Avui som divendres 26 d’Octubre del 2012, 1 mes i 15 dies després del #11s2012. El dia s’ha llevat gris i fa fred de veritat. Avui a mirar cap a baix a posar-me les sabates he vist per primer cop quasi tot el cercle de la bombolla de gas. Com que el gas està després del cristal·lí, el veig a sota quan en realitat està a sobre de l’Humor vitri perquè pesa menys. Però com que la llum viatge en línia recta, la imatge que rebo a la retina és a la inversa. Igual que una foto de la d’abans en placa que sortia invertida.
A la feina, he tingut reunió tot el mati. Una mica cansat i avorrit. Res d’especial. Al vespre he fet la caminada de 7 quilometres mentre escoltava la tertúlia de CatRadio. Amb el vent tant fred, he arribat a casa amb les orelles congelades. Sort de l’anorac de plomes. Estem a 7 graus de temperatura peró la sensació tèrmica deu ser de prop de zero.
Ahir vaig veure una mica per mitjà del web de 8TV l’entrevista del Cuní al President Mas. Es va tallar quan s’estava acabant. Em va agradar el President Mas, però no tant el Cuní. Les seves preguntes no eren molt ben triades i a vegades interrompia sense deixar acabar la frase.
El President Mas no va dir res de nou que no digués abans. Per mi està clar que no hi ha marxa enrere, però no només per la voluntat del President Mas, sinó també per l’actitud dels espanyols. Però tot el que està succeint, no és perquè el President Mas s’ha tornat boig. No és tracta d’una cosa d’una persona ni tant sols d’un partit. A aquí hi ha hagut tot una seria de fets previs que ha acumulat combustible a tot un poble per fer el camí cap a la independència. Una vegada el poble comença a caminar ningú pot aturar-lo. El President Mas tampoc ho pot frenar-ho. Només pot guiar pel camí per anar sortejant les pedres (o les mines com va dir ahir).
Recordo que una mica més d’un parell d’anys, el mateix Cuní quan estava als Matins de TV3 va entrevistar al professor de Ciències Polítiques i Socials de la UPF Jaume López, que va coordinar un estudi que preveia una nova onada de creació d’estats a Europa en què hi inclou Catalunya. López assegurava que “El Constitucional i l’estat espanyol ens estan empenyent a la transició cap a la independència”. L’agudesa de la crisi d’ençà el 2010 i la negativa al pacte fiscal ha estat més combustible que ha omplert finalment tot el dipòsit per poder fer el camí sense aturar-nos. Però com deia el mateix Jaume López “Falta saber quina serà l’espurna que farà arribar-hi”
El 11 de setembre de 2012 o #11s2012, ha estat l’espurna que ha engegat el motor d’un poble que està disposat a fer el camí. El President Mas està disposat a fer de conductor. Però qui marcarà la direcció, la meta i sobretot la velocitat serem els catalans votant el 25N.
Endavant les atxes!!
Divendres 26 d’octubre de 2012
Karlsruhe – Alemanya
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Però, després li vaig començar a donar voltes a l’assumpte i, digueu-me paranoica, llavors es van disparar tots els meus mecanismes detectors de perill instal·lats a la part més amagada del meu insignificant cervellet. I m’explico:
Si se suposa que la contraoferta és prou “interessant” com per sotmetre-la a la nostra aprovació, cosa perfectament democràtica, no creus que ens estem arriscant a que una gran majoria de la població (i sempre depenent de com ens hagin venut la moto) es decanti per la seva aprovació, tenint en compte que hi ha un tant per cent molt alt de gent que no és intrínsecament independentista sinó que es basen en els aspectes més “econòmics” de tot aquest procés i veuen amb incertesa la sostenibilitat d’un país propi ?
Sí, ja sé, llavors voldria dir que no en som prous els que estem per la labor de marxar i això ratificaria democràticament que ens hi quedéssim. I llavors… ja hauríem begut oli!
No es tracta de manipular , sinó de lluitar pel que ens està costant tant d’aconseguir. Aquesta contraoferta podria portar-nos molts malsdecaps si no la plantegem de forma constructiva. I en aquí s’hem presenten dues disjuntives:
la de preguntar-me… cal realment una consulta d’aquestes característiques, amb els riscos que això comporta, tenint en compte que potser seria la darrera oportunitat de demanar-li al poble que es posicioni respecte al futur del nostre país?
No seria millor, la possibilitat que es pugui plantejar aquesta consulta de forma que sigui una mena de plebiscit, donat que no sembla provable que ens permetin fer-ho de forma directe i vinculant ?
Per exemple, dues butlletes (sinó ens arrisquem a que la gent tatxi el que no vol o cal i es converteixi en vot nul):
Accepta les mesures proposades pel Govern Central en relació a les futures competències de Catalunya ? SI
Declina les mesures proposades pel Govern Central en relació a les futures competències de Catalunya i accepta que es continuï el procés engegat cap a la creació d’un Estat propi dins el marc d’Europa ? SI
(ja sabem que és psicològicament molt més positiu plantejar una pregunta en clau de SI, l’únic que no sé si és gaire pràctic pel tema de les butlletes, bé això s’hauria de polir)
Tot i així, no sóc tan il·lusa com per creure que ens permetrien fer aquestes preguntes sense més ni menys i amb els termes exposats, però de ben segur que els experts podríen trobar la manera de fer la consulta en aquesta clau, sense el risc de caure en la il·legalitat vigent i, per tant, deixar sense arguments als que s’oposen al plebiscit. Els termes de la pregunta ja no em pertoca definir-los a mi.
No sé, només son idees. Suposo que son conseqüència de poques hores de son; m’en vaig a dormir amb les tertúlies de la tele i articles a internet i em llevo super d’hora amb la premsa i la radio enganxada a l’orella. Com no acabi aviat tot això, em faran fora de casa! No us passa a vosaltres que ja no teniu vida pròpia ? Ara que… la ocasió s’ho mereix, no em direu que no?