Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

6 de maig de 2010
0 comentaris

El Corralito o el Encierro Espanyol

La crisi de Grècia posa en perill l’estabilitat de tota la Unió Europea degut  que tenim la mateixa moneda. Per això la resta dels països de la zona euro han decidit prestar diners amb un interès baix, per ajudar als grecs a sortir el país de la fallida. A vegades, sembla que molta gent pensa que un Estat no pot fer suspensió de pagaments o fins i tot entrar en fallida.

Quan vaig estar aquest novembre passat a Argentina, prou que ho vaig veure que el país havia fet fallida, mentre intentava entendre la política d’aquell país que m’explicaven els catalans argentints. Aquí teniu un resum del que va succeir i veure que Espanya comença a fer el mateix camí:

(continua)

.


1) Argentina a principis del 2000 es va trobar que no podia pagar els interessos que devia, degut a una recessió començada a finals del 1998 i que el populisme del govern de Menem no va saber solucionar. Però també aquesta recessió era degut al tipus de canvi parell entre el peso argenti i el dolar americà.

2) Com a conseqüència el deute argentí era tant alt per allà el 2001, que els interessos ofegava l’economia impedint que es pogues tornar al deute.
Això va fer que tinguessin dificultats per trobar préstecs a baix interès i tampoc ningú volia comprar els bons de deute públic argenti encara que fossin amb uns interessos alts.

3) El Fons Monetari Internacional
finalment els hi va prestar a canvi d’un pla d’austeritat. Un pla que va provocar moltes protestes populars, que de retruc va provocar volatilitat tant en els governs argentins com va foragitar als inversos estrangers i també el capital dels argentins.

4) Al final amb la sospita que es devaluaria el peso respecte al dolar, va provocar que molta gent volés canviar els pesos en dòlars abans que es perdés la paritat i fa posar en perill tot el sistema financer argenti, que per si , ja estava mol tocat. El govern es va veure obligat a fer el que s’anomenat el Corralito i posteriorment el Corralón.

5) El Corralito i posteriorment el Corralón, era una sèrie de mesures restrictives per a l’extracció de diners en efectiu de termini fix , comptes corrents i d’estalvis, com també es va nacionalitzar tots els plans de pensió privats. Tot per impedir la fuga de capitals i alhora que el govern tingues liquiditat per afrontar el deute.

6) La conseqüència immediata fou l’ofegament de l’economia argentina per la manca de circulació dels diners, es va paralitzar el comerç i va paralitzar tota l’economia dels argentins, incloent la subterrània o no oficial.

7) Encara avui en dia, després de 9 anys l’Estat argentí no poden emetre deute públic ni demanar diners prestats a fora a l’exterior. El fet és que no té diners per paga els deutes amb els seus proveïdors argentins que treballen per l’Estat,  ho ha de fer amb bons de l’Estat i aquests cotitzen a la borsa argentina.
Lògicament aquests bons de deute només ho compra altres argentins que esperem cobrar-los més tard. Cap inversor estranger si hi jugarà els diners.

No conec que ha succeït a Grècia, però si que conec el que ha passat a Espanya.
El primer article que vaig escriure en aquest bloc a finals del 2006, en plena eufòria econòmica, ja vaig preveure que el país estava malalt econòmicament i Catalunya  encara més per la seva descapitalització industrial.

Per la meva experiència laboral he conegut industrialment Catalunya , quasi tota Espanya i darrerament encara que no amb tant detall , Alemanya, França, Itàlia , Bèlgica, Mèxic i Argentina. Amb el que he vist, us puc dir, que Espanya, incloent Catalunya, està només una mica millor que Mèxic i millor que Argentina, però a anys llum d’Alemanya , França i Bèlgica, i lluny d’Itàlia.

Espanya té uns problemes estructurals que fa que la seva competitivitat sigui molt baixa. A aquí s’ha volgut viure com els alemanys i francesos, però sense treballar com ells. A aquí s’ha volgut fer de señorito i això només ho pots fer, si vius de rendes, com ho fan els anglesos fent de Londres la capital financera de la Commonwealth i de les inversions nord-americanes a Europa. Els espanyols han volgut fer el mateix amb Madrid i sud-amèrica, però la fallida d’Argentina i la preferència dels països del centre-amèrica vers els USA,  ha arruïnat aquesta estratègia.

