Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

13 de juliol de 2010
4 comentaris

Dies difícils pels independentistes de debò que militen en partits parlamentaris

Com vaig prometre, miraré de no parlar de la política catalana i dels seus actors polítics. Però si em permeteu, faré avui una excepció.

M’agradaria fer esment d’un article que vaig escriure fa 10 mesos, a on ja preveia la noticia que acabo de llegir:  Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran han decidit deixar els càrrecs de CiU i ERC respectivament, encara que mantenen la militància. No sé pas si Uriel Bertran ha decidit també no presentar-se com a candidat al Parlament per ERC, i tampoc ho sé si Alfons Lopez Tena farà el mateix si l’Artur Mas decideix incorporar-lo a la llista per CiU. Però sense dubte que aquesta notícia em confirma la meva predicció.

Una predicció que vaig fer concretament l’octubre del 2009 quan vaig escriure l’article
Ofegat per les pròpies contradiccions. Allà vaig mirar de reflexionar dels problemes de consciència que els independentistes d’ERC i CiU aniran tenint a mesura que s’acosti les eleccions al Parlament. Acabava l’article dient: La independència de la nació catalana, no deixa gaire marge d’interpretació i ràpidament les contradiccions es posen en manifest. El polític independentista, honest i competent que entra en aquesta dinàmica de contradiccions entre dir-se sobiranista o independentista i no treballar amb un projecte per fer-ho realitat, acabarà ofegat per les seves pròpies contradiccions

També avui som dimarts i com sempre he publicat un article al Bloc de Deumil.cat amb el títol “Nois, això s’acaba”. Per mi realment després de la sentència del TC i de la resposta dels catalans amb la massiva manifestació independentista del 10 de juliol,  la política actual que hem vist fins ara s’acaba i només hi ha dues alternatives polítiques: Continuar com fins ara fins que el poble català esdevingui simplement espanyol o la independència.

A veure si els polítics independentistes, honests i competents, que romanen als partits parlamentaris catalans, actuen en conseqüència i deixen enrere les contradiccions per esdevenir lliures  i així fer possible que al proper Parlament de Catalunya hi hagi una majoria de diputats disposats a votar per la proclamació unilateral d’independència.

Felicito a l’Alfons Lopez Tena i Uriel Bertran per aquest primer pas que han fet. Sé que és dificil deixar de ser militant d’un partit a on t’has deixat la pell perquè creies que era el millor pel teu pais. Però una vegada has pres la decisió, et sents alliverat de la carrega feixuga que representar haver de defensar les decisions que no hi creus de les direccions del teu partit.

Espero que això sigui el principi i sobretot que no s’aturin només en el fet simbolic de dimitr dels càrrecs i vagin més enllà. Ara cal que els politics independentistes de debò facin politica de fets i no només de gestos,  per fer possible la candidatura la més unitaria i forta possible.

Endavan les Atxes!!

 

 

  1. La dimissió de Bertran segueixo sense veure-la clara. A veure si ens ho expliques si en saps detalls.
    Planyo els independentistes que no veuen la feina d’ERC, perquè estan cecs, sords i pot ser fins i tot sense sensibilitat per a percepcions mínimes.
    I gràcies, ERC per respectar i defensar la nostra veu (ja que és parlamentari i el fet nega la teva primera afirmació, ho assenyalo perquè veig que segueixes fent de demagog).
    Només als partits i polítics o ciutadans corruptes els hi va bé això d’anar embolicant, deixant anar adjectius sobrers, i això de …. de tothom al mateix sac quan m’interessa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!