Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

13 de gener de 2012
2 comentaris

El perill de l’agitació social contra les retallades acabi anant contra Catalunya

És pot discutir de manera intel·lectual si l’actual capitalisme que s’ha creat durant el segle XX, sobretot al final, cal millorar-lo per impedir que torni haver una especulació financera  que ens porti de nou a una crisi com la d’ara o fins i tot, si caldria  fer-ne un de nou…etc. Però mentre ho fem, com que cada dia hem de pagar les factures del que costa viure amb les cases, cotxes, llum, petroli, telèfons, Internet, escoles, medicines, esport, cinema…  etc no podem defugir de la realitat i hem de pensar com ho paguem.

La dimensió de la despesa pública a Catalunya no és pas molt elevada. Hi ha el menys nombre de treballadors públics percentuals que a la resta de l’Estat espanyol i segur que també és de les més baixes dels països europeus més desenvolupats. Però el problema és que l’espoli fiscal que està sotmès Catalunya fa que en el moment que hi ha hagut una frenada d’ingressos extraordinaris i ordinaris, la liquiditat de la Generalitat perilla perquè els impostos ens retorna Espanya no són suficients per pagar els serveis mínims d’un Estat benestar europeu.

Això és el que ha passat en el moment de l’esclat de la bombolla immobiliària a Catalunya i de la crisi provocada per l’especulació financera internacional. Des de 2007 les despeses han anant començat a superar els ingressos. El tripartit, igual que al govern del PSOE, en comptes de començar a fer les retallades i aturar les despeses supèrflues, es van endeutar considerablement per mantenir el ritme de la despesa.

Però degut a la crisi de l’euro i la manca de liquiditat dels mercats finances per culpa de la crisi financera, els préstecs no és donen tant fàcilment com abans i si ho fan, són amb uns interessos molt alts. Si a més, li sumem que el govern espanyol incompleix els pagaments que la llei de l’Estatut contempla, això va que la Generalitat estigui a les portes de declarar-se en fallida tal com hem vist aquest mes de desembre.

Només les persones poc o mal informades o que tenen una visió poc madura de la situació poden creure’s que les retallades no són necessàries. Aquestes persones, davant de les retallades cercaran un culpable que estigui ben proper sense valorar res més enllà. Però no hem de menysprear l’ajuda dels infiltrats enviats pels que volen una Catalunya espanyolitzada. L’exemple més clar és el que avui acaben de dir e
ls sindicats dels Mossos d’Esquadra i que l’editorial del Vicent Partal de Vilaweb, ho defineix molt clar: “El més preocupant de tot, però, és el que amaga aquesta actitud. Perquè aquests portaveus dels sindicats identifiquen el català no com la llengua dels ciutadans als quals serveixen sinó com la llengua d’uns polítics nacionalistes. I això és una falsedat intolerable i una manipulació ideològica digna de l’extrema dreta“.

Tenim el còctel perfecte perquè es produeixin una agitació social de primer ordre a Catalunya. Primer contra CiU i alguns, sobretot catalans d’esquerres o afins als partits d’esquerres, encara ho aplaudiran. Però després, aquestes protestes, gracies als agitadors infiltrats i la premsa afina, acabaran anant contra la mateixa Generalitat facilitant la feina del govern espanyol perquè acabi intervenint i anul·lant la poca sobirania que ens queda.

Per mi la única manera de minimitzar que es produeixi aquesta agitació és denunciar clarament que l’espoli fiscal, és a dir, els impostos que paguem a Madrid i que no tornen, és l’únic culpable de la situació d’extrema gravetat que viu Catalunya. Mentre el President Mas només demani sacrifici i paciència als catalans per acceptar les retallades estoicament a canvi de res ho tenim molt cru per impedir l’agitació social.

El pacte fiscal podria ajudar a donar sentit a aquest sacrifici, però sempre que es vegi com un pas per avançar cap a la independència. Ningú, començant pels mateixos dirigents de CiU, s’acaben de creure que sigui possible amb un govern del PP que té majoria absoluta, que necessita com més que mai els diners dels catalans per mantenir l’Estat espanyol i amb un sentiment anticatalà a tota Espanya que  ells mateixos han alimentat i que fa impossible cap mena de tracta especial a Catalunya. Però també cada dia que passa, no sembla que hi hagi una voluntat real per part de CiU en aconseguir aquest pacte fiscal.  La dilatació que mostra la mateixa CiU en preparar-ho (va dir que tardarien 1 anys almenys), com aquest darrer capítol tant contradictori entre el que han dit i finalment han votat a Madrid, fa que la credibilitat del President Mas estigui minvant ràpidament.

Per què servirà tots aquests sacrificis? es pregunten cada dia més catalans. Si per casualitat la crisi s’acaba, els catalans continuarem igual d’espoliats fins que vingui una altre crisi i tornem amb les retallades de nou? Però, deixant de banda el tema econòmic, que passarà amb la poca sobirania que encara tenim per defensar la nostra identitat si com tot sembla indicar, els espanyols aprofitaran aquesta crisi per acabar amb ella?

En aquests moments tant greus, cal que hi hagi la màxima complicitat entre els catalans per poder fer front als reptes presents i sobretot futurs. Una complicitat per fer front als atacs directes dels espanyols amb l’ofec econòmic, la recentralització administrativa, els atacs a la nostra llengua i cultura, però sobretot a la manipulació i la zitzània que els espanyols estan escampant a la nostra societat civil i la immaduresa d’alguns que fins ara han viscut de l’aire.

Això, molt honorable President només s’aconseguirà si els catalans creuen que gràcies als sacrificis que vostè ens exigeix servirà per aconseguir que Catalunya esdevingui de nou després 300 anys: un Estat independent.

Endavant les atxes!!

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!