Avui som dijous 8 de Novembre del 2012, 1 mes i 30 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat gris però sense ploure, fa fred. M’he llevat una mica més tard, eren les 7 tocades. Avui la canalla comencen a la mateixa hora i és a dos quarts de vuit. La dona volia portar-los per arribar més aviat al despatx. Està enfeinada en una traducció d’un software que ha de sortir aquest mes. Np he esmorzat més que una magdalena i en prou feines. M’ha sortit una llaga al fons esquerra de la llengua que em dificulta menjar i també parlar.
He arribat a la feina a les 8 i cinc minuts. Avui no he pogut fer la xerrada amb el company català sobre la derrota del Barça ahir, perquè havia d’anar de viatge. Hem quedat per demà. Però si que he tingut reunió de departament de l’una de migdia fins a les quatre tocades. He estat escoltant les novetats i he parlat molt poc per culpa de la llaga. Res d’especial, només encuriosit per veure la planificació per l’any vinent que sembla que tot anirà més bé del que em pensava. Malgrat el gran cap demana reduir la despesa la planificació d’ingressos augmenta amb un 7%. Fa temps que he deixat d’opinar sobre aquests increments que sempre CEO planifiquen. Malgrat pugin semblar forassenyats sempre s’ho acaben muntant bé per complir-los i sinó ho fan, llavors abans pleguen i ve un altre CEO que amb l’excusa que l’anterior no ho ha fet bé, aprofita per fer una retallada que l’altre no va fer i a més com més gran la faci després al cap d’un parell d’anys, pot mostrar millors números encara que només sigui per haver començat de més a baix. Però sempre compten amb l’increment d’inflació i del creixement de les economies. Com deien abans, “ha mort el rei, visca el rei”.
Ara estic escrivint aquest diari una mica entonat. He hagut de veure dues Weisse Bier de mig litre per poder empassar-me dues llesques de pa “bimbo” amb oli i formatge. No he dinat res perquè em fa molt de malt la llaga a la llengua. Al migdia he anat al metge de l’empresa i una infermera m’ha donat un pot a on hi havia a dins una mica de pomada, que si m’he la poso a la llengua, aconsegueixo una mitja hora que puc parlar i menjar. Però el que em queda m’ho vull reservar per anar a dormir i per això m’he begut les cerveses.
Avui m’agradaria només parlar d’una cosa: De què 57% dels catalans votarien “SI” a la independència, per només un 20,5% en contra amb uns 14,3% que s’abstindria. Això en un referèndum a on només es compta amb els cots emesos representa un 73,5% de vots favorables!!
Si aquestes xifres són certes, ho tenim molt i molt bé per ser un Estat propi. Està clar que només és una enquesta , però aquesta és de les més sèries que es fan. Però hi ha varis punts que per mi indiquen que estem en aquesta magnitud de catalans que volen la independència:
1) és que els espanyols i els unionistes catalans, no volen de cap manera que es pugi fer la pregunta. Si fos al revés, segur que actuarien com el Regne Unit, a part que aquest són més democràtics.
2) és que CiU com a maquinària electoral que són mai s’haurien embarcat en una aventura que no hi tinguessin prou suport.
3) el MHP Mas és massa llest i encara prou jove políticament per decidir posar tot el seu futur personal com professional en un projecte que no tingués possibilitats reals de reeixir.
Endavant les atxes!!
Dijous 8 de Novembre de 2012
Karlsruhe – Alemanya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Per les llagues, farigola. De vegades funciona.