De quines rendes ha viscut Espanya els darrers anys si els hi va fallar les seves colònies d’ultramar?, doncs de l’especulació urbanista, venent-se el terreny i les poques industries que quedaven,  i de l’espoli fiscal de la darrera colònia que els hi queda, els Països Catalans, a part dels fons estructurals europeus.

En el moment que els fons europeus s’esgoten i sobretot, la crisi financera ha paralitzat l’especulació immobiliaria i la globalització, junt amb una manca d’inversió imprescindible per ser competitiu mundialment a començat a passar factura a la industria catalana, Espanya acabarà fent fallida.

Amb aquest diagrama que he aconseguit del company blocaire Salvador Garcia-Ruiz es pot veure el deute espanyol i qui son els principals creditors. Podeu engrandir-lo si premeu sobre ell. Esgarrifós el deute de 1.1 Trilions de dòlars com també el 1.4 Trilions d’Itàlia. Però compte que Itàlia son uns 20 milions més de persones, i al deute espanyol, cal sumar-li els 86 mil de milions de dòlars que li deu Portugal!!.

He visitat una mica Itàlia, tant al nord industrial com també al sud de Roma, a Aprilia-Latina, l’altre pol industrial que tenen.
I sense dubte que només Catalunya té quelcom que se li pot semblar, però  a petita escala. Itàlia té molta industria que exporta, són líders amb les motos, amb el menjar, la moda i també tenen turisme. Tenen una marca pròpia de cotxes, la Fiat amb Alfa Romeo, Lancia i Ferrari. Són també líders en el sector de la maquinaria per les industries alimentaria, tèxtil i farmacèutica.

Res a comparar amb el que pot trobar a Espanya, inclòs Catalunya. Que té l’Estat Espanyol per aconseguir ingressar diners, a part del turisme?
Digueu-me alguna empresa catalana o espanyola que sigui multinacional de referència a part de quatre empreses privatitzades dels serveis públics i alguns bancs.

Si Itàlia té problemes, imaginat els que té Espanya.

Mirant els punts del resum del que va succeir a Argentina, no seria descabellat un escenari semblant, perquè Espanya del 2010 té alguns punts en comú amb Argentina del 2000, per exemple jo diria que estem ja complint els dos primers punts:

1) Igual que Argentina amb Menem, Espanya amb Zapaterp s’ha dedicat a fer polítiques populars i no per solucionar la crisi. Però també igual que
Argentina amb el 1 peso = 1 dolar tenia problema de competitivitat, podem dir que Espanya està igual amb 1 pesseta = 1€. 

2) El deute espanyol és tant alt que li han baixat la seva valoració de AAA a AA i això ha fet que avui s’ha
emès bons del deute espanyol a un interès un 20% més alt. Igual que Argentina el 2000, Espanya el 2010 té dificultats per trobar inversors que li comprin el deute i així poder obtenir liquidat per fer front els pagaments.

A Argentina al cap d’un any, el 2001 va necessitar l’ajuda del FMI. No seria gaire estrany que l’any que bé, el 2011, els problemes per poder finançar el deute espanyol, obliguin a Alemanya , França i el FMI, prestar diners a l’Estat Espanyol, però segur que això serà a canvi d’un pla d’austeritat ben dur.

Un pla d’austeritat dur, que igual o pitjor que a Grècia, provoqui moltes protestes violentes i al final passi el mateix que va succeir a Argentina al punt 3):  unes crisis de govern que faci baixar encara més la confiança i fer més volàtil el sistema financer espanyol.

Tot plegat pot precipitar que Espanya , igual que va passar amb Argentina s’executi el punt 4)  i ja tenim el Corralito espanyol. El que no sé si es dirà així o un altre nom, com potser el encierro, per això dels toros i que Spain is different.

Ja cal que els catalans ens espavilem per marxar d’Espanya, si no volem quedar-nos tancats dins del encierro. Segur que a fora tindriem més possibilitats de sortir ben parats d’aquesta crisi.

Si ho fem enguany a les eleccions al Parlament millor, perquè una vegada entrem a el encierro, potser si que ja no sortirem mai més de la miseria. Més o menys iguals que els hi està passant als argentins.

Endavant les Atxes!!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!