Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

23 d'abril de 2009
2 comentaris

Deumil.cat (Segona part:creació del consell, filosofia de treball i objectius)

Aquesta és la segona entrega sobre deumil.cat.  En la primera vaig explicar el seu origen i els precedents que varen fer possible. que neixés la iniciativa de la manifestació a Brussel·les. En aquest capítol explicaré que és el consell i la filosofia de treball de deumil.cat

En el primer capítol vaig explicar que l’Enric Canela, l’Agustí Esparducer i un servidor, varem quedar en reunir-nos en un Hotel de Mataró un dia de setembre del 2008 per veure la viabilitat de fer realitat el somni de portar milers de catalans a manifestar-se per l’Autodeterminació a Brussel·les. 

L’Enric va proposar que cadascú de nosaltres portéssim dues persones conegudes expertes en àrees que serien imprescindibles per desenvolupar la manifestació a Brussel·les i que ens podrien ajudar a avaluar realment si el projecte era factible o no.

(continua)

Creació del consell de deumil.cat i la filosofia de treball

En aquesta primera reunió a Mataró erem 7 persones i es va decidir que sí que es podia fer realitat la manifestació de Brussel·les. Vam considerar que havia prou ingredients o precedents que ho feien factible. Ara faltava decidir com ho fèiem.

Segons per quins projectes, treballar en xarxa és més o menys fàcil, en el nostre cas, que l’objectiu era clar i amb una data fixada: Portar milers de catalans el 7 de març del 2009 a Brussel·les, semblava fàcil la decisió. Per això, de seguida, independent de si ens agradava o no, varem veure que no només treballar en xarxa era la millor opció, sinó que era l’única possible. 

També varem quedar que, atès que cadascú de nosaltres vivíem en llocs diferents, en el meu cas a Alemanya, hauríem de fer servir totes les possibilitats que ens ha dotat les noves tecnologies de comunicació i sobretot Internet. Per això de seguida es va pensar que ens calia un portal web a on allà desenvoluparíem tot el treball. No pensàvem en un web 1.0, sinó un web 2.0 a on, a part de facilitar el treball entre nosaltres, que tothom pogués aportar idees i propostes.

Aquesta filosofia de treball en xarxa i per internet va ser ràpidament assumida per a tots. També es va quedar que es buscaria la total complicitat de totes les entitats i plataformes sobiranistes, com també era molt important créixer en tot el territori i no quedar-nos només en la virtualitat de la catosfera.

Fins aquí la reunió de Mataró. Varem quedar que cadascú meditaria tot el que havíem debatut, i que ens trobaríem al cap de dues setmanes, en aquest cas a Barcelona, a on cadascú portaria més idees per concretar el projecte.  

A la reunió de Barcelona, també en un cèntric hotel, un dels que havia vingut a Mataró ja no va venir, en canvi es va incorporar un altre membre. Al principi de la reunió va sortir el debat de què passaria l’endemà de la manifestació de Brussel·les, si tot el que feríem tindria continuïtat o no. Si ens constituiríem com una entitat o plataforma nova o que aquesta podria ser una que formés part d’una de nova que es volia crear des del Bloc Gran del Sobiranisme. Altres deien que no i així es va debatre durant una bona estona.

Però finalment el seny es va imposar i es va arribar a la conclusió que el millor era oblidar-nos d’això ara, que el que comptava era pensar només com aconseguir portar 10.000 catalans a Brussel·les, ja que si no ho aconseguim aquesta discussió seria del tot irrellevant i estùpida. La majoria no volíem que deumil.cat fos una entitat o plataforma sobiranista com les altres, per això ja hi ha la PDD o SiP, per posar-ne dues d’importants. Voliem treballar de diferent manera i pensàvem que per a treballar en xarxa tal com havíem pensat a la reunió de Mataró, calia tenir el màxim suport de tothom i constituir-nos com una entitat o plataforma podria ser contraproduent per les demés en el sentit que potser es sentirien desplaçades. També érem conscients que estàvem explorar un terreny nou i que aquest tema necessitava anar-se definint-lo a mesura que s’anava desenvolupant el projecte.

Un exemple de què no volíem ser cap entitat o associació, fou que fins als finals de novembre, quan ja portàvem més de dos mesos treballant-hi,  no ens varem decidir fer-nos com associació a la Generalitat. Ho vam fer, per poder així rebre donatius i poder pagar factures. Més endavant el fet que fóssim una associació registrada va ser imprescindible per poder obtenir els permisos per la manifestació a l’ajuntament de Brussel·les. Sense pensar-nos gaire, com a simple tràmit d’obligatori compliment, varem posar a l’Enric com a president , l’Agustí de secretari i jo com a tresorer de l’Associacio DEUMIL.CAT. De fet, ara l’únic que realment compleix el paper amb aquests càrrecs que ens hem tingut que definir, sóc jo. Amb els diners no s’hi juga!.

