Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

5 de novembre de 2012
3 comentaris

Diari d’un català a punt de ser lliure. Doble trampa mortal

Avui som dilluns 5 de Novembre del 2012,  1 mes i 27 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent, com sempre.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Ens llevem a aquesta hora, perquè a Alemanya l’escola comença a tres quarts de vuit del mati. Necessitem entre uns vint minuts en cotxe per portar la canalla.

Avui ens hem repartit la canalla per anar a l’escola. La Nina entrava a tres quarts de vuit i ha anat amb la dona. Jo he anat a l’escola més tard, a dos quarts de nou amb el Jan. Demà serà a l’invers, Jan entrarà abans i la Nina després. Enguany no hem tingut sort amb l’horari d’entrada a l’escola, cap dia els dos coincideixen i hem de fer dos viatges. Durant toa la meva malaltia ho ha hagut de fer la dona tota sola. Avui ha estat el primer dia que m’he atrevit a fer-ho malgrat encara no tinc encara l’ull bé. Espero no tenir cap accident.

Mentre anava cap a la feina he escoltat una mica la tertúlia de Catalunya Ràdio, a on es parlava molt del manifest signat pels 300 suposats intel·lectuals espanyols. Sincerament em sembla una perduda de temps donar-li tanta importància. Com he dit al FB i en una piulada , si volem ser un dia independents de (S)pain, el primer que hem de fer és  deixar de ser dependents del que diuen els qui no ens deixen ser-ho. Nosaltres hem d’anar a la nostra i ja hi parlarem quan arribi l’hora dels fets. És a dir, alhora de negociar el referèndum i el traspàs de sobirania.

A la feina, la sorpresa ha estat llegir un correu del meu cap a on deia que marxa a partir del 1 de gener cap a Bonn a ser Product mànager d’un nou software amb centenars de persones al seu càrrec. Realment estic molt content per a ell, s’ho mereix. El problema serà a veure qui serà el substituït que vindrà. Si no és del nostre grup, hauré de tornar a començar a explicar quina és la meva tasca dins del departament. Les multinacionals tenen això, cada dos o tres anys, et canvien el cap i sant tornem-m’hi.

La reflexió política d’avui és sobre l’enquesta que RAC1 ha publicat i la insistència dels dirigents de CiU, començant pel exPresident Pujol, de demanar que CiU aconsegueixi la majoria absoluta per garantir el procés independentista.

L’enquesta deixa entreveure que la majoria absoluta de CiU s’està allunyant del que semblava del principi, com també que ERC augmenta però no tant com semblava quedant-se per darrera de PSC i del PP, amb Iniciativa trepitjant-li els talons. També es veu que SI no entra com tampoc les CUP, malgrat aquesta darrera organització política sembla que té més possibilitats que SI al final d’entrar.

Només voldria dir al respecte que ens hem posat unes trampes en el camí innecessàries. La primera ha estat condicionar el 25N a la majoria absoluta de CiU. Entenc que CiU ho demani perquè durant la transició entre el dia 26N fins el dia que es pugi fer el referèndum o consulta, s’haurà de continuar administrant la Generalitat amb un pressupost totalment deficitari i que obligarà a més retallades per complir el dèficit exigit per la UE. No deixar de complir el que demana la UE, perquè llavors no es farà gens de cas quan demanem recolzament pel referèndum.  Amb una CiU sense majoria absoluta haurà de demanar suport a un altre partit aprovar els pressupostos amb retallades. El PP no ho farà mai, llavors qui queda: Teòricament només li quedarà recolzar-se amb ERC i no crec que ERC acceptí de bon grat fer més retallades per complir el dèficit, encara que això sigui per garantir l’estabilitat del govern de la Generalitat. Una situació perillosa tant per CiU com per ERC.

Ara bé, dit això, en el moment que es marca com a línia imprescindible per continuar el procés d’independència la majoria absoluta de CiU, està autoimposant-se uns objectius que l’enemic pot mirar d’impedir-ho utilitzant totes les armes possible, incloent tal com s’ha vist aquesta setmana passada, el Duran i Lleida. L’altra trampa morta, ha estat condicionar la independència a continuar a la UE. També ha estat un error de càlcul de CiU. Ja he explicat varis cop en aquest diari, que això és impossible de predir, però que tot apunta que continuarem a la UE perquè ens necessiten a dins, tant (S)pain com a la resta dels països membres. Alemanya serà la primera de voler-ho, quan hagi arribat a la conclusió que la independència de Catalunya és un fet evident.

Però això no treu, que els unionistes catalans i els espanyolistes, estiguin utilitzant la por de no poder romandre a la UE, com un espantall que pot acabar a fer forat dins dels catalans indecisos, sobretot dels que acostumen a votar a CiU.

Entra una trampa i l’altre, a veure si al final el President Mas no obtindrà prou escons per quedar clar que ha encertat amb la seva decisió de convocar aquestes eleccions plebiscitàries. Això pot fer que des de sectors menys sobiranistes de CiU encapçalats pel Duran,  l’obliguen a dimitir. Llavors tot el que s’ha aconseguit avançar fins ara s’haurà anat a n’orris. És interpretarà tant a Catalunya, com a (S)pain i també internacionalment, que el procés independentista ha perdut força. Haurem d’esperar quatre anys més? Mireu al País Basc i l’Ibarretxe. Semblava impossible que no rebés la majoria absoluta per governar i els espanyols s’ho van muntar bé per fer-lo fora duran quatre anys per un sol escó després de fer fora a l’esquerra abertzale. És veritat que ara el PNB ha tornat, però sense Ibarretxe i amb un perfil més regionalista. No ho sé, ja sé que no es pot compara, però el que si que estic segur que la frustració entre els independentistes serà immensa i això encara provocarà més retrets, inestabilitat i finalment potser la divisió encara més profunda entre els independentistes, que ja és molt dir, després de veure que no s’ha pogut fer una coalició independentista per aquestes eleccions.

Però la decisió final per superar aquestes trampes està en mans dels catalans. Ara és l’hora de demostrar que ens mereixem la llibertat. Espero que al final Artur Mas aconsegueixi els escons necessaris per poder continuar el procés independentista, que ERC podés ser la segona força al Parlament i si a sobre SI i CUP entren al Parlament, millor que millor.

Endavant les atxes!!

Dilluns  5 de Novembre del 2012

Karlsruhe – ALemanya

  1. Les mentides que arriben a dir i la forma que tenen de fer política comença a cansar una mica. Si ara sí, si ara no. Espero que arribi aviat aquest dia…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!