta és una tasca ingent només per a una persona i encara més per a mi. No em veig amb cor de fer-ho i per això a partir d’ara aniré només desgranant alguns dels continguts que havia pensat en articles sense cap ordre específic.
En l’article d’introducció sobre la Fase d’adquisició s’explica que són els ERR, o Especificacions dels requeriments per al referèndum d’autodeterminació 2014, i quina és la seva principal funció. Un dels temes importants a especificar són els punts clau per convèncer la ciutadania dels Països Catalans sobre la independència. Malgrat que estic força convençut que potser primer ens hem de concentrar només en Catalunya i deixar la resta dels Països Catalans per a un projecte posterior, crec que els continguts especificats s’han de pensar globalment per a tots els Països Catalans i després fer les correccions i els matisos necessaris.
Els catalans, els valencians i els illencs tenim molt en comú amb els castellans, això es nota sobretot quan vius a l’estranger o viatges per Europa. Però també tenim els suficients trets culturals i històrics diferents que ens fan sentir que pertanyem a un altre poble. Estic segur que cap castellà no se sent català malgrat que tots dos pertanyem al mateix Estat.
El nacionalisme espanyol està imposant la manera de ser castellana com a eix principal identitari de la nació espanyola. Els governs democràtics espanyols de la transició fins ara han perpetuat aquesta identitat castellana, legitimant els objectius finals de l’intent de genocidi cultural vers tot el que no fos castellà que va fer la dictadura feixista del general Franco. Per això, jo, com a català, no em puc sentir espanyol, malgrat els punts en comú que puc tenir amb el poble castellà.
Però això no és estrany ni és cap problema particular meu, perquè estic segur que si Espanya fos construïda amb el nacionalisme català com a eix principal identirari, cap castellà o basc o gallec no es podria sentir espanyol. En canvi, els valencians i els illencs, amb alguns petits matisos, sí que es podrien sentir tan o més identificats que ara amb els trets identitaris castellans.
Però malgrat que hi ha moltes persones que igual que jo no se senten no espanyoles, encara n’hi ha moltes més que no ho tenen pas del tot clar, ja sigui pels seus orígens castellans o per la seva por d’enfrontar-se als espanyols o perquè encara creuen que viuran millor amb Espanya; per això cal reflexionar sobre quines són les principals claus que ens poden ajudar a convèncer la resta de la ciutadania de Catalunya i per extensió de la resta dels Països Catalans perquè votin en un referèndum per la independència…
(continua)
Segons el perfil dels ciutadans dels Països Catalans que encara no s’han decidit per la independència i que poden votar en el suposat referèndum per l’autodeterminació, haurem de fer esment amb més força d’un punt clau o d’un altre.
| Grup | Característiques | Punts clau a desenvolupar |
| Catalans del Principat que han patit directament o indirectament les conseqüències de la guerra civil i la seva posterior repressió feixista. | Demanar la independència d’Espanya representa un salt qualitatiu molt important per aquestes persones ja que fins fa poc només es podia fer amb una guerra d’independència.Aquestes persones no estan disposades a patir de nou les vicissituds que han viscut. | Convèncer que malgrat els sorolls de sabre que s’han sentit en la negociació de l’Estatut, a la Unió Europea avui en dia una repressió militar no és possible. Per això cal cercar suport internacional a la UE i a l’ONU, com també directament a països europeus que tinguin interessos comercials a Catalunya |
| Catalans del Principat que han patit directament o indirectament les conseqüències de la guerra civil però per la part anarquista comunista. | En aquest cas, normalment aquestes persones pertanyen a una classe social alta amb moltes propietats o negocis.Aquestes persones viuen una situació amb tics paranoics perquè necessiten renunciar a la seva identitat per poder-se convèncer que pertànyer a Espanya és la millor garantia que mantindran el seu estatus social i les seves propietats o negocis. | Aquestes persones necessiten saber que amb una Catalunya independent no només podran mantenir el seu estatus social i propietats sinó que tindran més oportunitats que ara per augmentar-les, ja que com més prosperi Catalunya, més ho podran fer ells.També que podran sentir-se catalans sense haver de renunciar al seu cognom o la seva llengua, és a dir, la seva identitat. Una nació moderna europea té també una classe social alta compromesa amb el seu país; per què ells no ho poden ser-ho? Se’ls ha de convèncer que pel fet de ser catalans mai no seran considerats classe social alta espanyola pels espanyols. |
| Catalans del Principat que creuen en la fraternitat entre els pobles ibèrics | Acostumen a ser persones joves d’ideologia d’esquerra però amb arrels cristianes, cosa que els dóna una predisposició a creure en la bona fe de les persones i sobretot de les propostes utòpiques. També hi ha persones grans que no han volgut acceptar les experiències malgrat que aquestes no han estat positives. Prefereixen creure en un somni abans que enfrontar-se a la realitat. | No es pot canviar aquest tipus de persones si no és explicant amb molta pedagogia i utilitzant el mateix llenguatge que fan servir que la fraternitat només podrà ser una realitat si cada poble es fraternitza d’igual a igual. Remarcar que el poble castellà no ho està fent amb la resta de pobles. No trencar-los la idea que mai els pobles ibèrics no podran conviure junts lliurement en el futur, de fet es tracta de convèncer que amb l’autodeterminació de Catalunya és el primer pas per poder obtenir una fraternitat lliure i d’igual a igual entre els pobles ibèrics. |
En els propers articles aniré exposant més punts clau que crec que poden ser interessants per a la independència de la nostra nació. Com he dit en altres articles, m’agradaria molt conèixer les vostres consideracions sobre aquests punts.
Respon a Jordi Carbonell Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Alta burgesia catalana i també l’aristocràcia de principis del segle XX, han estat pro-espanyoles i feixistes -varen recolzar dos cops d’estat, el de Primo de Ribera i la seva Dictablanda,i el d’en Franco,Mola,Yagüe i tota la seva patuleia-,per distingir-se del servei varen adoptar el castellà-anys 20-,i sempre van fugir de qualsevol senyal catalanista.Tingues en compte que els
seguidors d’en Prat de La Riba no van sobrepassar mai la centena.Per tant el sentiment espanyolista ha estat una senya d’identitat de la nostra burgesia,segurament per contrarestar el moviment obrer català,que lluïa amb força el seu catalanisme revolucionari de principis de segle xx.
Ara,paradoxalment,es al inrevés,comença a haver una burgesia catalanista,i que no li fa por la seva separació d’Espanya,i en canvi tenim un moviment obrer clarament espanyolista,-els enllaços sindicals catalans,es poden contar amb els dits d’una mà,i ens en sobren-,fills de l’immigració salvatge dels anys 50 del segle passat,que-permetem la ironia- poden ser del Barça però poca cosa més.I que no li parlis de independència,que els seus pares son espanyols.
Per tant Manel,crec que dins aquests grups s’haurien d’ubicar aquests dos subgrups,o si ho creus convenient, afegir el seu perfil per guanyal’s per la causa.
Una abraçada i endavant.Jo seria incapaç de desenvolupar des del no res tot aquest procés cap a la independència.