Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

25 de setembre de 2012
2 comentaris

Diari d’un català abans de ser lliures. Comença el compte enrere

Avui som dimarts 25 de setembre del 2012. Fa 14 dies del #11s2012. Avui les infermeres m’han despertat més tard. A tres quarts de set he rebut les primeres cures i a les set he esmorçat.

Cap a les vuit he anat a fer la visita al metge. Avui hi havia el cap de la metgesa d’ulls verds freds. Ha vist quelcom que ella no hi havia vist i he preguntat si era greu. M’ha dit que no, peró que hauria d’estar in dia més a l’hospital. Demà ho tornarà a evaluar i si tot evoluciona correctament podrè tornar a casa. De moment la retina esta ben aferrada i pel que he entés amb el poc alemany, es què la lent nova del cristali necessita acabar-se de posar bé.

Pel que fa a la situació de Catalunya, lleguint els mitjans, escoltan les tertulies i el que es comenta en el twitter, hi veig in cert nerviosisme vers si el Parlament de Catalunya serà capaç de pronunciar-se a l’alçada de les circumstàcies després del clam sortit de la societat civil el #11s2012.

Les presions que CiU reb per totes bandes, els precedents històrics de renuncies o pactes aparetment bons però que mai s’han complert o també les lluites partidistes que acaben limitant la cerca d’una unitat de pronunciament, fa que sigui ben lògic que per part de molts catalans hi hagui desconfiança.

A les 4 he possat Catalunya informació al iphone i he escoltat tot el discurs del MHPresident Mas. M’he emocionat, he plorat, he donat cops a la taula i al final he cridat en silenci pero molt fort: Visca Catalunya Lliure!

Mentiria si digués que no tenia dubtes , però més amb CiU que amb el MHP Mas. La seva reacció després de la manifestació a Madrid com a la radio ABC punto, vaig veure clar que Mas havia pres la determinació d’aconseguir l’estat català. El dubte era si podria resistir els atacs interns i externs.

Amb aquest discurs no només m’ha confirmat que ho ha fet, sinò que quan ha dit, que no es presentarà de nou per ser president sinó s’aconsegueix en aquesta propera legislatura l’autodeterminació de Catalunya, em confirma que no l’aturarà ningú. Gràcies a aixó, Mas s’ha tret de sobre qualsevol intent de xantatge politic. Ara és totalment lliure d’anar fins el final sense haver d’evaluar les consequencies politiques per la seva persona.

Tambë lógicament servirà per frenar les disputes partidistes com ell ha dit, però també per reforçar la seva candidatura per liderar-lo. Com també restar als seus adversaris. És logic que així sigui, són les regles del joc democràtic.

Jo ho trobo molt bé i molt intel·ligent. És una demostració que estem en molt bones mans.

Ara farà falta veure les reaccions dels altres partits. Confio amb que estaran a l’alçada tant ERC, SI i Laporta. No tant Iniciativa i gens el PSC.

També desitjo que l’Assamblea continui com ara, sense caure en cap pronuncionament a favor de cap partit, mentre alhora s’erigeix la veu per recordar la voluntat del poble català expresada el #11s2012.

El compte enrere ha començat cap a la llibertat de Catalunya

Endevant les atxes!

25 de Setembre 2012

Sant Vincentius Kliniken

Karslruhe -Alemanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!