Des de la cala de Binisafúller menjant amb un "xiringuito" a prop de la platja amb la carta primer en català, després en castellà i amb angles, faig aquest ràpid bloc per dir-vos que estem mol prop amb la independència no només de Catalunya, sinó de tot els països Catalans que estem sotmesos dins de la monarquia constitucional espanyola.
(segueix)
En les festes de la Mare de deu de Gràcia a Maó, en l’ambient que es respira a Ciutadella amb tot els rètols de les botigues en català, cosa que en certes ciutats del principat no és veuen i després d’escoltar les darreres declaracions del molt honorable Jordi Pujol, de les declaracions d’avui als mati de Josep Cuní amb els promotors del Fòrum per la Sobirania i amb les informacions que tinc de la ponència de Reagrupament.Cat, tot això fa que les meves esperances per aconseguir la Independència dels Països Catalans estan molt més reafirmades que ahir i segur per menys que demà.
Potser segur què com ha dit en López Tena respecte a les proclames i propostes de certs dirigents que es diuen independentistes, què son focs d’encenalls perquè ara toca, ja que som en les vigílies de l’onze de setembre, però per a mi és més que suficient, son masses coses que apuntant cap a una direcció i malgrat aquest personatges, n’estic segur que anem pel bon camí.
Si la societat civil s’han ficat les piles, els polítics vindran a enrrera i el lideratge caurà per si sol, només fa falta que les condicions es donin a favor d’aquest camí i no a favor del camí del tàcticisme, del pactisme i de la claudicació.
Endavant companys la independència està molt a prop, més a prop del que ens pensem.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I és una força que cal cultivar i cuidar per a que no caiguem sempre en el pessimisme habitual, però hi ha que tindre els peus a terra i donar-se compte que falta molta feina per a fer i que les circumstàncies no són les millors. Des del país valencià on estic, eixe optimisme ens sona com a broma de mal gust i veiem el futur amb escepticisme i poca alegria, sobretot si veiem el desficaci de la nostra generalitat i observem que a la generalitat de dalt falta un bon capità que pose ordre i un rumb clar. Si tot s’ha de fer des de la societat civil, el camí serà més llarg del que predius, per què els polítics han demostrat que sempre van amb peus de plom amb este tema i que no faran res fins que ho tinguen molt clar o algú es decidisca a prendre el bou per les banyes i sense por per al seu futur personal. Encara som vius, però hi ha que estar molt alertes!!
Ben trobat Manel. El teu optimisme es d’aquell que m’agradaria tenir demà per aguantar les impertinències de tos els partits polítics, amb les seves declaracions que faran. Be doncs, que gaudiu de Menorca els dies que os quedin, i demà serà un dia per reivindicar, que els catalans estem oprimits i segrestats per l’estat Espanyol, així ho porto fent, des de fa mols anys, masses, des de que em va parir la meva bona Mare. I demà cridaré ben fort:
VISCA CATALUNYA LLIURE!
Totalment d’acord amb el teu comentari,
malgrat que penso que encara hi ha una feina molt feixuga a casa
nostra com per començar a pensar sobre la resta de terres dels
països catalans. Moltes vegades a la mateixa Barcelona et trobes
veritablement com un estrany parlant català.
Aquest ha estat el meu primer 11 de
setembre fora de Catalunya, la veritat és que la distància
t’atorga una perspectiva interessant sobre la qüestió
catalana, ¿potser hem equivocat el rol pactista desenvolupat
des de sempre a la política espanyola i n’hauríem
obtingut més concessions adoptant una posició més
reivindicativa? potser sí.
Salutacions des de Hagenbach, al sud de
Karlsruhe.