Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

7 de novembre de 2012
0 comentaris

Diari d’un català a punt de ser lliure. Amics que estimen la democràcia

Avui som dimecres 7 de Novembre del 2012,  1 mes i 29 dies després del #11s2012. El dia s’ha aixecat fosc, fred i plovent.  M’he llevat a dos quarts de set del matí i en prou feines clarejava. Avui he portat el Jan a l’escola a un quart de nou, perquè tenia visita a l’oftalmòleg a dos quarts de nou.

La visita ha anat bé. La retina sembla ben subjectada a la paret de l’ull i no tinc cap més sangria. Però la bombolla de gas que es fa cada dia més petita, ho fa tant lentament que l’oftalmòloga m’ha dit que potser no podré volar el dia 25 de Novembre. Justament ahir estava convençut que si que podria que vaig fer la reserva a Ryanair des de Frankgurt –Hann a Girona. Al final com que no em queden més dies de vacances a part dels que tinc reservat per Nadal, com que hi haurà un nou cap al departament i no és qüestió de demanar festa a canvi d’hores extres, he decidit volar el mateix diumenge a les 6 de matí i tornar el dilluns a les 8 del mati. EL preu és de 60€ tot inclòs. Però potser al final hauré gastat els diners per res i no podré baixar a votar. Hi ha la possibilitat de baixar amb el cotxe, però costa uns 450€ entre peatges i benzina, a part que les 10 hores ningú te les treu. Ho he descartat. Esperem que al final l’oftalmòleg em doní el permís per volar.

A la feina, he escoltat després de dinar el discurs en anglès que el MHP Mas ha fet a Brussel·les al fòrum Friends of Europa. Per mi ha estat magnífic malgrat hi hagut forces preguntes d’incomprensió al respecte. Podeu veure el vídeo sencer a aquí.

El més interessant per mi ha estat el torn de preguntes i les respostes que ha donat el MHP Mas. Hi ha molta pedagogia a fer i en aquest sentit el proper govern de la Generalitat tindrà molta feina a fer. Nosaltres des de Catalans Abroad i la Sectorial d’Exteriors de l’ANC, podem fer alguna cosa, però no podem arribar mai a un públic ni als mitjans de comunicació com pot ha estat aquest cas.

De tot el que s’ha dit, em quedo amb el final. La darrera pregunta que se li ha formulat ha estat amb quins amics comptava Catalunya a Europa. La resposta del MHP ha estat d’aquelles que passarà a la història: Comptem amb els amics que estimen la democràcia.

Vet a aquí la clau de tot.  Europa li costarà molt, tal com s’ha vist en algunes de les preguntes, acceptar que ara davant de la crisi que pateix Europa i especialment (S)pain, Catalunya es desperti reivindicant l’Estat propi. Però si que no podran negar-se mai és acceptar és que s’impedeixi als catalans a exercir el seu dret de decidir pel seu futur.  Després una vegada quedi constatat que la voluntat del poble català és constituir-se un Estat dins de la UE, encara que ens hagin dit per activa o per passiva que no ho podria ser, acabaran acceptar-nos dins de la Unió. Per varis motius, alguns d’econòmics tal com molt bé el Professor Sala-Martín ha explicat tant bé en aquest article, però sobretot per principis democràtics.

Endavant les atxes!!

Dimecres 7 de Novembre de 2012

Karlsruhe – ALemanya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!