Des de l'Exili
Per una nació catalana independent, republicana i pròspera
El company Pere Cardús escrivia a Vilaweb.cat un magnífic article: Debats que no toquen? Al que voldria des de la meva modesta opinió rebatre-ho. Però abans de continuar llegint el que he escrit, us demano si us plau que ho llegir-ho.
Si ja ho heu fet, llavors podreu veure que en el meu article a diferència del seu he tret el signe d’interrogació. Ho he fet, perquè malgrat estic d’acord amb pràcticament tot el que diu, en canvi estic en desacord quan al final diu que cal que “els debats que no toquen” es facin.
Fa pocs anys jo també pensava el mateix, però potser per l’experiència que he viscut als darrers anys dins d’ERC, amb Reagrupament i l’aparició de Solidaritat, ha fet que ara sigui incrèdul que es pugi debatre aquests temes abans de què siguem un Estat independent sense prendre mal o posar en perill fins i tot la independència.
De fet el Pere anteposa en el seu article unes premisses per després justificar la seva opinió que cal fer aquests debats “que no toquen”. Per mi aquestes premisses són les que justifiquen la meva opinió contraria a fer-los. Diu Pere: “Hem d’aconseguir que el debat sobre tot allò que ens preocupi del futur estat es faci amb respecte i amb la premissa que l?adversari també vol el millor per al país. La fórmula constructiva d?un debat és aquesta. Si pensem que aquell que defensa una opinió contrària ho fa per destrossar o per egoisme, ja no cal que comencem el debat.”
Doncs justament aposto per no començar el debat, perquè estic convençut que la societat catalana dins de la autonomia espanyola, amb uns mitjans de comunicació influïts i controlats per part de l’oligarquia que viu de les subvencions, per uns partits polítics que volen continuar mantenint la Catalunya dins de (S)pain costi el que costi i d’altres que encara no ho tenen clar, amb un CNI boicotejant i escampant la zitzània contra la independència de Catalunya subvencionant els creadors d’opinió i activant els infiltrats dins del moviment independentista…etc tot plegat fa impossible que el debat es pugi fer “amb respecte i amb la premissa que l?adversari també vol el millor per al país” . Quin respecte es pot esperar dels mitjans de comunicació de l’empresari Lara o Godo per exemple? O com es pot discutir amb adversaris com el Cs o el PP de voler la millora del país quan la seva missió és només defensar (S)pain?
Però a més, he vist astorat en els darrers anys com suposats companys independentistes perdien l’oremus desqualificant a altres companys independentistes simplement perquè domaven més importància a una formula teòricament “més democràtica” alhora d’escollir els candidats per anar al Parlament. Només per això, ja justificaven acceptar la divisió del moviment independentista i desitjar el pitjor als que fins aquell moment havia estat el seus companys de lluita. Molts cops es dedicava més temps a desqualificar al ex-company de lluita que a l’enemic de la independència.
Jo ho he viscut en primera persona tot això. No em va agradat gens com em va afectar a mi mateix, de tal manera que fins i tot, en alguns aspectes jo també vaig perdre una mica l’oremus. En el meu cas, era perquè no entenia com no es veia que per una simple formalitat al final tots perdriem, com així ha estat al final. Per cert, tots aquests debats interns de “més democràcia i transparència..etc”, ho estic veien amb certa por com es torna a reproduir a l’ANC. Espero que com que l’ANC no té interès en presentar-se al Parlament i amb l’experiència viscuda anteriorment no tornem a cometre els mateixos errors. Podria ser mortal per la independència.
Com que sóc conscient de com pot afectar el nerviosisme en certes persones per aconseguir la llibertat tant anhelada i la poca autoestima que tenim els catalans per la manca d’un Estat al darrera, jo penso que tots aquests debats s’han d’aparcar fins el dia D+1.
Però està clar que des del moviment independentista s’ha de dir que aquests debats “que no toquen” seran els primers que es debatran el dia que tinguem instruments per poder-los solucionar, si és que hi ha una bona solució. És a dir, quan serem sobirants i lliures. Abans si us plau no.
Endavant les atxes!!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Salutacions!