La conslusió de la reunó de Barcelona, fou que cadascú de nosaltres es dedicaria a una àrea i que dins d’aquesta àrea tenia llibertat per crear les xarxes de col·laboradors que cregui necessari i cada xarxa de col·laboradors pot crear altres xarxes. Cada xarxa que s’anaven incorporant, s’havien d’autoresponsabilitzar i a l’hora també tenien potestat de fer el que creguessin convenient per dur a terme el projecte a bon port. 

Els punts d’actuació o àrees que es varen definir per al projecte de Brussel·les fou:

·         Relacions amb les institucions i amb els partits polítics

·         Relacions amb les plataformes sobiranistes i culturals

·         Logística i viatge a Brussel·les

·         Marquèting i imatge

·         Comunicació i promoció a la premsa

·         Desplegament territorial de la xarxa de voluntaris. Es vol tenir un delegat per a cada població catalana

·         Gestió virtual i Internet

Segons quines àrees, la filosofia de treballar en xarxa, era més necessària que en altres. Per exemple per l’extensió o desplegament territorial era clau crear xarxa. En canvi pel tema informàtic doncs semblava que no era tan important. En el meu cas, que em vaig encarregar de la comunicació i promoció a la premsa, la meva idea fou la de crear un equip reduït, però eficaç, per a dur a terme tot la feinada que comportava promocionar deumil.cat a la premsa.

Però tota aquesta llibertat sense cap coordinació hauria estat un caos. El grup que ens havíem trobat a Barcelona, varem decidir que ens anomenaríem consell i que aquest no podria ser molt gran per poder-lo fer operatiu. També es va decidir que ens reuniríem el menys possible, que cadascú es dediquessin a la seva àrea sense ficar-se a l’àrea de l’altre i que aniríem pas a pas.

El primer consell que es va crear desprès de les reunions de Mataró i Barcelona, fou:

Relacions amb les institucions i amb els partits polítics :

·         Enric Canela catedràtic i director del departament de Bioquímica i Biologia Molecular de la Facultat de Biologia de la Universitatde Barcelona. És militant de CDC.

Relacions amb les plataformes sobiranistes i culturals :

·         Elisenda Paluzie, membre fundador de Sobirania i Progrés, és militant d’ERC i professora Teoria Economia i Degana de la facultat d’economia a la Universitat de Barcelona.

Logística i viatge a Brussel·les:

·         Anna Soliguer i Guix: Diplomada en Turisme. Col·labora amb varies ONGs.

Marquèting i imatge

·         Mª.Teresa Galzeran. Directora executiva d’una empresa de publicitat i màrqueting.

Comunicació i promoció a la premsa

·         Manel Bargalló, Llicenciat en biologia, consultor d’automatització per a la industria farmacèutica i militant de base d’ERC.

Desplegament territorial

·         David Morgades, criminòleg i militant de CDC.

Gestió virtual i Internet

·         Agustí Esparducer, informàtic i militant de base d’ERC.

També es va decidir que el portaveu del consell fos l’Enric Canela i que ell seria la persona encarregada de parlar en nom del consell.

Aquest va ser el primer consell original de deumil.cat, desprès es van incorporar nous membres i d’altres es van donar de baixa. En capítols posteriors explicarè quins són els nous membres del consell que es varen anat incorporant a mesura que el projecte de Brussel·les es va desenvolupar, per acabar al final explicant qui és el consell ara per la nova iniciativa de la ILP.

Objectius Generals:

Una vegada teníem clar quina era la filosofia del treball, calia pensar en dotar d’uns objectius generals que expliquéssim el perquè volíem anar a Brussel·les. Estava clar que no era per turisme, per això calia dotar-nos d’uns objectius polítics generals que tots compartíssim tenint en compte que els components del consell érem alguns de diferents partits, de diferents plataformes i entitats sobiranistes, com també n’hi havia que no eren de cap.

Els objectius que es varen fitxar per deumil.cat i que encara són vigents foren dos:

1)    La internacionalització de la reivindicació per la independència de la nació catalana

2)     Forçar que els partits catalans, posin en els seus programes electorals per les properes eleccions com a prioritat màxima la independència i que els pactes que facin estiguin condicionats per aconseguir-la.

 

En el proper article explicaré com va anar la dinàmica de treball del consell, les noves incorporacions i algunes de les dificultats que ens va trobar durant el projecte de Brussel·les

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!